He fet una relectura de l'obra de Martí i Pol. M'havien demanat un paper i, per a fer-lo, he rellegit alguns dels seus llibres. Fer-ho de manera intensiva embafa, perquè és com tot. I també el poeta és repetitiu, és centrípet, litúrgic, molt pagat d'alguns dels seus recursos poètics. Però és molt reconfortant. Llegir la poesia martipoliana és com un exercici terapèutic. (Un amic em diu que és com els llibres d'autoajuda). I certament la bellesa que sempre nia en els seus versos i l'esperança que comunica empenyen a fer camí, sense mirar enrere. Wordsworth ja afirmava que la bellesa de la paraula poètica feia de contrapés a les maltempsades de l'existència.
Una part de la bellesa ve del ritme, de la cadència d'uns versos que flueixen fluvialment (potser no és gens gratuït recordar que a Roda de Ter --el poble del poeta--s'ajunten el Ter i el Gurri, tant de fluir...).El fet cert és que en deixar el llibre, el lector té el cap i el cor descansats. (n'hi ha més)
M'ha sorprés la quantitat de poemes que parlen de la vesprada, bo de la tarda. Martí i Pol és un poeta de la tarda. I un poeta de la passió --amorosa, cívica, nacional. L'admire molt i l'he citat infatigablement. Començant per nom d'aquest bloc que forma part d'un vers seu. De tota manera, possiblement siga el poeta més popular de Catalunya. Només cal pensar en els 140.000 exemplars venuts d'Estimada Marta. Aquell poemari que comença evocant com la pell del jo poètic s'omple de dibuixos obsens, sines, malucs i sexe ardent..."Si tanco els ulls/te'm fas present i esclaten els colors" i ací el poeta ens diu que tot té un caràcter de somni, de fantasia eròtica.
estic motl d'acord amb el que dius d'en Miquel Martí i Pol, jo he llegit alguns poemes seus i m'han agradat, es veu que ho viu, que ho sent i ho pateix, ademés el meu avi era nascut a Roda de Ter.
Salutacions.
Isabel.