Avui ha sortit la versió independent i renovada del diari esportiu en català El 9. Quan va aparèixer el primer número, el 2 de gener del 2002, va ser un gran esdeveniment, una aposta nova i en la nostra llengua per parlar d'esports d'una manera diferent, força intel·ligent, agosarada i amb la voluntat de normalitzar l'espai comunicatiu en aquest àmbit. Avui, gairebé 10 anys després, i en plena reformulació del mapa de capçaleres en català dels mitjans, El 9 fa un pas més i es presenta com a mitjà independent -tot i que hi va haver un temps que en certs indrets ja es podia comprar solt, molt al principi-, i amb un bagatge important per anar guanyant quota de mercat i mirant de construir un terreny propi davant de tanta palla, dependència de grups i interessos de poder gairebé inconfessables on es mou la premsa esportiva.No hi ha dubte, per tant, que aquest és un esdeveniment important per a la llengua, per a l'esport i, també, per al país.
Continuem
Com deia al començament, aquest salt que avui ens presenta El 9, no és més que una continuació, millorada, ampliada i madurada, del que ja teníem. I és que el que ja teníem era un producte prou singular, en català i per a Catalunya. I ara també ho tindrem. Seguirem on érem quant al país i fent les ximpleries que fa tothom.
(Segueix)
Com diu l'editorial, seguirem fent catalunyitat esportiva. Seguirem
renunciant al país, seguirem sense gosadia, sense ambició empresarial i
parlant del mateix i per als mateixos -tant de bo augmenti el nombre
dels mateixos, tot i això-, i ho farem en un moment on es fa més i més
incomprensible aquesta posició. Avui, estem davant d'una oportunitat
única per a ser ambiciosos empresarialment i nacionalment en l'àmbit
esportiu, amb el futbol com a bandera. Tenim, a primera divisió estatal
espanyola sis equips del país: Llevant, Espanyol, Barça, Vila-real,
València i Mallorca. A la Segona A: Hèrcules, Girona, Sabadell, Alcoià,
Nàstic, Barça B, Elx i Vila-real B. I a Segona B, un grup amb tots els
equips dels Països Catalans, menys un per donar-li el toc exòtic a la
competició.
En l'àmbit del motociclisme, l'elit és dels Paisos Catalans, igual que en el tennis. I el bàsquet, masculí i femení. I l'hoquei. I la natació. I el Rugbi. I... Què més necessitem per fer una aposta de país i d'empresa, que faci saltar els tòpics, que iguali la realitat, que normalitzi el nostre dia a dia, que faci oblidar Espanya?
Quin periodisme és el que només va al darrere del poder i l'estat de coses? En què es diferencia un periodisme així d'un simple fedatari notarial?
I tots els grups de seguidors esportius, escampats arreu de la nació, que voldrien llegir la realitat de la seva afició en la seva llengua, pensada des de casa i amb perspectives pròpies? I quan es parli del València o el Llevant o del Mallorca o de la USAP, o del David Ferrer, o del Nico Terol, on els posarem, al costat dels espanyols?
Doncs, els "catalunyistes, indepes, potser" d'El 9, prefereixen seguir fent seguidisme del marc polític estatal políticament correcte d'"España y sus autonomias" i, a més, seguir fent el ridícul -i potser algun hi rentarà cada dia la seva consciència- posant el mapa del temps, aquest sí, nacional.
Quina llàstima, una altra oportunitat perduda, com a país i com a iniciativa empresarial. I nosaltres seguirem reclamant, com si no hagués passat res, mitjans de comunicació nacionals.
A la foto, camp del Llevant.
En l'àmbit del motociclisme, l'elit és dels Paisos Catalans, igual que en el tennis. I el bàsquet, masculí i femení. I l'hoquei. I la natació. I el Rugbi. I... Què més necessitem per fer una aposta de país i d'empresa, que faci saltar els tòpics, que iguali la realitat, que normalitzi el nostre dia a dia, que faci oblidar Espanya?
Quin periodisme és el que només va al darrere del poder i l'estat de coses? En què es diferencia un periodisme així d'un simple fedatari notarial?
I tots els grups de seguidors esportius, escampats arreu de la nació, que voldrien llegir la realitat de la seva afició en la seva llengua, pensada des de casa i amb perspectives pròpies? I quan es parli del València o el Llevant o del Mallorca o de la USAP, o del David Ferrer, o del Nico Terol, on els posarem, al costat dels espanyols?
Doncs, els "catalunyistes, indepes, potser" d'El 9, prefereixen seguir fent seguidisme del marc polític estatal políticament correcte d'"España y sus autonomias" i, a més, seguir fent el ridícul -i potser algun hi rentarà cada dia la seva consciència- posant el mapa del temps, aquest sí, nacional.
Quina llàstima, una altra oportunitat perduda, com a país i com a iniciativa empresarial. I nosaltres seguirem reclamant, com si no hagués passat res, mitjans de comunicació nacionals.
A la foto, camp del Llevant.
I fins que no tinguem clar que el nostre repte és la visió i interiorització del país, serem esclaus de les autonomies o regions d'Espanya.
Mitjans nacionals per damunt de localismes.
I per fer el burro, ja tenim el que tenim: Las Províncias, Levante, El Mundo Deportivo, Sport, i, sobretot, els que fan catalunyisme en català.
A més, per decidir un ha de tenir les opcions clares: o amb els teus o amb els altres. La confusió és la pèrdua.
En canvi amb la prepotència principatina catalana som igual que el primer dia.
No es pot fer un diari pel país del que parlen alguns, fent empassar la catalunyitat per extensió a tot els territoris.
O quin és el significat que té des del punt de vista politic, si més no per les gents de gran part dels altres territoris de la parla, la denominació 'països catalans', si no una extensió d'aquesta mateixa catalunyitat, que representa una violació política i sobirana i voler fer d'una part el tot, per acabar convertint-se en els mateixos gossos però amb diferents collars.