DESAPAREGUTS A L’ARGENTINA D’ORIGEN CATALÁ

MEMORIA HISTORICA DE LA CATALUNYA EXTERIOR

L’oblit de les víctimes potser una victòria dels botxins, per això considerem que el llegat d’aquest homes i dones d’origen català ha  de ser preservat i reconegut per LA SOCIETAT CATALANA i les institucions de Catalunya. 

El Cas Carla Artes Company, primera neta recuperada per les Abuelas de Plaza de Mayo.

S’han pogut detectar 547 (147 amb imatges) desapareguts descendents de catalans (PPCC), resten encara de detectar els que sent descendents de catalans, porten els seus cognoms castellanitzats.

El terrorisme d’Estat, imposat a l’Argentina per governs dictatorials i també constitucionals, ha deixat centenars de milers de víctimes a partir de la dècada del 50 del segle passat.

Entre totes les víctimes, es destaquen els 30.000 desapareguts, segrestats per la Dictadura de les forces militars i de repressió de l’Estat i també per grups civils organitzats per el govern de la Vídua de Perón,el govern  constitucional que va ser enderrocat al 24 de març de 1976.

Malgrat la magnitud d’aquest aquest drama, no deixen de ser tan víctimes els afusellats dels quals hem recuperat els cossos, els represaliats, exiliats, empresonats, segrestats supervivents i els fills i filles robats i donats en adopció fraudulenta. Homes i dones que avui en dia viuen amb la identitat segrestada.

La practica d’assassinar i reprimir de forma il•legal va començar a l’any 1956, quan van ser afusellats un grup de patriotes que resistien a la dictadura que havia derrocat al govern del President Perón.

Aquesta política, que feia tabula rasa amb els Drets Humans, va estar avalada i assistida tecnològicament per governs dels estats autoanomenats democràtics, va tenir un desenvolupament exponencial a partir de 1970, quan es va importar de França el sistema de la desaparició forçada de persones, que ja havia estat aplicada a l’Alemanya hitleriana ( Nicht und Nuvel) i a l’Algèria revolucionaria per els militars de la República Francesa.

El suport internacional del Rei d’Espanya i la Reina, va ser una ajuda important que li va permetre a Videla continuar amb la matança.

El primer desaparegut de l’Argentina, va ser segrestat a Buenos Aires el 17 de setembre de 1971 i torturat fins la mort a Rosario, es deia Lluís Pujals i el seu llinatge encara es de Capellades i Cubelles.

A l’agost de 1972, a la Patagonia, a la ciutat de Trelew, van ser afusellats 22 presoners politics, entre els, tres d’origen català: Mariano Pujadas (nascut a Barcelona) Susana Lesgart i Pedro Bonet.

A l’any 1975 van ser assassinats cinc membres de la família Pujadas a la ciutat de Córdoba per la Triple A, el grup terrorista organitzat per el govern constitucional de la vídua de Peron. Els van llençar a un pou i els van dinamitar vius.

A l’octubre de 1976, ja sota la dictadura del General Videla, va ser segrestat Manel Colell Robles (Coley a l’Argentina)

Colell, havia nascut a Barcelona al 1934 i era dirigent sindical, la seva dona es una activa participant de MADRES DE PLAÇA DE MAYO. Les seves despulles van ser recuperades al novembre passat, per l’Equip Argentí d’Antropologia Forense.

Com aquestos casos, hi ha una primera llista de 184 desapareguts de cognom català.

Les famílies catalanes exiliades o emigrades van continuar practicant les seves conviccions democràtiques i de lluita per un mon en justícia.

Els seus fills, molts nascuts als Països Catalans van assolir llocs destacadíssimes en la societat, el seu compromís ideològic i les seves conviccions ètiques els va costar la vida en una mort cruel.

La societat argentina ha fet de la lluita per la Veritat, la Justícia i el record una qüestió cabdal. El resultat es un moviment per els Drets Humans que ha donat basament a l’actual legislació de dret internacional.

Es per això que proposarem al Parlament e Catalunya un reconeixement i homenatge a les víctimes d’origen català del terrorisme d’estat de l’Argentina, com un reconeixement a la seva coherència i una aposta decidida en la lluita contra l’oblit.

1976 28 D’AGOST 2011 35 ANYS RECLAMANT JUSTÍCIA.

Graciela   Rutilo Artés mare de

Carla   Graciela Artes Company

Desapareguda el 29/8/76.  Tenia 25 anys

Graciela era argentina i estava casada amb Enrique Joaquín Lucas López i tenia una  filla  de 9 mesos, Carla   Graciela Artes Company . El 2 d'abril de 1976,   Graciela va ser capturada juntament amb ella seva filla a   Oruro, Bolívia, on vivien. Posteriorment Enrique va ser assassinat també a Bolívia.

  Graciela i   Carlita van ser dutes al Departament d'Ordre Polític (  DOP) de   Oruro, on   Graciela va ser brutalment colpejada per agents de seguretat durant tota la nit i part del matí de l'endemà, mentre que la menor de tan sols nou mesos de vida resultava privada de l'aliment indispensable.

Posteriorment,   Graciela i   Carlita són traslladades a La Pau, on mare i filla són separades.   Graciela és duta a diferents dependències del Ministeri de l'Interior Bolivià, on hauria continuat sent torturada per agents d'aquest Ministeri.   Carlita és ingressada a l’orfelinat  "Llar Carlos   Villegas" on roman amb el nom suposat de   Norah   Nentala i amb l'encàrrec de ser molt vigilada.  

