(Article d’Ikusmira) “Las reacciones a la reforma constitucional acordada entre el PSOE y el
PP están dibujando una realidad que exige una reflexión y un comentario. Tanto
por las formas -bajo presión externa, en verano y tiempo récord, sin debate
público y contra toda razón de lo que ha sido el dogma de la
constitucionalidad, es decir, ser intocable y sacrosanta- como por los
contenidos -amputación de derechos históricos, recentralización del modelo
autonómico, convertir las exigencias del liberalismo en ley de leyes e imponer
nuevas medidas antisociales-, las críticas se han generalizado y han vuelto a
revelar una fotografía interesante. A saber: los que apoyaron la legalización
de Bildu -desde el PSC hasta el PNV, pasando por ERC, IU, BNG, CIU y multitud
de sectores extraparlamentarios, con matices y contradicciones, vuelven a
aparecer unidos frente a esta reforma exprés. Abierto el melón constitucional y
asumida ya como inevitable la llamada segunda transición, la fotografía refleja
la existencia de una amplia masa crítica que reclama una verdadera transición
democrática, que puede condicionar -y hacerlo a mejor- la dirección que ésta
vaya a tomar. Esboza una nueva correlación de fuerzas. Compactar los diferentes
intereses en torno a esa propuesta sería factible y también determinante de cara
a un futuro próximo.”
Espanya només canviarà de la seva Constitució el que els interessi, el que els puguin obligar sempre que per ells sigui quelcom superficial i si pot ho aprofitarà per lligar més curt els catalans.
El nostre camí i el nostre esforç ha d´ésser per esdevenir un nou estat lliure, amb veu pròpia en el concert de les nacions i naturalment amb seu pròpia a l'Assemble de les Nacions Unides. Tot el demés són distraccions per a incauts.
"Llavors Cánovas del Castillo, veient que era impossible concretar alguna
cosa coherent sobre això de ser espanyol, va exclamar amb causticitat:
“Son españoles los que no pueden ser otra cosa.” Aquesta anècdota per si
sola ja és un test suficient per demostrar que per moltes lectures que
es facin de qualsevol Constitució espanyola, els catalans no hi tenim
res a veure. El nostre problema rau en la incapacitat i perversió dels
nostres actuals dirigents, que no volen posar remei a aquestes coses.
Per
redreçar aquesta situació i posar la proa de la nostra política en
direcció cap a la independència, ara només hi ha una solució:
convulsionar l’escenari parlamentari català amb l’aparició d’una nova
força electoral que tingui com a objectiu únic i innegociable la creació
d’un Estat català. El seu estil serà dur i rotund, i farà, doncs, que
la política catalana es divideixi en dos fronts: l’encaixista i
l’independentista. Les altres formacions polítiques el que hauran de fer
és triar i posicionar-se davant la que a partir d’ara ha de ser la
nostra divisa: “Qui no treballa per la independència de Catalunya,
treballa contra Catalunya.”
Per tot plegat, els qui avui som aquí
no podem defugir el nostre compromís amb la nostra història i amb la
nostra pàtria, i hem d’esdevenir els artífexs d’aquest procés. Ara tenim
les màximes possibilitats d’assolir l’èxit, i si en algun moment ens
fallen les forces, recordem l’esperança que tenien dipositada en la
nostra nació aquells catalans de Cuba, als quals avui retem homenatge.
Entendrem, llavors, que no podem fallar."
Santiago Espot,
President Executiu de Catalunya Acció i promotor de Força Catalunya.
Fa cinquanta anys per primer vegada una colla de nacionalistes valencians es van trobar a les Fonts de Llíria. El Camp de Túria agraeix d’aquesta manera el compromís vitalici d'aquests homes que iniciaren el reviscolament del País.
Recull d’escrits del concert al Pla de l’Arc el 21 de novembre del 2009 amb Miquel Gil, Pep Gimeno ‘Botifarra’, l’Orquestra Àrab de Barcelona i la Unió Musical de Llíria dins dels actes commemoratius de la campanya ‘400 anys d’absència dels Moriscos del Camp de Túria’ organitzada pe l’Institut d’Estudis del Camp de Túria
Dels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments, històries, .. i sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics
"València necessita una cançó" és un documental que s'endinsa en el gran moment que travessa la música en valencià. Més de 30 músics, periodistes i professionals del gremi analitzen el que coincideixen a denominar com el millor moment del sector de tots els temps.
A través d'aquest servei, es poden traduir automàticament textos sencers i també pàgines web de llengües com l'anglès, l'alemany, el rus o el xinès al català i també a la inversa
Amb RodaMots podeu rebre cada dia, per correu electrònic, un breu missatge amb una paraula o una expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d’ús.
Una iniciativa de Softcatalà i Escola Valenciana per a promoure l'ús de programari en valencià (el programari en català al País Valencià i preferentment en variant valenciana)
El nostre camí i el nostre esforç ha d´ésser per esdevenir un nou estat lliure, amb veu pròpia en el concert de les nacions i naturalment amb seu pròpia a l'Assemble de les Nacions Unides. Tot el demés són distraccions per a incauts.
"Llavors Cánovas del Castillo, veient que era impossible concretar alguna
cosa coherent sobre això de ser espanyol, va exclamar amb causticitat:
“Son españoles los que no pueden ser otra cosa.” Aquesta anècdota per si
sola ja és un test suficient per demostrar que per moltes lectures que
es facin de qualsevol Constitució espanyola, els catalans no hi tenim
res a veure. El nostre problema rau en la incapacitat i perversió dels
nostres actuals dirigents, que no volen posar remei a aquestes coses.
Per
redreçar aquesta situació i posar la proa de la nostra política en
direcció cap a la independència, ara només hi ha una solució:
convulsionar l’escenari parlamentari català amb l’aparició d’una nova
força electoral que tingui com a objectiu únic i innegociable la creació
d’un Estat català. El seu estil serà dur i rotund, i farà, doncs, que
la política catalana es divideixi en dos fronts: l’encaixista i
l’independentista. Les altres formacions polítiques el que hauran de fer
és triar i posicionar-se davant la que a partir d’ara ha de ser la
nostra divisa: “Qui no treballa per la independència de Catalunya,
treballa contra Catalunya.”
Per tot plegat, els qui avui som aquí
no podem defugir el nostre compromís amb la nostra història i amb la
nostra pàtria, i hem d’esdevenir els artífexs d’aquest procés. Ara tenim
les màximes possibilitats d’assolir l’èxit, i si en algun moment ens
fallen les forces, recordem l’esperança que tenien dipositada en la
nostra nació aquells catalans de Cuba, als quals avui retem homenatge.
Entendrem, llavors, que no podem fallar."
Santiago Espot,
President Executiu de Catalunya Acció
i promotor de Força Catalunya.