En primer lloc, gracies a totes les persones que hem vareu felicitar ahir a traves del facebook, que després de un període de rebuig l'he redescobert al tenir-lo a la Blackberry. Gracies de de debó companys!.La casualitat va voler que el meu aniversari coincidís amb el començament del curs, i per tant els anys me'ls plantejo de Setembre a Setembre, i com no pot ser d'un altre manera, els propòsits i els objectius que cada final d'estiu tothom es planteja, però que en el meu cas té més rellevància ja que apart d'encetar el curs bufo les espelmes. Seria així però...
No soc molt partidari de fer-me propòsits, perquè tinc la teoria de que el descans i la calor d'estiu, sobre tot la calor, fa que els propòsits que hom es proposar siguin un pur miratge d'una ment relaxada, massa relaxada. Aquesta relaxaciò es converteix en eufòria i per tant no mesures bé la teva futura força de voluntat, ni tens en compte els propòsits de la resta de la família que no tenen, i mai ho fan, que coincidir amb els d'hom. Per això prenc les decisions en calent, cap al juny, quan la ment encara esta en ple rendiment, i la família no ha pensat en els seus .
Si penseu que els faré públics, ni parlar-ne, si ja em costar renyar-me a mi mateix pels meus incompliments, només em faltaria tenir que justificar-me, mai disculpar-me, amb Catalunya. És disculpen el Molina i el Mauri quan no encerten les seves prediccions?.
Parlant de Catalunya, proposo una nova data per celebrar la nostra Diada, Que us sembla el 2 de Setembre?. No celebrem les derrotes?, No celebrem la pèrdua de la nostra Independència?, doncs celebrem que un 2 de Setembre del 2011 varem veure retallada, un cop més i ja en van unes quantes, la nostra minsa autonomia. O millor celebrar-la el 28 de Juliol, quan el TSJ va carregar-se la immersió lingüística?. No serà per derrotes!
Perquè desenganyem-nos, això es el màxim que farem, bé això i ja que ens han "muntat" el lema d'aquest 11 de Setembre, l'aprofitarem i sortirem, Un?, Dos? o potser tres milions de catalanets a cridar Visques a Catalunya, a la Independéncia, i a la mare que ens va parir. Jo el primer.
No soc derrotista, tampoc realista (un republicanista com jo no pot ser-ho per definició), però veient el panorama no puc treure cap altra conclusió: ERC, en Junqueres abans de començar ja se li reboten; CiU com sempre, hi ha molt sobiranista però a Madrid hi ha un Unionista ( en tots els sentis), el PSC amb els capitans manant i els catalanistes emmanillats (El meu antic veí i amic de la infància Joan Ignasi Elena no ho aconseguirà), ICV quatre gats que posen per endavant l'enfrontament amb CiU que el seu catalanisme, SI, però com sinó (només en queden tres). I enfront els espanyols, qué quan es tracta de España!, sempre estan d'acord i més contra Catalunya que sempre dona vots i fa espanyol. Ho tenim negre!.
