rginer |
Poesia |
dimecres, 10 d'agost de 2011 | 10:13h
És época d'estiueg i de viure en tota la plenitud. Aniré publicant poemes que llegeixo, que m'agraden, i música que escolto fins que s'acabi el mes d'agost. Crec que és un període perfecte per escoltar blues tranquil.lament a casa, en mig d'un silenci poc habitual. Poesia i blues ..... emocions, sentiments, placidesa.
La fotografia: A casa dues velles dames, germanes. Davant el piano, la consola. Dins el calaix ple de flors i papallones. Mobles nobles que un dia enlluernaven la seva casa al nostre país.
Mentre, continúen els preparatius per el meu proper viatge a Birmània el proper mes de setembre.
Una vella dama - Màrius Torres (Lleida 1910 - Sanatori de Puig d'Olena 1942 )
Potser no semblaré galant, si dic que m'ha corprès amb un mateix encant una consola i una dama. Però un retrat no és un epigrama, i era un moble tan noble, presidint un saló quiet, vivent, amb draperies pàl.lides, d'una palidesa d'altres díes, quan era, dins les cambres, tímida la claror !
Alta, sòbria de línies, tornejada, robusta, ni una estrella ni un corc al polit de la fusta. Només el gran mirall somreia un poc velat, i el fris era d'argent, que un dia fou daurat.
- Quins secrets deu guardar ? Pensava jo. Diría, que tanta calma, tanta elegància de port, només poden encloure un món de menlangia que d'estar tan tancat, semblés doblement mort: Domassos esvaïts, randes clares ... un día, no sé com, molt suau, el vell calaix s'obrí. Era ple de flors acabades de collir: assutzenes, ceilans, violetes, nadales, i un vol de papallones plens de llum a les ales.
