Josep Maria Clua, tots l’hem conegut com a “Ia Clua”, una persona entranyable, amiga dels seus amics i cordial amb tothom. La seva veu aguda i afinada ens ha emocionat amb cançons com “El gessamí i la Rosa” amb text de Josep Carner, però l’Ia, un artista de cap a peus va iniciar la seva trajectòria artística als 16 anys amb els Dos + Un conjuntament amb el seu germà Jordi i en Manel Joseph, fa pocs mesos que a Picap varem reeditar tots els enregistraments d’aquest grup per petició seva, li feia una especial il·lusió recuperar aquesta etapa artística tan fresca de la seva adolescència.
Més endavant i amb qui fou un inseparable amic i company en moltes batalles, Jordi Batiste, varen crear el duet “Ia i Batiste” que ha passat a la historia musical d’aquest país en lletres d’or per la seva innovació, textos surrealistes, interpretacions fora del que es portava en l’àpoca.... discos com “Un gran dia”, “Chichonera’s cat” son discos mítics i patrimoni cultural d’aquest país, discos irrepetibles d’uns mestres en els quals s’emmirallen la majoria dels grups actuals de la nostra música.
L’Ia també va tenir la seva trajectòria artística personal i solitària, primer com a Moto Clua, amb un excel·lent disc oblidat en algun magatzem de la Sony, coses que passen quan els nostres artistes enregistren per multinacionals.... un disc que cal reivindicar i que s’hauria de reeditar, però a la Sony possiblement ni tan sols saben qui era el gran Ia, doncs ni tan sols ho tenen digitalitzat..... anys més tard i amb el nom d’”Ia Clua” va publicar el disc “El món on visc” on recuperava un preciós tema de la seva adolescència “Blau” enregistrat prèviament pels Dos + Un.
El mes de juny varem estar parlant i em va explicar que tenia problemes, que havia estat hospitalitzat, però que tenia cançons noves i que estava pensant en un nou projecte discogràfic. Desgraciadament no podrà ser. El càncer, aquesta malaltia que fa tants i tants anys que estem lluitant contra ella i que segons sembla ser li anem guanyant terreny, ens segueix castigant de forma fulminant i en aquests moments, només pensar amb els amics i familiars que s’ha emportat per endavant em fa tremolar.
El maleït càncer s’ha emportat a una gran persona i un excel·lent artista, amb el que he tingut el goig de poder compartir moltes estones i col·laborar professionalment durant quatre dècades, jo sempre el portaré al cor i sempre, però sempre, seguiré escoltant la seva música i la seva veu.
La portada de Chichoneras cat em va cautivar i posteriorment vaig poder sentir el que sería per sempre un dels meus discs preferits. Mes tard vaig procurarme Un gran Dia. ( 1er disc i no menys autèntic)
No vaig tardar en fer partíceps als meus amics, de les supèrbies cançons del duet, pioners del Rock Català.
Sempre que anàvem a Garraf a fer espele posavem les cançons del Chichoneras i així erem mes feliços
Moltes Gràcies Ia. Barret de copa !