Feia molts anys que no pujava a la Universitat Catalana d'Estiu a Prada. Enguany se m'ha presentat l'oportunitat de reviure experiències remotes, de relacionar-nos amb tots els accents del català, de viure durant unes hores el microcosmos de la UCE.
Pujarem Joan Olivares i Pep Albinyana i les respectives famílies per assistir a la Taula Redona sobre Literatura Eròtica el dimecres 17 d'agost. Cinc guanyadors del Premi de Literatura Eròtica de la Vall d'Albaida, únic premi d'aquestes caracterísitiques a la península ibèrica, s'aplegaren a la capital del Conflent per parlar de literatura.
Minuts abans de l'encontre, però, vaig saludar Mireia Mollà, diputada de Compromís a les Corts Valencianes, que, al gimnàs, anava a parlar de la crisi democràtica al País Valencià. Un parlament curt, brillant i contundent dirigit sobretot a catalans, ja que els valencians ja ens coneixem el tema. Comentà que el Parlament valencià porta el rècord de condemnes per bloquejar la labor de l'oposició, cinc vegades pel tribunal Constitucional i una pel Tribunal Superior de Justícia.
I destacà la labor del grup Compromís i l'efectivitat de les xarxes socials per arribar a la gent.
A les 6 en punt tots cap a una aula del segon pis de l'edifici principal del Lycée Renouvier, seu de l'UCE. Però sense ascensor, ni aire condicionat, per a que quede constància. Malgrat això, l'aula es va omplir completament pocs minuts abans de començar. De tot això Francesc Mompó en parlà en el seu bloc.
Toni Teruel, president de l’Associació d’Amics i Amigues de la UCE de Prada, era l’encarregat de presentar l’acte i els escriptors participants als assistents. L’ordre a seguir venia marcat per l’any de l’obtenció del premi. Així el primer en pujar la temperatura de la sala –si és que això era possible– era Joan Olivares, guardonat en dues ocasions amb Dies de verema (1997) i Pell de pruna (2007). Tot seguit Ramon Guillem ens parlava sobre A foc lent (2004); Carles Cortés sobre Sara, la dona sense atributs (2009); i Mercè Climent i Francesc Mompó sobre Somiant amb Aleixa (2010). L’acte servia a més per presentar aquesta última, per ser la darrera obra premiada i publicada per l'Editorial Bromera.
Francesc Mompó també parla sobre les obres en aquest apunt escrit uns dies abans de l'encontre i, per tant, enllaçant-lo m'estalvia un muntó de faena.
Joan Olivares començà el torn de paraules dient que Dies de verema (1997) és una novel·la i, per tant s'ha de tractar com a tal, i que a més a més, com a afegit, és eròtica. L'obra és molt sensual i l'acció passa en el món rural. Les feines del camp són solitàries però algunes poques es fan en colla com la verema. Joan ens deia que quan era jovenet, després d'una dura jornada de collir raïm, un senyor major li contà la història que li havia passat feia anys fent la verema a França. Aquesta història (que no contará ací, compreu la novel·la!) li dóna peu a la primera novel·la de Joan.
Pell de pruna (2007) va sorgir d'un dubte. Volia escriure una novel·la eròtica però també li abellia escriure sobre l'ESO. Finalment va escriure una novel·la eròtica sobre l'ESO que barreja humor i molta i
ronia. Però només ho contava als amics fins que l'il·lustrador Jordi Albinyana, se li presentà un dia amb la il·lustració de la portada i més endavant amb totes les il·lustracions. Ja només calia presentar-se al Premi de Literatura Eròtica ja que ja tenia fins i tots les imatges... Joan propugna un llenguatge eròtic creïble i sense castellanismes, actual però en què les varietats locals de la llengua siguen utilitzables i útils.
Ramon Guillem, autor d'A foc lent (2004), ve del món de la poesia. Els protagonistes són un escriptor i una llibretera, però no té res d'autobiogràfica, eh!, va dir. Hi ha dos nivells de lectura, un de normal i altre culte, on es fan referències ocultes a Desdejuni a can Tiffany, a Ausies March i a la darrera pel·lícula de Kubrick.
