Una persona és tot, no ens podem quedar sols en la part que ens agrada i el tot que era Barrera no m’agradava, no era model per a mi. Tenia la seua faceta independentista i lluitadora però també la seua era una ideologia poc d’esquerres i tenia actituds homòfobes i xenòfobes…
Sembla que quan una persona mor ens quedem sols amb la part bona d’ella, serà que en eixe moment ens és més fàcil oblidar les diferències i busquem com una mena de consens mental que ens reconcilie amb la persona i més si la persona ascendeix a un referent polític com és el cas.
Fer una mirada per la xarxa 2.0 (notícies, blocs, murs de facebook, twitters, comentaris, etc) el dia del record de la mort del president no estava exempt de risc. Mentre uns (El País) al seu obituari parlàven del caràcter antimarxista del polític, del seu posicionament clarament contrari als dos tripartits a Catalunya i del seu recolzament a un govern nacionalista de centre-dreta… altres reclamaven la seua herència ideològica, així en global, sense matisos. Hi havia qui, més selectives, feien això: triar fragments de la vida i ideologia d’Heribert Barrera (amb videos al youtube) i declarar-se afins al discurs.
Pense que les persones tenen dret a pensar el que troben més correcte, i trobe que és difil agradar a tothom, ens pot agradar més o menys una persona en funció, dic jo, del grau de coincidència i afinitat amb ella però les adhesions incondicionals i totals a una persona, per què estiga morta, les trobe faltes de criteri. Com a mínim.
Tanmateix, jo no diria mai d'una persona que ha ostentat un càrrec com aquest que no ha estat el meu president per molta divergència que tinguem.
Em vé a la memòria unes eleccions, no recorde si les primeres, i el senyor Barrera i ERC van participar en coalició amb el PTE - Partido del Trabajo de España - comunista-leninista-marxista. No anem bé, vaig pensar .....
Amb el meu respecte per la persona i els seus familiars i amics incondicionals.
Atentament