Alcàntera de Xúquer és un poble petit, de prop de 1.500 habitants, però ja té una gran superfície comercial. La va construir Vidal, el pioner dels "tot a cent", que és natural d'aquí, però la va comprar fa un parell d'anys Consum, la cooperativa de supermercats d'origen valencià que ara ja està implantada a tot el que ells anomenen "l'arc mediterrani", és a dir, de Catalunya a Andalusia, amb algunes incursions a províncies més interiors, com ara les d'Aragó o algunes de Castella la Manxa. Doncs bé, els productes de marca blanca de Consum ja són bilingües: primer en castellà i després en català -amb les variants pròpies valencianes-. És un pas molt tímid, comparat, per exemple, amb el que ha fet Bon Preu a Catalunya (etiquetatge unilingüe en català), però no deixa de ser un petit avanç, més tenint en compte que la principal competidora en aquest sector, també d'origen valencià (Mercadona), no etiqueta res de res en la nostra llengua. (N'hi ha més)
Consum, de moment, només ha traduït el nom del producte, res més, ja que tota la informació sobre ingredients, dades de contacte, etc, continua estant només en castellà. Però, tenint en compte la precària situació del valencià com a llengua de prestigi comercial, jo felicite als responsables de Consum per haver-se atrevit a fer el pas. Desconec, però, si els mateixos productes bilingües es poden trobar a Múrcia o a l'Arago, espero que sí. I l'aposta per les variants valencianes dels productes em sembla molt adequada: podem comprar "dacsa dolça" i no pas "blat de moro", "bajoquetes tendres" i no pas "mongetes tendres" o "tomata fregida" enlloc de "tomàquet fregit". El valencià usat és el normatiu (no hauriem ni de tenir cap dubte de que fora d'altra manera), però de tant en tant s'escapa algun petit error, com accentuar "pimentóns" (en una gamma de llaunes de pebrots surt accentuat i en una altra, no). Passejar pels passadissos del Consum d'Alcàntera em serveix, a part de per omplir el carro, per aprendre com en diuen els valencians, de moltes coses de menjar i neteja. Per cert, el "sabó rentavaixelles" l'han adaptat com a "sabó llavaplats" i el "sabó rentadora" per a la roba és "sabó llavadora", ja que tinc entès -els experts que em perdonin si m'equivoco- que el verb "llavar" com a sinònim de "rentar" és plenament acceptat al País Valencià.
Us recomano el bloc d'aquest arquitecte valencià , sempre ple d'excel·lents articles sobre la situació que viu la nostra nació, sobre art i arquitectura o sobre la quotidianitat que ens permet sobreviure.
Ja retornat del seu emocionant viatge per Amèrica del Sud (novembre 2007 - gener 2008), el bloc d'en Xavier continua sent una font interessant d'històries i un exemple de bon periodisme
El web oficial d'aquest grup periodÃstic, del qual formo part activament. Allà hi trobareu informació sobre l'espai català de comunicació, tan prim encara...
Aquà trobareu en què consisteix aquesta interessant iniciativa per ajudar a parlar la nostra llengua a la gent que l'està aprenent. Us animo a fer-vos-en voluntari.
Alcàntera de Xúquer és un poble petit, de prop de 1.500 habitants, però ja té una gran superfície comercial. La va construir Vidal, el pioner dels "tot a cent", que és natural d'aquí, però la va comprar fa un parell d'anys Consum, la cooperativa de supermercats d'origen valencià que ara ja està implantada a tot el que ells anomenen "l'arc mediterrani", és a dir, de Catalunya a Andalusia, amb algunes incursions a províncies més interiors, com ara les d'Aragó o algunes de Castella la Manxa. Doncs bé, els productes de marca blanca de Consum ja són bilingües: primer en castellà i després en català -amb les variants pròpies valencianes-. És un pas molt tímid, comparat, per exemple, amb el que ha fet Bon Preu a Catalunya (etiquetatge unilingüe en català), però no deixa de ser un petit avanç, més tenint en compte que la principal competidora en aquest sector, també d'origen valencià (Mercadona), no etiqueta res de res en la nostra llengua.
