jmsansalvador |
dijous, 8 de setembre de 2011 | 20:34h
A començaments d’estiu del 2010 vam passar un agradable migdia de picnic a la Place des Vosges, a París, enmig d’estudiants, d’altres turistes, de passavolants i d’oficinistes que dinaven com nosaltres mateixos estirats sobre l’herba dels jardins. Aquell indret aporta un toc gairebé medieval, de voltes ferrenyes de pedra i teulats de pissarra, a pocs centenars de metres del grandeur parisenc neoclàssic.
Mentre jeiem al jardins ens van vistar uns boy-scouts i ens van vendre uns pastissets de poma que, realment, eren molt bons. Eren uns nanos educadíssims i encantadors i ens van explicar que coneixien Barcelona i que venien els pastissets per ajudar a una causa benèfica que ara no recordo amb exactitud. L’estada a París de l’estiu passat i moments com l’estona a la Place des Vosges es rememoren durant la resta de l’any i donen energia en els moments grisos de l’hivern. Energia, que bona falta ens fa.
Ara llegeixo a la premsa que el senyor Strauss-Kahn, protagonista d’un dels espisodis més surrealistes de la crònica política i social dels últims mesos, té pis parat en aquella plaça. Hi resideix amb la seva esposa i aquesta va ser la seva deistinació acabat d’arribar de Nova York. Si ho arribo a saber l’any passat, hauria posat atenció a algun moviment darrere les balconades. Potser hauriem pogut cantar, tota la família plegada, alguna estrofa adaptada d’aquella cançoneta popular que fa: “El senyor Ramon enganya les criades”.
Ah, el Marais, el Conservatoire... allí a prop hi ha el carrer de les "Filles du Calvaire", oi? També una estació de metro amb el mateix nom, tirant direcció place République, si no recordo malament. El nom sempre em va fascinar.
