cbort |
divendres, 26 d'agost de 2011 | 18:30h
No vull dir, amb el títol d'aquest apunt que el moviment del 15 M hagi acabat el seu recorregut. Al contrari, tot just l'ha començat. Vull dir, que un cop iniciat el moviment de moviments, amb la legitimat i simpatia socials que ha generat, cal pensar a més llarg termini i treballar igual que s'ha fet per fer-se visible a l'agenda política i als debats socials i mediàtics. En poc més d'un mes, aquest moviment ha aconseguit que es qüestioni el sistema polític sorgit de la Transició i ha connectat amb les reivindicacions socials més elementals de la societat. No és poc! I ha posat sobre l'escenari públic una nova generació de joves que fins ara havien estat titllats de passius, "ninis" i altres apel·latius negatius.
Davant de la frescor i ductilitat del moviment 15 M , les institucions, incloent la majoria de partits, es mostren inamovibles, i en tot cas, amb molt poca capacitat de canvi. Ni tan sols ICV, IU, Equo... semblen ser prou creïbles als ulls de l'esperit del 15M. S'dentifica els seus diputats- en el cas de ICV i IU- amb polítics professionals, per molt que diguin estar d'acord amb allò que planteja el moviment alternatiu.
No veig una altra via que avançar en la denúncia de la corrupció, la falta de transparència, la defensa d'una llei electoral no blindada pels majoritaris, la defensa d'unes noves institucions que incoporin al seu ADN la defensa del bé comú, no dels poderosos. No hi ha cap via interna des de les institucions actuals per transformar el sistema polític i econòmic. Si vénen canvis, vindran per l'exigència social que tan bé representa el 15 M, per la mobilització activa i no violenta dels indignats i indignades, que som molts i moltes.
Mentrestant hi haurà eleccions, que guanyarà la dreta- no tant per mèrits propìs sinó per la traïció dels partits socialistes- i s'imposaran nous retalls a l'escàs benestar a l'Estat espanyol. Una situació que pot esperonar més el moviment de moviments que és el 15M, però que també exigirà constància i força per augmentar la pressió, connectar amb totes les persones sensibles socialment i ancorar el vaixell del canvi al port polític.
En algun moment haurá de sorgir una alternativa, o una alternativa d'alternatives, política, al sistema que causa tant empobriment. Però això queda encara massa lluny i la història mai no es pot preveure. Deixem-ho, de moment, però tingem-ho present.
Els indignats veuen el
problema, ells mateixos són part del problema.
Els independentistes tenim la solució:
“Catalunya Independent, feina,
sanitat i dignitat per la gent!”
"Dins de Catalunya estem immersos en un procés de canvi de mentalitat
respecte a la nostra maduresa nacional i els canvis són obra dels pioners!
Un procés de
canvi en que abandonem l'home esclau que érem per esdevenir homes lliures ...
... és com una porta molt gruixuda i pesada, rovellada que costa entreobrir i
arrossegar ...
Més d'un ens hi hem de posar ... precipitar-ho .... forçar-ho! ... empènyer,
empènyer ... propiciar! donar per fet que s'obrirà!
Catalunya
Independent, llibertat per la gent!
Catalunya
Independent, dignitat per la gent!
Catalunya
Independent, feina per la gent!
Catalunya
Independent, sanitat per la gent ...
i així
segueix i segueix
el
mantra de tota la Catalunya Independent
ara
tu, ara jo, ara ell ... entonem a l'uníson el Mantra de la Catalunya
Independent
Catalans! La nostra primera vocació
ha de ser Catalunya, no ens equivoquem!
El nostre objectiu primer ... Catalunya! després ja vindran Europa i tot el
món!
Si ens deixem engañar i no
trabem Catalunya com a Poble Independent serem un país titella en mans
d’Europa, Espanya o França, tan se val!