Carles Cortés, autor de Sara, la dona sense atributs (2009), feu notar que els cinc autors presents eren tots valencians. És això gratuit?, preguntà. El premi és valencià i es fa ressó d'una tradició ben valenciana. Però gran part dels presentants al premi són valencians i també mallorquins, amb molt pocs catalans. Sembla com si l'erotisme fora cosa de només del Sénia cap avall. Amb la seu novel·la Sara... volia provocar, sobretot a les dones que es troben al voltant dels 50 anys. La transgressió de l'autor va ser buscar símbols en la literatura universal, com l'Antic Testament, no en el Cantar dels Cantars, sinó en el Génesis, en les relacions entre Isaac i Rebeca.
La protagonista Sara, traductora de 50 anys, coneix a Ismael, gigolo, i amic del seu fill. I les coses s'emboliquen...
Finalment Mercè Climent i Francesc Mompó presentaren la seua obra Somiant amb Aleixa (2010). Ells es plantejaren una novel·la de veritat amb un personatge, no només una col·lecció d'escenes eròtiques. Va ser un treball en equip, aconseguint una novel·la ben trenada entre els dos. Ser una parella ha resultat ser un avantatge per la complicitat i la disponibilitat de temps, així que durant un anys han estat realment un trio.
Aleixa, la jove protagonista que dóna nom a la novel·la, compta amb un atípic do heretat de les dones de la seua família: quan algú somia en ella, ella somia el mateix... Francesc Mompó comentà que Aleixa som tots. Tots els traumes que ha tingut cadascú de nosaltres se'l ha hagut de traure de damunt fins alliberar-se.
Ramon Guillem comentà que Francesc Mompó ja havia fet incusions en la poesia eròtica amb De la fusta a l'aigua, il·lustrat per Jordi Albinyana.
I després vingué el torn de les moltes preguntes, que va fer que l'acte durara prop de dues hores.
Fotos: Enric Marco.
Pujarem Joan Olivares i Pep Albinyana i les respectives famílies per assistir a la Taula Redona sobre Literatura Eròtica el dimecres 17 d'agost. Cinc guanyadors del Premi de Literatura Eròtica de la Vall d'Albaida, únic premi d'aquestes caracterísitiques a la península ibèrica, s'aplegaren a la capital del Conflent per parlar de literatura.
Minuts abans de l'encontre, però, vaig saludar Mireia Mollà, diputada de Compromís a les Corts Valencianes, que, al gimnàs, anava a parlar de la crisi democràtica al País Valencià. Un parlament curt, brillant i contundent dirigit sobretot a catalans, ja que els valencians ja ens coneixem el tema. Comentà que el Parlament valencià porta el rècord de condemnes per bloquejar la labor de l'oposició, cinc vegades pel tribunal Constitucional i una pel Tribunal Superior de Justícia.
I destacà la labor del grup Compromís i l'efectivitat de les xarxes socials per arribar a la gent.
A les 6 en punt tots cap a una aula del segon pis de l'edifici principal del Lycée Renouvier, seu de l'UCE. Però sense ascensor, ni aire condicionat, per a que quede constància. Malgrat això, l'aula es va omplir completament pocs minuts abans de començar. De tot això Francesc Mompó en parlà en el seu bloc.
Toni Teruel, president de l’Associació d’Amics i Amigues de la UCE de Prada, era l’encarregat de presentar l’acte i els escriptors participants als assistents. L’ordre a seguir venia marcat per l’any de l’obtenció del premi. Així el primer en pujar la temperatura de la sala –si és que això era possible– era Joan Olivares, guardonat en dues ocasions amb Dies de verema (1997) i Pell de pruna (2007). Tot seguit Ramon Guillem ens parlava sobre A foc lent (2004); Carles Cortés sobre Sara, la dona sense atributs (2009); i Mercè Climent i Francesc Mompó sobre Somiant amb Aleixa (2010). L’acte servia a més per presentar aquesta última, per ser la darrera obra premiada i publicada per l'Editorial Bromera.
