albinyana |
divendres, 9 de setembre de 2011 | 00:20h
Cíclicament la llengua es converteix en centre de polèmica. 'La llengua' vull dir la nostra, perquè la d'ells fa segles que la van imposar i ja la consideren una part tan natural del nostre hàbitat que no la poden imaginar qüestionada.
Estem ara amb allò de la immersió lingüística a les escoles Sénia enllà, i amb el trilingüisme escolar en aquesta banda. Aquesta qüestió m'ha fet recordar que moltes vegades s'ha parlat del bilingüisme al nostre país com una 'riquesa', tot assegurant que ser bilingüe era un avatantatge molt gran. Suposem que ho admetem (fins i tot admetem que som bilingües perquè sabem dos idiomes). El dubte es presenta quan la majoria dels que ho defensen de manera militant, de manera també militant són monolingües en espanyol, i no fan ni el més mínim esforç per deixar de ser-ho.
Com és que si ser bilingües és una riquesa, ells en prescindeixen? Tan sobrats van? És inevitable malfiar-se'n.
La trampa és clara. Mentre la seua llengua és obligatòria, la nostra no passa de ser estatutàriament decorativa. Bilingüisme? D'acord, però tots. I si no volen, que estiguen tranquils, que nosaltres ens podem apanyar sent tan pobres com ells.
Estem ara amb allò de la immersió lingüística a les escoles Sénia enllà, i amb el trilingüisme escolar en aquesta banda. Aquesta qüestió m'ha fet recordar que moltes vegades s'ha parlat del bilingüisme al nostre país com una 'riquesa', tot assegurant que ser bilingüe era un avatantatge molt gran. Suposem que ho admetem (fins i tot admetem que som bilingües perquè sabem dos idiomes). El dubte es presenta quan la majoria dels que ho defensen de manera militant, de manera també militant són monolingües en espanyol, i no fan ni el més mínim esforç per deixar de ser-ho.
Com és que si ser bilingües és una riquesa, ells en prescindeixen? Tan sobrats van? És inevitable malfiar-se'n.
La trampa és clara. Mentre la seua llengua és obligatòria, la nostra no passa de ser estatutàriament decorativa. Bilingüisme? D'acord, però tots. I si no volen, que estiguen tranquils, que nosaltres ens podem apanyar sent tan pobres com ells.
I un altra qüestió és el vil lingüisme asimètric d'un procés de substitució d'una llengua imposant-la i donat-li prioritat sobre la pròpia d'un territori.