Dirigeix amb autoritat tots els seus súbidts. Tots els seus capricis són portats a la pràctica. Res del que ell vulgui o necessiti es qüestiona. Des del seu tron, segueix totes les operacions sense perdre pistonada. Obre un ulls com a plats davant la més petita de les accions. Es neguiteja si alguna ordre no és executada amb un mínim de celeritat. S’enfada si en la consecució, alguna de les seves indicacions, no s’ha sabut interpretar amb total correcció. La gent que té al seu servei, ja li sap els gustos i les necessitats. No cal que parli. Basta un gest, una insinuació, perquè tots, com una sola persona, es moguin per correspondre al desig del moment. Ell sap que el seu regnat serà llarg. Que tot just ha adquirit les responsabilitats i que no està disposat a perdre-les a cap preu. Saber-se les vint-i-quatre hores responsable, almenys, d’un parell de persones, li ha afaiçonat un rostre que tots sabem que només es mira el futur, malgrat que a estones, pugui semblar donat a comportar-se d’una manera aleatòria o portat pel caprici.
Ara que en un moment donat, se’m relleva de les meves obligacions fragmentàries i esparses (encara que al contracte s’hi dibuixin també les traces del sempre més) i se’m promociona a ser la persona que ell tingui més a la vora; dubto si la meva manera d’actuar li és del tot plaent, si aquest sobtat ascens, és del seu grat o no.
De sobte, però, els meus dubtes s’esvaneixen del tot. Sense que jo ho hagi demanat, sense creure haver-ho merescut, al pit de la meva samarreta hi apareix una condecoració en forma d’illa. Cofoi per la gratificació crido als altres per lluir amb orgull el premi atorgat.
I em resisteixo a que la medalla em sigui retirada de seguida. Beso les galtes plenes d’aquest reietó que fa quatre dies només era un fesol en una ecografia i ara ja és capaç de regraciar els qui el necessitem tant com ell a nosaltres, amb el que a simple vista pot semblar una glopada de llet, però que en veritat (que això quedi entre tu i jo, Joan, des del teus sis mesos i des del setè any que el teu oncle lletraferit perpretra aquest bloc) és la condecoració més gran de totes les que podré mai rebre de ningú.
