El traspàs del Sr Heribert Barrera, ha posat una vegada més al descobert les mancances, les misèries i la impotència d’un país que no sap on va.
I quan dic que no sap on va, de la mateixa manera que dic que el Barça només és un club, em refereixo al joc de majories i minories, vull dir que la majoria ni tant sols es planteja on s’ha d’anar, o on vol anar.
Si una cosa cal valorar del Sr Barrera va ser la seva coherència, fermesa i valor, tampoc és una cosa nova, pertanyia a una època en la qual la gent que es dedicava a fer política catalanista i d’esquerres ho feia per uns ideals.
Dintre d’aquest magma de misèria moral, hi hagut un fet positiu, petit i simbòlic, però positiu, Sr Jordi Pujol va dir, “ara veig que tenia raó”.
I ho feia referint-se als perills dels quals alertava el Sr. Barrera anys enrere, tard ?
El polítics professionals sempre fan tard.
Però els que ens dediquem a fer pedagogia de la política i l’independentisme, massa vegades ens veiem alertant a la gent de nostre entorn, etzibant arguments que malauradament s’acaben complint, i mai, mai, sentim o escoltem, “noi tenies raó”, tot i que els fets sempre acaben sent premonitoris i contundents.
Perquè ? per mi és un problema de valors, i ja fa anys que ho dic, i no ara que ho han posat de moda els gurus de la comunicació de l’entorn blaugrana.
És obvi que una persona a la qual li importa una merda el país on viu (la gran majoria), alhora d’opinar només dirà ximpleries per tal de quedar bé i fer veure que si li importa.
En qualsevol cas, si per esperar que alguna de les persones amb les quals he discutit fent-li veure dels perills que assetgen el país, he d’esperar a què ho digui davant meu estant jo en un taüt, ja s’ho pot estalviar i continuar amb el seu menfotisme dissimulat.
