enbapa59 |
dissabte, 3 de setembre de 2011 | 08:53h
Aquell voler que en mi no troba terme Ausiàs March
No he desitjat mai cap cos com el teu. Mai no he sentit un desig com aquest. Mai no podré satisfer --és ben cert. Però no en puc desistir, oblidar-te. És el desig de la teua nuesa. És el desig del teu cos vora el meu. Un fosc desig, vagament, de fer dany. O bé el desig simplement impossible. Torne al començ, ple de pena i de fúria: no he desitjat mai cap cos com el teu. L'odi, també; perquè és odi, també No vull seguir. A mamar, tots els versos!
L'engan conech (1974)
M'afig a la celebració del poeta valencià. Llegir els seus versos és sempre gratificant. He triat aquest poema irreverent, lúbric, amb Ausiàs March de fons. Estellés i March, els dos gran lírics de la terra valenciana.
novesflors |
diumenge, 4 de setembre de 2011 | 20:34h
Jo també m'afig i he vist que molta gent ho ha fet (als blogs que solc visitar), m'alegre. Si et ve de gust i ho vols veure, al meu blog algú m'ha deixat un comentari que conta una curiosa anècdota d'una trobada amb Estellés.
M'ha sorprés, per la meua ignorància.
Gràcies Enric.
Jo també m'afig i he vist que molta gent ho ha fet (als blogs que solc visitar), m'alegre.
Si et ve de gust i ho vols veure, al meu blog algú m'ha deixat un comentari que conta una curiosa anècdota d'una trobada amb Estellés.