Volia evitar entrar a valorar el referèndum. Els blocs del paÃs en van plens, hi ha tota mena d'arguments, a favor i en contra, i no puc fer més que dir que segurament tots tenen una part de raó. Francament no crec que pugui afegir-hi res més enllà de les meves pròpies sensacions.
Segurament votaré que no. El meu "no" no serà , però, un no enèrgic ni convençut, serà el mal menor per evitar un passeig triomfal del "sÃ" més propi de república "bananera" que de paÃs civilitzat. Tots els partits (sense excepció) s'han comportat amb un tacticisme polÃtic que sincerament em repugna.
El PP fent-se la vÃctima pels crits de quatre energúmens (que per cert, encara que alguns partits ho hagin intentat dissimular, també tenen dret a protestar). Convergència, fregant-se les mans de pensar que podrà recuperar la Generalitat la propera tardor (pel conjunt de despropòsits dels altres partits i segurament pel pacte Mas-Zapatero). No em pregunteu perquè, però cada cop estic més convençut que a en Mas el paÃs no li importa un carall i que es deu passar les nits matant-se a palles mentre s'imagina a si mateix de president.
Els socialistes que fan una campanya terriblement dura contra els seus antics socis d'esquerra per fer-los desaparèixer del mapa. De rebot, com que el lema, tot i anar contra els votants d' esquerra que volen dir no, fa referència al PP, els espanyolistes ho aprofiten per fer-se la vÃctima. Gran favor el que els hi estan fent. Esquerra, per la seva banda, va perdre el nord ja fa temps, i se saben perdedors. Ahir mateix en Carod deia que no havia de decaure l'à nim si els resultats no eren els esperats (havien arribat a esperar algun resultat?). A la negociació van quedar fora de joc, i després les bases van desautoritzar la direcció. La impressió global de desgovern ha estat lamentable, i ara només els queda aguantar els atacs que venen dels altres partits i dels media. Més els val que facin una reforma estructural profunda, després de les eleccions o el referèndum, si no volen acabar reduïts a un partit folklòric.
I per últim Iniciativa que encara no saben què és un estatut: diuen que és d'esquerres i ecologista. No és que em sembli malament, però jo em pensava que l'estatut determinava les competències de la Generalitat, no la orientació polÃtica amb la que s'han d'executar.
Mentrestant un informe del "Observatorio de la Sostenibilidad" encarregat pel propi govern central, alerta que el model urbanÃstic actual és insostenible, i que a Catalunya és un dels llocs on la situació és més greu (hòstia, quins genis aquests, si no fos per ells no m'hauria adonat mai que l'espectacle de la costa catalana és lamentable). Joaquim Nadal diu que s'han de construir un mÃnm de 100.000 habitatges a la costa, i que la situació encara no és de saturació. En primer lloc jo sà que crec que la situació és de sobresaturació, i en segon lloc: cal arribar a la saturació? El senyor Nadal, amb la seva declaració d'intencions de passivitat absoluta em va regirar l'estómac. Crec que el bé comú ha d'estar per sobre dels projectes especulatius d'ajuntaments i promotors. Vull recordar-li que l'any passat a l'estat es van construir tants habitatges com la suma dels construïts a Ità lia, França, Alemanya i el Regne Unit. Tenim la ratio d'habitatges per habitant més alta de la Unió Europea: toca a dues cases per habitant! I mentrestant la gent no té on viure i ens estem carregant l'entorn. Senyor Nadal, com a mÃnim no insulti la meva intel·ligència. Ens estem quedant sense paÃs.
I a sobre la selecció espanyola va i guanya. Decebedor.
