L’any 1877, als baixos del número 29 del carrer Major de l’Arboç, xamfrà amb el carrer del Forn –actual Pau Casals- sota d’on vivia la Ventureta del Bar -la filla d’en Pau Tanoca- en Josep Ventura i Rovira “l’espardenyer” hi tenia el seu obrador. (Noms, renoms i malnoms. Esteve Cruanyes. 1999).
L’espardenya és un calçat fet de sola d’espart –origen del seu nom-, de cànem, o de jute. A Catalunya, el cànem ha estat la matèria més utilitzada per fer les soles (i les cordes de les naus a vela). El cànem utilitzat, el cannabis sativa, és una planta de la mateixa família de la cannabis indica (haixix, marihuana, grifa) que pot assolir els tres metres d’alçada. La fibra tèxtil del cànem es troba a la pela. Era tan important el seu conreu que, al municipi de Massoteres (La Segarra), existeix una ermita sota la advocació de la mare de Déu de Camp Bregal, bregar és l’operació per separar les fibres del cànem.
Hi ha una gran diversitat de tipus d’espardenyes. La de caçador: disposa de dalts com una bota. La de capellà: és molt coberta i del tot negra. L’espardenya amb aletó: disposa d'un bocí de tela per sobre el peu que el tapa i, partint d'una banda, s'embotona a l'oposada. La barcelonina: l'espardenya que disposa de dues vetes. La de bebè (Mallorca): té una corretja que va d'una banda a l'altra. La catalana: disposa d'una empenya de tela que cobreix el peu i és de color blanc. La de careta (valenciana): tapa el dit gros amb roba, feta de cànem. La de cara ampla (valenciana): tapa amb l’empenya tots els dits. La de pinxo: disposa d'un floquet que l'adorna. La de Valls: disposa de set vies de veta per banda. La d'un cosit: típica mallorquina. L’escotada: disposa d'una tireta de banda a banda en substitució de l'empenya. La tarragonina: disposa de les vetes de color negre, punta blanca i un total de cinc tombs. La de dos cosits. La de ramalet. La rodona. La tapada. La vigatana. La sencera. La de taverner. La de carreter...
Per la seva lleugeresa, l’espardenya era utilitzada per les tropes lleugeres de la corona catalanoaragonesa, i l’any 1694 fou imposada per decret reial a la infanteria hispànica. Era també el calçat dels Mossos d’en Veciana (actuals Mossos d’Esquadra).
La fabricació d’espardenyes es regia per unes normes molt rigoroses. De l’any 1332 existeix la següent ordinació “...que les espadenyes sien ben feytes et sien de bon espart et que sien en cada espardenya XXVI punts et de sobre lo peu onze cordes et detràs el taló IIII cordes et si en altra manera mal feytes et lo dit compliment de punts et de cordes no hauran, perdre les espardenyes et sien cremades les espardenyes mal feytes...”.
De la petjada de les espardenyes a la nostra història en son testimoni la gran quantitat de renoms que en fan referència a totes les localitats del Penedès.
Atentament, i feliç dissabte