(Publicat a ARA, 24 d'agost de 2011)
Benghazi, la capital del govern provisional Libi haurà d'esperar per la celebració final. L'aparició ahir a la nit de Saïf Al Islam, un dels fills de Gadaffi i home fort del régim davant les càmeres de televisió ha estat un gerro d'aigua freda a l'entusiasme desfermat. “Això és una altra maniobra del régim que utilitza els mitjans per animar els seus funcionaris incondicionals” diu Siraje un jove de Benghazi. Aquest estudiant de sociologia ha viscut la revolta des del Media Center, un edifici governamental avui ocupat per periodistes amateurs, músics i activistes de la comissió 17 de febrer, iniciadores de les protestes. En començar la revolta va fer les maletes i se'n hi va anar a viure en una habitació.
Mesos enrera però, el Media Center reunía l'únic punt de connexió a internet de la ciutat. Els joves voluntaris cedien les imatges de telèfon móbil a les televisions per a ser distribuïdes arreu del món. Avui, el govern provisional manté oberta únicament durant dues hores una oficina per a fer carnets de premsa en un dels hotels per estrangers de Benghazi. Això és ara el centre de premsa. La institucionalització és el canvi que s'imposa en un país en rebelía que poc a poc es torna Estat, una altra vegada. Un Estat diferent, això sí.
Salhe Gawan és un jove que aprofita la connexió wifi d'un hotel. Té sobre la taula una carpeta farcida de documents i fotocòpies. Mentre parla entusiasmat de les seves preferències musicals, mostra un document de 200 pàgines farcides de fletxes, rodones i quadres. Té encarregat de posar sobre paper quines seran les funcions del nou govern provisional que haurà d'encarrilar el futur. Assumptes exteriors, cens de la diàspora i relacions econòmiques són les més complexes. L'execució dels plans però hauran d'esperar.
L'aparició del fill de Gadaffi ha omplert de sospites alguns dels anuncis més esperançadors llençats des del govern provisional. I ara, les imatges de rebels a Trípoli provoquen més por que entusiasme. Por per la seva sort. El desconeixement sobre les adhesions que Gadaffi pot tenir a la capital fa impossible calcular els temps de la transició pacífica. Aquesta no començarà fins que no sigui detingut el gruix dels dirigents del govern. Perquè Gadaffi ha estat l'objectiu de sis mesos i escaig de guerra.
Atentament