El darrer mes de l'estiu ha començat i les hores de sol ja estan minvant ràpidament. La calor estiuenca i la xafogor encara romandran uns dies fins que, sense adonar-nos-en, uns dies de fresca ens abaixen definitivament les temperatures fins l'any vinent.
El cel nocturn, allà on la contaminació lumínica no s'ha fet encara l'ama i senyora, es troba ben avorrit. Els planetes, llevat de Júpiter, es troben ben a prop del Sol per a la seua observació còmoda.
Saturn, per exemple, es farà cada vegada més difícil veure'l. Poc després de la posta del Sol, podrem encara observar-lo els primers dies del mes, però ja ben dèbil. Més endavant, res de res.
Com a planeta rei de la nit, el substituirà Júpiter que ja s'aixeca per l'est les primeres hores de la nit, ben brillant en la constel·lació d'Àries, dalt del cap de la Balena. Per trobar-lo sense problemes, teniu un bona oportunitat el dia 16 de setembre ja que la Lluna s'hi situarà ben a prop. A finals de mes eixirà poc abans de les 10 de la nit i a l'eixida del sol el trobareu cap al Sud.
Mart es veu a la matinada i ara mateix es troba en la constel·lació dels Bessons. Però no s'estarà quiet i es mourà ràpidament en la volta celeste aquest mes, fins arribar el dia 1 d'octubre a Cancer on passarà per damunt del cúmul obert de Praesepe o M44. Bon moment per mirar-lo pel telescopi i fer-li una foto. Mentrestant el dia 23 de setembre la Lluna se situarà al seu costat.
Les condicions de visibilitat de Mercuri seran millors aquest principi del mes de setembre, en que se separarà bastant del Sol i el podrem veure uns 45 minuts abans de la seua eixida. Un fenomen ben interessant serà el seu encontre pròxim amb Spica, l'estel més brillant del Lleó, en el que el planeta es posarà a només 0.75 graus a l'esquerra de l'estel. Més avançat el mes Mercuri es tornarà a endinsar en les lluentors solars i, de fet, passarà per darrere del Sol el 28 de setembre.
Venus no el podren veure massa aquest mes. A finals de setembre el podrem veure cap a l'oest, però ben a prop de l'horitzó. Així que si no teniu un horitzó lliure de núvols i muntanyes no hi haurà res a fer. Caldrà esperar a la pròxima tardor i hivern per admirar Venus en tota la seua bellesa.
La Lluna presentà el passat diumenge dia 4 de setembre, fase de quart creixent. El 12 serà plena, mentre que el 20 se'ns mostrarà com a quart minvant i el 27 serà finalment lluna nova.
Si voleu obtenir un senzill mapa del cel observable del mes de setembre de 2011, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el podeu llegir en francés i en anglés.
I la notícia del mes podria ser la descoberta del primer planeta diamant. Resulta que l'estel dens i mort, el pulsar PSR J1719-1438 presenta una variació periòdica dels seus polsos de ràdio. Aquest fet només es pot interpretar com a prova de l'existència d'un planeta orbitant al seu voltant. Però aquest planeta només tindria 60000 km de diàmetre, la meitat del que té el planeta Júpiter. A més giraria al voltant del pulsar en dues hores i deu minuts i, es trobaria a només 600000 km de distància de l'estrella central.
Tots aquests fets impliquen que el planeta ha de tindre una composició molt especial ja que si fora com la Terra o Júpiter, les forces de marea que exergeix el pulsar sobre aquest cos ja l'haurien destruït. Així que sembla que la seua estructura ha de ser cristal·lina i de carboni, és a dir, de diamant. Això si que és una joia. Però tranquils. El sistema pulsar-diamant es troba només a uns 4000 anys llum en la constel·lació de la Serp (Serpens). Podeu llegir la notícia completa en la nota de premsa de la Max-Planck Gesellshaft.
Foto: Una parella estranya: El dibuix mostra el pulsar PSR J1719-1438 amb el pols de 5.7 milisegons de període en el centre i l'òrbita del planet comparat amb la grandària del Sol, l'esfera de color groc. Dibuix artístic de Matthew Bailes.
