Fill d’un dirigent de la central anarcosindicalista Confederació Nacional del Treball-CNT, Barrera pren part, a l’exili, en els intents de reorganització d’una ERC balcanitzada i esqueixada on hi dominen una corrua d’enfrontaments (Tarradellas contra Sauret...) i una neta i rotunda inexistència pràctica a casa nostra (...)
Quan el Moviment Socialista de Catalunya es trenca durant els anys 60 –dividit entre els socialistes d’esquerra de Joan Reventòs i Raimon Obiols contra els socialdemòcrates de Josep Pallach-, el figuerenc Pallach crea, a les acaballes dels anys 60, una nova eina política per acarar el futur: el Secretariat d’Orientació de la Democràcia Social Catalana-SODSC, tot aplegant persones i sectors de l’antic MSC, CNT, ERC, Acció Catalana... Entre ells, Heribert Barrera.
Del SODSC, Pallach pilotarà –gràcies al contacte i incorporació de sectors cristians professionals, d’altres de pròxims al pujolisme, nuclis de base comarcal a les comarques gironines, lleidatanes- l’infantament, en
En 1976, en una sorprenent maniobra política, Pallach transforma, de la nit al dia, el seu RSDC en el Partit Socialista de Catalunya. És a partir d’aquí, que Barrera decidirà fer taula a part tot reconstituint, de debò, ERC.
Una ERC amb un marcat accent lliberal i conservador que no li impedirà de concórrer a les primeres eleccions espanyoles en la coalició “Esquerra de Catalunya”, integrada per l’ERC barreniana –un altre sector, l’encapçalat per Josep Andreu i Abelló, s’hi integrà al PSC de Reventòs i Obiols-, Estat Català i el Partit del Treball de Catalunya, una formació comunista tendència Mao Tse Tung sorgida d’una escissió del PSUC, amb notable arrelament en nuclis obrers i industrials, els vots i presència del qual permeteren que Barrera n’obtingués acta de diputat a la nou nada cambra espanyola de diputats amb el 4,7% dels sufragis, 144.000. Per cert que la iniciativa de fer pinya va sorgir a iniciativa del Partit del Treball.
De cara a les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, i davant la por de sectors econòmics poderosos i de dretes d’una més que probable victòria de les esquerres del PSC i del PSUC, van sorgir dues iniciatives que tingueren ampli ressò mediàtic i polític. La primera fou una intensíssima campanya “informativa” (sic) de la patronal catalana Foment del Treball Nacional-FTN, una campanya de la por, gairebé a la “xilena”, per mobilitzar l’electoral de dretes, i de l’altre, una campanya, en la mateixa direcció, d’ERC, partit que havia rebut un molt substanciós ajut econòmic milionari de la Fundació Friedrich Nawmann, lligada al Partit Lliberal alemany, subvenció condicionada a què ERC abonés una majoria de caràcter conservador –cosa que van fer al costat de CiU, que formà un govern monocolor, i Centristes de Catalunya-UCD.
Els anys següents foren agitats, amb sovintejades crisis internes d’ERC a l’entorn de l’eix esquerra-dreta, fins que en Barrera deixà la política més activa per dedicar-se a altres qüestions.
Amb la mort d’Heribert Barrera, desapareix un patriota que jugà un rol de primera en la reconstitució d’ERC amb la conquesta de la democràcia, i en el seu viratge –després d’uns anys inicials “autonomistes” que ell gestionà i liderà- cap a l’independentisme.
Descansi en pau.
Aquells que encara som joves no oblidarem mai la seva etapa senil d'embrutiment racista, el seu odi als diferents, aquella Catalunya pura que s'enyorava. Em diràs que tothom té dret a equivocar-se, però ell no ho feia, com no ho fa la senyora Ferrusola ni el carallot de l'Anglada. El senyor Barrera sabia el que es feia i només deia el que havia pensat tota la seva vida de benestant de l'Eixample, de classista a l'alçada d'un Sentís, amb qui compartia punt de vista sobre els castellanoparlants ignorants, lladres, cridaners i poc treballadors.
M'agradaria dir que, amb ell, també moren les seves idees curulles de rancúnia i odi, però veig que encara hi ha gent que el considera un mestre de patriotes. D'això se'n diu deixar un bon llegat, sí senyor.
