No n’he trobat gaires, de soldats de Déu, que diguéssim, campant aquests dies per Barna. I a fe que m’hi he fixat. Tots agafats de la maneta, visitant el Parc Güell, el Casc antic i històric (...)
Per la fila dels que hi he vist, se’ls coneix una procedència de classe mitjana, petita burgesia, vida bona i assegurada, formats, com il faut, en escoles religioses. Ben clenxinats, arreglats. Ben peixats i de cossos formosos, sense cridòria ni gesticulació excessiva; eren, no té dubte, gent de bon conformar, contentets i alegrois.
El colofó ha estat un figura que he trobat al metro, tot just tornava de la Sinera espriuana. Veig un seient buit, i au, a seguir gaudint de la lectura de “Bilbao – New York – Bilbao”, del jove escriptor euskaldun Kirmen Uribe. I al cap de poc, percebo, a tocar meu, un uniforme tot estrany: un hàbit capellanesc d’una inusitada, i impròpia, elegància; coi, el paio vestia estil Giorgio Armani!!!
Es coneix que hi pertany a alguna orde –franciscà? dominic?- ne ce pas. Pinta d’OPUS man no en feia pas, o, ves, potser n’era dels Legionarios de Cristo?. L’hàbit nou de trinca, fet i pastat amb tela de primera, color marró fusta. I el religiós alt, prim, d’una trentena d’anys, cabell curt, i barba també curteta. En estirar el braç per accionar la maneta de la porta del metro, n’hi he besllumat un rellotge de marca, nou, modern, elegantot.
Renoi com se les gasta, l’exèrcit del cardenal Ratzinger!
CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans
Atentament
Pere
ser anti-franquista i voler una dictadura no et fa millor et fa pijor només demostra que ja t'anava bé però que no la contralavau vosaltres, feixistes de color vermell enlloc de blanc.