 Carlita va anar diverses vegades duta les sessions de tortura que sofria a mare on la petita va ser maltractada (la portaven  nua, agafada dels peus i cap baix). En virtut de les denúncies que la mare de   Graciela va efectuar davant la Creu Roig  Internacional,   Graciela, el parador de la qual desconeixia, va ser localitzada en el seu lloc de detenció on va rebre la visita del Sr.   Isler, Delegat d’aquest organisme, qui va iniciar gestions davant les autoritats competents perquè la petita   Carlita fos reunida amb la seva mare.   Carlita va ser traslladada al   orfelinat de Vila Fátima (La Pau), on ja va ser possible registrar-la amb el seu nom.

A mitjan mes d'agost una Comissió de la Policia Federal Argentina es va fer present en La Pau. Ells també van torturar brutalment a   Graciela en una casa de seguretat pertanyent al Ministeri de l'Interior Bolivià. El 25 d'agost de 1976, quatre agents del Ministeri de l'Interior bolivià , complint ordres del   Cnel. Ernesto   Cadina Valdivia, van treure per la força a   Carlita del   orfelinato on estava, al·legant que la nena havia de viatjar immediatament amb la mare. Per la seva banda,   Graciela va ser obligada a signar un document on consta "haver rebut a la nena en perfecte estat de salut".

El 29 d'agost de 1976, a les deu i quart hores,   Graciela i Carla van ser lliurades a les autoritats argentines en la Frontera   Villazón –La   Quiaca-, a les autoritats Argentines.

A partir de llavors resten  desaparegudes. Posteriorment, va poder saber-se que les dues van passar pel centre clandestí de detenció "  Automotores   Orletti", de Capital Federal.

En 1983, les Àvies de Plaça de Maig van localitzar a Carla en poder d'un repressor, membre de la Triple A, qui es trobava pròfug. Finalment es va obtenir la presó del   delinqüent i la restitució de la nena el 25 d'agost de 1985. La seva filiació va ser provada per les anàlisis   inmunogenétics.

Actualment, CarlaArtés Company  resideix a Madrid (Espanya) juntament amb la seva àvia materna. És mare de dues nenes,   Graciela i   Anahí.

  Graciela   Rutilo Artés i el seu home resten desapareguts.

TESTIMONI DE L’INFORME “NUNCA MAS”

Testimoniatge de Matilde Artés Company, mare i àvia de les desaparegudes   Graciela Antonia   Rutilo Artés i Carla   Graciela   Rutilo Artés -Lligall N° 6333 i 7243.

«El 2 d'abril de 1976 van ser capturades per Forces de Seguretat en la ciutat de   Oruro (Bolívia) la meva filla   Graciela Antonia   Rutilo Artés amb juntament amb la meva néta Carla   Graciela   Rutilo Artés.

Amb posterioritat són traslladades a la ciutat de La Pau on   sepanron a mare i filla.   Graciela va ser conduïda a diferents dependències del Ministeri de l'Interior bolivià on és torturada...»

  Carlita és ingressada en el   orfelinat "Llar Carlos   Villegas" on roman amb el nom suposat de   Norah   Nentala i amb l'encàrrec de ser molt vigilada.

  Carlita va anar diverses vegades duta les sessions de tortura que sofria a mare on la petita va ser maltractada (la portaven  nua, agafada dels peus i cap baix». (A l’agost a La pau les temperatures son entre 10 i -5º)

En virtut de les  denuncies  que vaig efectuar davant la Creu Roig  Internacional, la meva filla, el parador de la qual desconeixia, va ser localitzada en el seu lloc de   detenció on va rebre la visita del Sr.   Isler, Delegat de l'aquest organisme, qui va iniciar gestions davant les autoritats competents perquè la petita   Carlita fos reunida amb la seva mare.»

... la nena va ser traslladada al   orfelinat de Vila Fátima (La Pau), on ja va ser   posibie registrar-la amb el seu nom veritable. Allí va romandre fins a les 13.20   hs. del dia 25 d'agost de 1976, d'on va ser treta per força (en raó que les treballadores   socials es negaven a lliurar-la) per quatre agents del Ministeri de l'Interior bolivià, qui complint ordres del   Cnel. Ernesto   Cadina Valdivia van al·legar que la nena havia de viatjar immediatament amb la mare. Per la seva banda, la meva filla és obligada a signar un document on consta "haver rebut a la nena en perfecte estat de salut". Aquest fet es va portar a terme el dia 25 de   agostode 1976 a   hs 15   hs. També per fonts dignes de crèdit em vaig assabentar que la meva filla va ser   horribemente torturada per una comissió de la Policia   Federal Argentina que es va fer present a mitjan mes d'agost de 1976.

Finalment la meva filla   Graciela i la meva néta   Carlita van ser lliurades el 29 d'agost de 1976, a les 10.15   hs. en la frontera de   Villazón-La   Quiaca a les autoritats argentines. Adjunt la prova del   radiograma oficial (s'acompanya fotocòpia del mateix). Cap assenyalar que la meva filla   Graciela va residir des de l'edat de 9 anys a Bolívia, on jo em vaig establir amb la meva família i que, fora d'algunes curtes visites a l'Argentina, mai va viure en aquest país. Per tant, més enllà de la flagrant il·legalitat del seu trasllat, resulta clar que el govern argentí no tenia motiu algun per a reclamar-la.

A partir de la comunicació, la Creu Roig Internacional és l'únic organisme que:

1. Va veure amb vida a la meva filla.

2. El govern   bolivià  li   comunicar oficialment el lliurament d'ambdues a l'Argentina i

3. Va tramitar davant el govern argentí l'aparició de dues ciutadanes que, d'alguna manera, estaven sota la seva tutela, persistint la Junta Militar a indicar que "no existeixen constàncies de la seva ubicació, i que no es troben detingudes"».