Salut!
Classista el Barrera fill d'obrer i home senzill i fet a ell mateix?
Racista aquell qui anà al front a lluitar contra el feixisme?
Odi al diferent qui convertí el seu exili en una carrera acadèmica als EE.UU. i a França?
A Barrera el que no li heu perdonat alguns és la seva aversió al marxisme i a l'espanyolisme i la seva aposta per Catalunya i una esquerra no dogmàtica. Barrera, home lúcid, s'anticipà en la seva denúncia del marxisme, de la transició i de la immigració descontrolada. El temps li ha donat la raó i les propostes més innovadores de refundació de l'esquerra europea coincideixen en el seu diagnòstic.
Malauradament, Catalunya es troba curulla d'elements com tu, d'una esquerra espanyolista de fills de papà, ONG i pandereta. En la vostra inconsistència ideològica i dogmatisme agressiu, us permeteu insultar des del sofà gent que ha patit la guerra, la presó i l'exili pels seus ideals.
Quin llegat deixareu doncs vosaltres, fills del chaconisme? La majoria absoluta del PP??
Mira, Anselm, que el senyor Barrera lluités a la guerra civil al bàndol republicà; que Barrera neixés fill d'obrer; que Barrera fos antifranquista -encara que un antifranquista de saló, ja que l'any 52 ja era per Catalunya, de nou, i va arribar a ser professor d'universitat durant l'època de la dictadura (debia ser un element molt subversiu), no li dona automàticament la capacitat de tenir sempre raó, de ser bó i perfecte i generós i demòcrata i etc...
Jo no formo part d'aquesta esquerra adolescent que descrius i de la que, sembla, tu sí en formes part, doncs t'has cregut la biografia de l'heroi o, almenys, no has volgut olorar la part que fa pudor. Prefereixes moure el nas cap a altre costat i parlar d'espanyolisme, chaconisme (m'agrada la paraula) i agitar altres fantasmes, que és més fàcil que argumentar. Per quan 'lerrouxisme'? Estic segur que vas estar a punt d'escriure-ho, però després vas tenir la genial idea d'escriure chaconisme. T'he de confessar que, malgrat tot, m'agrada més lerrouxisme que chaconisme, serà perquè està més farcit de significat per la història tan bonica que arrossega, què vols que et digui...
Si un senyor s'equivoca, doncs s'equivoca, tant me fa que sigui un jueu que hagi escapat de les càmeres de gas com una víctima del terrorisme d'ETA. Dir racista a la persona entrevistada al llibre 'Què pensa Heribert Barrera?' o a l'entrevistat a 'La Contra' de La Vanguardia de l'1 de març de 2001 no és cap inconsistència ideològica: és un deure cívic i, per tant, democràtic, sobretot, després dels panegírics lamentables que hem llegit els últims dies.
Per tot plegat, si aquest senyor era un racista, deixem aquesta eterna adolescència que arrossega l'independentisme català, siguem adults i acceptem la realitat: un racista mai pot ser un mestre de res. I després podem parlar el que vulgueu del seu antifranquisme, del seu nacionalisme i bla, bla, bla.
Dius que no formes part d'aquesta esquerra adolescent, però el teu estil dogmàtic i agressiu et delata. Evidentment que Barrera no era perfecte, però no pas per la campanya que li muntà la xaranga pseudo-progressista al 2001.
Tant de bo el temps et dóni la profunditat per a entendre que el teu odi a Barrera prové no pas d'un racisme inexistent, sinó de la seva aversió al marxisme i a l'esquerra dogmàtica que tant de mal han fet a Catalunya. O bé la humiltat necessària per a jutjar amb menys lleugeresa homes millors que tu. O potser la noblesa per no titllar d'antifranquista de saló algú que "només" ha patit 13 anys d'exili. Segur que les teves contribucions i el teu full de serveis són més importants! Si malparlar dels morts ja és de miserables, fer-ho amb mentides esgota els qualificatius.
Barrera és el vostre enemic i repetireu 4.000 cops una mentida per convertir-la en veritat. Quants punts en comú entre el totalitarisme de dretes i el d'esquerres.