Didac |
divendres, 2 de setembre de 2011 | 19:30h
Vol IB6621 Madrid-Havana
6 d'agost de 2011
6 d'agost de 2011
Després d’uns dies de penúria física he pogut agafar el vol cap a Cuba en unes condicions físiques raonablement bones. Tot feia pensar que la travessia oceànica seria traumàtica: des que vaig tornar de Cassà de la Selva amb la mare, Martina i les meues nebodetes Maria i Laia, m’assolava un cansament exagerat i, fins a cert punt, incomprensible. Tanmateix, dos dies de molt de llit i repòs han permès el meu cos de recuperar una certa normalitat funcional. Així doncs, sóc a 9000mts. d’alçada, en algun punt de l’oceà Atlàntic, a tres hores d’aterrar a l’aeroport internacional José Martí de l’Havana. Allà, en teoria, m’estarà esperant un home vestit de blanc que, reproduint una de les imatges més típiques dels aeroports, portarà un cartellet amb el meu nom: “Didac Botella”. El taxista me l’envia el meu amic Rafa Arnal, motiu o excusa principal de la meua sobtada decisió d’anar cap a Cuba. Conec Rafa de quan anàvem a l’institut “el Clot”. És un any major que jo però això no va impedir la nostra coneixença ja que compartia classe amb la meua germana Núria. Rafa és un tipus molt dinàmic i enèrgic, de caràcter obert i amb un punt frenètic. És professor de música a un institut de secundària però, certament, és un artista polifacètic: llicenciat en Belles Arts, cantant, actor, ballarí, músic... És, des d’un punt de vista de l’art, un humanista modern que conjuga i combina diferents disciplines artístiques, tot vorejant-ne les fronteres i enriquint-les mútuament. De fet, Rafa és a l’Havana per motius de “treball”: li han concedit una beca del Politècnic per fer no sé quin treball d’investigació relacionat amb les tendències artístiques de la capital cubana. I, essent com és un cul de mal asseure, estic convençut que ja coneix a mitja Havana i ha fet amistat amb tota mena de personatges de la ciutat. Doncs bé, Rafa, en teoria, m’enviarà el seu taxista particular per replegar-me a l’aeroport i portar-me cap al seu pis. És, no cal dir-ho, tot un descans arribar d’aquesta manera a Cuba i estalviar-se la benvinguda assetjadora que els taxistes brinden als nouvinguts.
Cuba, finalment. Tinc una gran curiositat per conèixer la realitat d’aquesta intrèpida illa i contrastar-la amb la seua peculiar i convulsa història: conquesta i aniquilació espanyola, guerra d’independència, influència nord-americana, dictadura de Fulgencio Batista, guerra i triomf revolucionari, intent d’invasió dels USA, conversió socialista de la revolució, guerra freda, període especial, obertura... Però no és moment de fer cap reflexió perquè acabe de fer el primer esternut del viatge motivat, clarament, pel fet d’haver-me llevat la manta per escriure aquestes paraules inicials: l’aire condicionat està fent estralls!
Vaig cap a Cuba amb la il·lusió d’un xiquet que està a punt d’obrir un regal; un regal que s’imagina, que espera de fa temps, però que no té la certesa de saber què és; un regal que està a punt d’obrir i que ja no pot esperar més... I en aquest viatge-regal, m’acompanyen moltes persones al cor: mare, pare, germanes i tota la gent que m’estime; a Altea, clarament, la porte al cap perquè la pense i la recorde constantment; i també porte una persona al braç dret perquè he decidit de posar-me la polsera que em va regalar a finals d’aquest curs. És una manera d’agrair-li el detall i de “treure-la” d’Albaida per a que veja món.
De nou un escrit que no deixa indiferent, amb un detall molt bonic ... la polsera, és molt afortunada la teva amiga...
Bé, espere que et vaja tot molt bé i que tingues un magnífic començament de curs!!
Adeu!
Fins aviat!
Didac
Doncs he tingut un estiu també mogudet... Praga, Pirineu aragonés... conjuntament amb feina (per no perdre el costum...), en fi que no m'he avorrit gens!!
Les meves "feres" encara no se quines en seran aquest curs, n'estic pendet de la borsa... a veure si tinc una poqueta sort...
Entre tant, espere que ens continues comunicant els projectes tant meravellosos que portes endavant que, aquest curs... un dels meus projectes és sens dubte, anar a veure una de les teves posades en escena ... no hi ha res millor que el directe!!
Beset! Et desitge el millor!!