Voldria, amb aquestes ratlles, mostrar el reconeixement i respecte que, des de sempre, he sentit per aquest homenot. Sense mantenir-hi una relació personal estreta, hi he compartit militància política i responsabilitats de direcció. És un honor.
De l’Heribert Barrera en voldria destacar la solidesa del compromís republicà vinculat amb el rigor, la tossuderia i la constància. També la fermesa en la defensa de les llibertats nacionals des de tants fronts i durant tant de temps: la república, la guerra, l’exili, la reconstrucció, la democràcia... De vegades a contrapèl, però sempre amb fermesa i vehemència.
Un home honest que, igual que Víctor Torres, formarà part de la nostra història, i que ha estat referent i exemple per a molts de nosaltres, malgrat les discrepàncies que haguem pogut tenir en determinats aspectes.
No fa gaire, una persona per qui tinc molta consideració i que no perd detall d’aquelles seqüències del dia a dia que permeten veure-hi més enllà de la superficialitat, em comentava que havia vist al president Barrera en el darrer acte de lliurament del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Va arribar, sol i vell, al Palau de la Música Catalana en el dia d’homenatge a Albert Manent, sense que ningú li fes cas... va seure on va poder, mentre el món polític oficial departia aliè a l’ancià honorable. I tal com va arribar va marxar... sol.
Amb ull crític i punyent, la persona en qüestió em va comentar que el president Barrera malauradament no trigaria gaire temps a traspassar i que llavors -tal i com està passant avui -, tots aquells que al Palau no li van dedicar ni trenta segons del seu “preuat” temps, ara li cantarien les glòries i l’elevarien als altars... cristians o republicans i laics, n’hi ha per a tots!
T'agraeixo també les paraules de consideració: efectivament, vaig tenir la sort de veure el senyor Barrera en el darrer acte de lliurament del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
El senyor Barrera, no va passar gens desapercebut entre els membres de la ciutadania que esperàvem que comencés l'acte: ens va entristir el fet que, en el període de temps previ a l'inici de l'acte, ell esperés, sol mentre, com bé dius, el món oficial "departís aliè" a l'ancià honorable. Però, a la vegada, ens va agradar sentir, entre el públic que esperava, paraules d'elogi a la seva persona, i a Òmnium Cultural, entitat organitzadora de l'acte i a la que el senyor Barrera estava estretament vinculat.
Com ens recordes, cal reivindicar i elogiar els Homenots en vida... per tot el que han fet pel país, i perquè és un honor tenir-los entre nosaltres.
Sense discursos políticament correctes. Només amb paraules certament necessàries.