jmsansalvador |
dimecres, 14 de setembre de 2011 | 22:14h
La cançó Jenifer, dels Catarres, és la sensació musical del moment. Havien de tocar dissabte a la festa major del meu poble però per avaria fonètica del cantant ens en vam haver de pairar. Des del President Pujol fins al fill de la portera, tothom taral·leja Jenifer: pel carrer, al metro, al pati de l’escola o de l’institut, a la cua del pa o a la dutxa. Tothom? En sé dos (com a mínim) que maleïda sigui la gràcia que els fa.
L’un és un senyor que ja fa anys que viu a Castelldefels, l’actual Castefa, i està prou esparverat de veure el Cafarnaüm en què s’ha convertit la bella població llobregatenca (se’n diu així, d’aquest gentilici?). Cada vegada que sent a parlar –en to conyeta- del Pont Aeri, no pot dissimular una ganyota de disgust.
L’altra és una noia batejada com a Maria Assumpció, igual que sa mare. Com que a la mare se l’anomena familiar i amistosament Xon, la filla ha estat –de tota la vida- la Xoni. Mireu com s’ha de veure, ara, essent el blanc de totes les bromes que l'equiparen amb la formosa poligonaire capaç de fer tunejar cotxes en honor seu.
A mi Josep M. tampoc no m'agraden gens. Ho sento però em sembla que aquesta mena de cançonetes dolentes no aporten res de res a la músicqa catalana ni, per suposat, universal.
(En canvi hem de lamentar la mort d'Ia Clua, gran músic només conegut en determinades esferes minoritàries del nostre país).
(En canvi hem de lamentar la mort d'Ia Clua, gran músic només conegut en determinades esferes minoritàries del nostre país).
Coses que passen ...