“Aquest poble no pot ni vol suportar ni un minut més de sentir-se subordinat o escarnit per cap altre.
Les persones que el formem no podem ni volem sentir-nos ni un minut més inferiors a cap altra persona.
La llengua pròpia del país i de moltíssimes d’aquestes persones, una llengua antiga i potent que ha traduït tota la millor literatura mundial i ha contribuït notablement a engrandir aquesta literatura, no pot ni vol sentir-se ni un minut més una llengua degradada, subordinada políticament, incansablement i de mil maneres atacada pels poders mediàtics, visceralment rebutjada pels altres pobles d’Espanya. Aquesta llengua no pot ni vol sentir-se ni un minut més inferior a cap altra.”
Amb aquestes paraules de Joan Solà he començat la meva intervenció en el Consell Nacional d’ICV d’aquest matí la presentació de la Resolució sobre la llengua catalana que hem elaborat els àmbits de Política lingüística i de Fet nacional.
Aquí us la deixo.
RESOLUCIÓ EN DEFENSA DE LA LLENGUA
En els darrers mesos anem assistim
a nous i ferotges episodis de l’assetjament a què és sotmesa sense treva la
nostra llengua, perquè enlloc com aquí la llengua ha esdevingut símbol de la
construcció nacional.
A la quantitat de lleis i regulacions
legislatives que impliquen directament o indirectament una situació
d’inferioritat de la llengua catalana a favor de la castellana i que no són el
resultat de l’atzar o de la naturalesa, a la sentència del TC sobre l’Estatut
d’Autonomia 2006 i als recursos contra lleis que el despleguen, com la d’Acollida,
la del Cinema, la del Codi de consum, o contra el sistema de conjunció
lingüística a l’ensenyament (amb la interlocutòria del TSJC com a darrer
exponent), s’hi afegeix una nova ofensiva que inclou la Llei de l’occità a
Catalunya.
A les comunitats liderades pel PP augmenten
les mesures discriminatòries envers els catalanoparlants i s’hi afebleix la ja
raquítica protecció legal i institucional: la Llei de llengües d’Aragó que vol
esmenar el seu nou govern, la nova política lingüística a les Illes Balears, o el
permanent secessionisme lingüístic que, sota la capa d’una pretesa defensa del
valencià, practica sense descans el govern valencià, al qual ara, en una cursa
embogida, s’hi suma també el balear, en són exemples clars.
A Catalunya, seguint la Sentència del Tribunal
Constitucional, els tribunals afavoreixen el PP, Ciutadans i associacions
espanyolistes, en una escalada de mentides i difamació, alhora que aquest
mateix PP que dissenya i executa aquesta política d’extermini lingüístic va
guanyant espais de centralitat i de normalitat de la mà de CiU i del Govern de
la Generalitat.
Al costat d’això, PP, PSOE i el govern
espanyol es neguen a aprofitar l’entrada de Croàcia a la UE per aprofundir el
reconeixement institucional de la llengua catalana a l’Estat espanyol i a la
Unió Europea.
Davant aquesta situació, Iniciativa per Catalunya Verds és plenament conscient que un atac a la llengua en qualsevol punt del domini lingüístic és un atac a la totalitat, i que cada atac ha de ser respost amb total contundència i sense reserves.
Encara avui s’ha de recórrer al Reial Decret 3118/1976, de 26 de novembre, que reconeix legalment la unitat de la llengua catalana i atorga l’autoritat lingüística a l’Institut d’Estudis Catalans per a tot el territori de parla catalana de l’Estat espanyol.
Tan greu com l’afer del Diccionario Biográfico Español de la Real Academia de la Historia és que la diferent denominació popular de la llengua, segons quin sigui el territori on es parla, es faci servir per dividir-la i donar cobertura al secessionisme, com passa en el cas de la Biblioteca Nacional de España i la Agencia Española del ISBN, que diferencien “valencià” i “català” (mentre que “castellà” i “espanyol” són sinònims); en l’acord de la Comisión Permanente del Consejo General del Poder Judicial, que distingeix entre les dues variants com si fossin dues llengües a l’hora de proporcionar classes de català diferents de les de valencià, o quan es puntua als jutges el coneixement del valencià com si fos un idioma diferent del català. O, sense anar més lluny, en l’opció d’idioma de les webs oficials de tots els ministeris del Govern espanyol i en la major part d’empreses antigament monopolistes, en què el català apareix al costat del valencià.
Per tot això, el Consell Nacional d’ICV
1. Manifestem el nostre compromís i ple suport al model d’escola catalana en llengua i continguts, que se sustenta en el català com a llengua vehicular i en el model d’immersió lingüística.
Un model d’èxit lingüístic i social que garanteix el coneixement del català i el castellà al final del cicle educatiu i la cohesió social del país.
2. En aquest sentit, exigeix al Govern la màxima coherència i fa una crida a la unitat de les forces de tradició democràtica en la seva defensa.
Cal recordar que és el PP, amb el seu recurs a l’EAC, qui ha aprofitat políticament i electoralment l’atac al català, però que és CiU qui li ha garantit presència i centralitat política.
Els seus pactes no poden posar en risc el nostre model lingüístic.
3. Exigeix que el reconeixement de la unitat de la llengua catalana i el seu referent legal i normatiu siguin recollits de manera inequívoca i amb caràcter fonamental per part de les institucions de l’Estat, així com la retirada immediata de tota la legislació i l’aturada de les actuacions governamentals que continuen perpetuant el secessionisme a les institucions públiques.
4. Fa una crida al Govern de la Generalitat perquè s’estableixin formes de col·laboració entre els diversos territoris dels països de parla catalana que permetin donar coherència als diversos processos de normalització lingüística, per tal d’aconseguir la integració i la cohesió de la comunitat lingüística, i perquè s’impossibilitin els abusos de poder contra ciutadans i contra mitjans que usin la llengua catalana en qualsevol de les seves variants.
5. Insta el Govern de la Generalitat a vetllar per la unitat de la llengua i a respondre amb tots els mitjans institucionals i legals contra qualsevol agressió en qualsevol dels territoris del domini lingüístic.
6. Condemna les forces polítiques espanyoles que amb la seva actitud impedeixen el reconeixement del català a la UE i discriminen els ciutadans per raó de la seva llengua, contravenint drets fonamentals.
El model d’Estat plurinacional present a la Constitució espanyola no permet ni aquestes actituds ni aquestes polítiques.
7. Convida totes les forces polítiques de tradició democràtica dels altres territoris catalanoparlants i de la resta de l’Estat espanyol a fer seva aquesta resolució.
8. Acorda activar tots els seus òrgans i totes les seves representacions institucionals en defensa de la llengua, alhora que es compromet a respondre amb celeritat i contundència, en les diverses instàncies, a qualsevol atac a la llengua catalana.
Catalunya, setembre de 2011
Espero i desitjo que tots els partits democràtics comparteixin aquesta declaració!
Una abraçada