norge |
diumenge, 11 de setembre de 2011 | 01:09h
De mentida, de veritat, la rata espera el gat. Fa somriure els ulls. Segura, ja no vigila. En el sil·lènci, la antiga calma. Ara ja. El soroll, que abans un Oh! La campana. Shhhh... Dormita. El felí és diu EasyJack-Atlas. Trip-trop-trip-trop-trip-trop... No deu ser gaire lluny. La mestressa ja s'haurà posat la camisa negra de dormir i portarà lleteta. Ella cum laude i la altra també. A ella li agrada i a ell, ella també. Au, va, no sigueu envejosos. És un joc que no te cap secret però no tots en sabríeu jugar. Creu que ha sentit un soroll. A fora, l'aire. L'estel diu que s'acosta... L'hora és vella. La lluna ho ha vist. Ho ha vist mil i una vegades, però. Un-dos-tres. Fixeu-vos. Fixeu-vos. Trip-trop-trip-trop-trip... Trap. Li batega el cor. Encara. Emocionada. La rata espera. Un-dos-tres. No se sent res al carrer però shhhh... Heu sentit? La mestressa s'ha deixat oberta una finestra. Sembla que rigui, amb aquells bigotis. Ho haurà fet expressament? Just abans d'anar a dormir. Trip-trop... Circula l'aire que porta una olor. I quan...? Pensa. Em poso ben maca? No tindreu cap altre oportunitat. Fixeu-vos. Se sent un ritme constant, que puja, bum, que puja més, bum-bum, i... Ell, sent una olor. Ella, sento una olor, amargant, àcida però els pèls excita. Trip-trop... Corrent d'aire i un desig. Que la porta de l'escala sigui... Quin bombó! Per fi. Mai no s'ho hagués cregut. Omple't el pit, amor meu, de mi i de tu, de tots...Per-do-na-SÍ.
El felí es diu EasyJack-Atlas. L'espera la rata. Mireu... Sí.