Francesc Mompó també parla sobre les obres en aquest apunt escrit uns dies abans de l'encontre i, per tant, enllaçant-lo m'estalvia un muntó de faena. Joan Olivares començà el torn de paraules dient que Dies de verema (1997) és una novel·la i, per tant s'ha de tractar com a tal, i que a més a més, com a afegit, és eròtica. L'obra és molt sensual i l'acció passa en el món rural. Les feines del camp són solitàries però algunes poques es fan en colla com la verema. Joan ens deia que quan era jovenet, després d'una dura jornada de collir raïm, un senyor major li contà la història que li havia passat feia anys fent la verema a França. Aquesta història (que no contará ací, compreu la novel·la!) li dóna peu a la primera novel·la de Joan.
Pell de pruna (2007) va sorgir d'un dubte. Volia escriure una novel·la eròtica però també li abellia escriure sobre l'ESO. Finalment va escriure una novel·la eròtica sobre l'ESO que barreja humor i molta i
ronia. Però només ho contava als amics fins que l'il·lustrador Jordi Albinyana, se li presentà un dia amb la il·lustració de la portada i més endavant amb totes les il·lustracions. Ja només calia presentar-se al Premi de Literatura Eròtica ja que ja tenia fins i tots les imatges... Joan propugna un llenguatge eròtic creïble i sense castellanismes, actual però en què les varietats locals de la llengua siguen utilitzables i útils.Ramon Guillem, autor d'A foc lent (2004), ve del món de la poesia. Els protagonistes són un escriptor i una llibretera, però no té res d'autobiogràfica, eh!, va dir. Hi ha dos nivells de lectura, un de normal i altre culte, on es fan referències ocultes a Desdejuni a can Tiffany, a Ausies March i a la darrera pel·lícula de Kubrick.
Carles Cortés, autor de Sara, la dona sense atributs (2009), feu notar que els cinc autors presents eren tots valencians. És això gratuit?, preguntà. El premi és valencià i es fa ressó d'una tradició ben valenciana. Però gran part dels presentants al premi són valencians i també mallorquins, amb molt pocs catalans. Sembla com si l'erotisme fora cosa de només del Sénia cap avall. Amb la seu novel·la Sara... volia provocar, sobretot a les dones que es troben al voltant dels 50 anys. La transgressió de l'autor va ser buscar símbols en la literatura universal, com l'Antic Testament, no en el Cantar dels Cantars, sinó en el Génesis, en les relacions entre Isaac i Rebeca.
La protagonista Sara, traductora de 50 anys, coneix a Ismael, gigolo, i amic del seu fill. I les coses s'emboliquen...
Finalment Mercè Climent i Francesc Mompó presentaren la seua obra Somiant amb Aleixa (2010). Ells es plantejaren una novel·la de veritat amb un personatge, no només una col·lecció d'escenes eròtiques. Va ser un treball en equip, aconseguint una novel·la ben trenada entre els dos. Ser una parella ha resultat ser un avantatge per la complicitat i la disponibilitat de temps, així que durant un anys han estat realment un trio.Aleixa, la jove protagonista que dóna nom a la novel·la, compta amb un atípic do heretat de les dones de la seua família: quan algú somia en ella, ella somia el mateix... Francesc Mompó comentà que Aleixa som tots. Tots els traumes que ha tingut cadascú de nosaltres se'l ha hagut de traure de damunt fins alliberar-se.
Ramon Guillem comentà que Francesc Mompó ja havia fet incusions en la poesia eròtica amb De la fusta a l'aigua, il·lustrat per Jordi Albinyana.
I després vingué el torn de les moltes preguntes, que va fer que l'acte durara prop de dues hores.
Fotos: Enric Marco.
Tens mà de periodista. Així va ser. Te l'hem pessigat i l'hem penjat al féisbuc.
Una abraçada
Salut i Terra
Enric
PS: si és que els/les valencin@s som uns calforros, xe !