Veient les companyies que freqüentava...
Mstislav Leopóldovich Rostropóvitx (Bakú, República Democràtica de l'Azerbaidjan, 27 de març de 1927 - Moscou, Rússia, 27 d'abril de 2007) fou un músic d'origen soviètic, nacionalitzat estatunidenc, considerat el millor violoncel·lista de la seva generació. Va mantenir sempre un compromís social a favor de les llibertats i contra la Unió Soviètica.
Després d'haver-li estat concedit el Premi Lenin, màxim guardó soviètic, el 1963 va defensar de forma pública l'escriptor dissident Aleksandr Soljenitsin. El 1974 Rostropóvitx i la seva esposa van abandonar l'URSS i el 1978 se'ls va retirar la nacionalitat soviètica. Van emigrar als Estats Units i el 1977 va ser nomenat director de l'Orquestra Simfònica de Washington DC. L'any 1990 va ser convidat a actuar amb aquesta orquestra a la Unió Soviètica, ocasió en la qual els va ser retornada la nacionalitat soviètica a ell i a Galina Vixnèvskaia. Des de la seva posició, internacionalment reconeguda, com a mestre de la música utilitza el seu càrrec d'ambaixador de la bona voluntat de la UNESCO per divulgar el caràcter de concòrdia que té la música arreu del món.
(Viquipèdia, agost 2011)
M’agradaria molt que ens quedéssim amb aquesta darrera frase ja que, en la noticia que transcric a continuació, queda desvirtuada del tot:
Rostropovich cree que la guerra en Chechenia es “necesaria”
Viena.- El violonchelista y director de orquesta ruso Mstislav Rostropovich justifica la guerra en Chechenia desde las páginas del semanario austriaco News. Rostropovich afirma que el conflicto es “necesario” y que al presidente Boris Eltsin tan sólo habría que reprocharle el “haber atacado demasiado tarde”. El músico argumenta que, en caso de no haber entrado en guerra con Chechenia, en tres o cuatro años se hubiera producido otra mucho más violenta. – Efe.
(El Periódico de Catalunya, 24 de maig de 1995)
Com es pot observar, la “coherència” del personatge és exemplar... Vosaltres mateixos podeu treure les conclusions que us vinguin de gust. Aqui només, fem memòria...
