De tot el que s'ha elaborat per a definir el món dels nostres dies, potser falta una paraula --terme o concepte-- de done compte de l'experiència, cada vegada més habitual, de discontinuïtat. Una paraula que expresse, per un costat, l'estat provisional, canviant, imprevisible dels avatars quotidians i,per un altre, la interrupció continuada. Un paral·lel de tot açò és la tv: hui és notícia una cosa i demà cap cadena ja no en parla i, hi haja el programa que hi haja, contínuament és interromput per la publicitat.
Abans, si un es proposava fer una activitat, la feia de manera seguida --la concentració i l'atenció eren consubstancials. Ara sembla impossible. Per què? perquè sempre hi ha algú o alguna cosa que trenca la seguida: es truquen per telèfon per a vendre't segurs, o una nova línia d'Internet o es visiten a casa Testimonis de Gehovà o persones que volen que t'associes a una ONG o a la Creu Roja o volen que et subscrigues a una publicació o vendre't no-sé-quin-producte. (n'hi ha més)
Tot sembla un complot contra la concentració. Un pot anar a una biblioteca i observar com el silenci sembla ja improbable o raríssim. També ocorre al cinema, on sovint la gent parla. De fet, pareix que tot es conjura perquè un perda el temps o l'esmerce en qüestions intranscendents. I que picotetge, com les gallines els gran de dacsa, ara mire açò, ara açò altre, a la recerca d'un divertiment perpetu. Entrem en Internet i mirem els correus, ara llegim algun periòdic, ara... La discontinuïtat és el pa nostre de cada dia. És heroic poder estar unes hores fent alguna activitat sense tindre cap interrupció.
El temps, l'experiència del temps, ha perdut el seu caràcter lineal. Ara sembla que mentre un fa una activitat ha de saber que serà interromput moltes vegades. I potser també hem deixat que aquest esperit ens penetrés i ja no busquem fer només una cosa sinó una muntonada: engeguem l'ordinador, fullegem un periòdic, cridem per telèfon, somiem... No vivim un món lineal, sinó corb; no emprem el teixit d'una peça, sinó fet a retalls. Tot açò és un paral·lel d'allò que se'n diu navegar, l'activitat lligada a Internet. Quants han deixat de llegir i només naveguen? Com es podria anomenar: experiència mosaic? guirigall? discontinuïtat domèstica? experiència patchwork?