El cel nocturn, allà on la contaminació lumínica no s'ha fet encara l'ama i senyora, es troba ben avorrit. Els planetes, llevat de Júpiter, es troben ben a prop del Sol per a la seua observació còmoda.
Saturn, per exemple, es farà cada vegada més difícil veure'l. Poc després de la posta del Sol, podrem encara observar-lo els primers dies del mes, però ja ben dèbil. Més endavant, res de res.
Com a planeta rei de la nit, el substituirà Júpiter que ja s'aixeca per l'est les primeres hores de la nit, ben brillant en la constel·lació d'Àries, dalt del cap de la Balena. Per trobar-lo sense problemes, teniu un bona oportunitat el dia 16 de setembre ja que la Lluna s'hi situarà ben a prop. A finals de mes eixirà poc abans de les 10 de la nit i a l'eixida del sol el trobareu cap al Sud.
Mart es veu a la matinada i ara mateix es troba en la constel·lació dels Bessons. Però no s'estarà quiet i es mourà ràpidament en la volta celeste aquest mes, fins arribar el dia 1 d'octubre a Cancer on passarà per damunt del cúmul obert de Praesepe o M44. Bon moment per mirar-lo pel telescopi i fer-li una foto. Mentrestant el dia 23 de setembre la Lluna se situarà al seu costat.
Les condicions de visibilitat de Mercuri seran millors aquest principi del mes de setembre, en que se separarà bastant del Sol i el podrem veure uns 45 minuts abans de la seua eixida. Un fenomen ben interessant serà el seu encontre pròxim amb Spica, l'estel més brillant del Lleó, en el que el planeta es posarà a només 0.75 graus a l'esquerra de l'estel. Més avançat el mes Mercuri es tornarà a endinsar en les lluentors solars i, de fet, passarà per darrere del Sol el 28 de setembre.
Venus no el podren veure massa aquest mes. A finals de setembre el podrem veure cap a l'oest, però ben a prop de l'horitzó. Així que si no teniu un horitzó lliure de núvols i muntanyes no hi haurà res a fer. Caldrà esperar a la pròxima tardor i hivern per admirar Venus en tota la seua bellesa.
La Lluna presentà el passat diumenge dia 4 de setembre, fase de quart creixent. El 12 serà plena, mentre que el 20 se'ns mostrarà com a quart minvant i el 27 serà finalment lluna nova.
Si voleu obtenir un senzill mapa del cel observable del mes de setembre de 2011, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el podeu llegir en francés i en anglés.
I la notícia del mes podria ser la descoberta del primer planeta diamant. Resulta que l'estel dens i mort, el pulsar PSR J1719-1438 presenta una variació periòdica dels seus polsos de ràdio. Aquest fet només es pot interpretar com a prova de l'existència d'un planeta orbitant al seu voltant. Però aquest planeta només tindria 60000 km de diàmetre, la meitat del que té el planeta Júpiter. A més giraria al voltant del pulsar en dues hores i deu minuts i, es trobaria a només 600000 km de distància de l'estrella central.
Tots aquests fets impliquen que el planeta ha de tindre una composició molt especial ja que si fora com la Terra o Júpiter, les forces de marea que exergeix el pulsar sobre aquest cos ja l'haurien destruït. Així que sembla que la seua estructura ha de ser cristal·lina i de carboni, és a dir, de diamant. Això si que és una joia. Però tranquils. El sistema pulsar-diamant es troba només a uns 4000 anys llum en la constel·lació de la Serp (Serpens). Podeu llegir la notícia completa en la nota de premsa de la Max-Planck Gesellshaft.
Foto: Una parella estranya: El dibuix mostra el pulsar PSR J1719-1438 amb el pols de 5.7 milisegons de període en el centre i l'òrbita del planet comparat amb la grandària del Sol, l'esfera de color groc. Dibuix artístic de Matthew Bailes.
