Els boscos dels voltants de Pardines són plens de bolets, circumstància poc habitual a principis d'agost. Les baixes temperatures i les pluges suaus però constants els darrers dies han enganyat la natura, que es deu pensar que ja som a mitjan setembre. Aquest matí, acompanyat del meu germà Jordi i d'un altre estiuejant de Pardines, l'Àngel, hem volgut comprovar si podiem trobar algun russinyol, un tipus de bolet molt menys conegut que el rovelló, però que a mi em sembla molt agradable de "caçar" i de menjar. El dia s'ha alçat boiròs i gris, fred, tardorenc, com deia. A les vuit en punt sortiem cap a un punt del bosc que no desvelaré i al cap d'una horeta ja teniem el cistell ple de russinyols. Ha estat entrar al bosc -per cert humit i mullat com mai l'havia vist en ple estiu- i trobar-ne de seguida, i en quantitats inusuals. Hem xalat una bona estona, enfilant-nos i embardissant-nos, quedant xops de dalt a baix, però trobant per tot arreu l'apreciat bolet groc, ben visible entre les fulles caigudes. Un plaer poc usual en aquestes dates, tot i que l'any passat, en plena festa major ja en vaig collir uns quants -ni molt menys tants com avui-. Per cert, que per dinar ja n'hem cuinat alguns per acompanyar unes excel·lents costelles de xai a la planxa.
Així tenim els pirineus! debastats per boletaires com en Joan Vila!Ja puc jo anar a buscar russinyols...ara no et peocupis que els Camagrocs ja me'ls emportaré jo!jajaja Una abraçada!
Us recomano el bloc d'aquest arquitecte valencià , sempre ple d'excel·lents articles sobre la situació que viu la nostra nació, sobre art i arquitectura o sobre la quotidianitat que ens permet sobreviure.
Ja retornat del seu emocionant viatge per Amèrica del Sud (novembre 2007 - gener 2008), el bloc d'en Xavier continua sent una font interessant d'històries i un exemple de bon periodisme
El web oficial d'aquest grup periodÃstic, del qual formo part activament. Allà hi trobareu informació sobre l'espai català de comunicació, tan prim encara...
Aquà trobareu en què consisteix aquesta interessant iniciativa per ajudar a parlar la nostra llengua a la gent que l'està aprenent. Us animo a fer-vos-en voluntari.
Els boscos dels voltants de Pardines són plens de bolets, circumstància poc habitual a principis d'agost. Les baixes temperatures i les pluges suaus però constants els darrers dies han enganyat la natura, que es deu pensar que ja som a mitjan setembre. Aquest matí, acompanyat del meu germà Jordi i d'un altre estiuejant de Pardines, l'Àngel, hem volgut comprovar si podiem trobar algun russinyol, un tipus de bolet molt menys conegut que el rovelló, però que a mi em sembla molt agradable de "caçar" i de menjar. El dia s'ha alçat boiròs i gris, fred, tardorenc, com deia. A les vuit en punt sortiem cap a un punt del bosc que no desvelaré i al cap d'una horeta ja teniem el cistell ple de russinyols. Ha estat entrar al bosc -per cert humit i mullat com mai l'havia vist en ple estiu- i trobar-ne de seguida, i en quantitats inusuals. Hem xalat una bona estona, enfilant-nos i embardissant-nos, quedant xops de dalt a baix, però trobant per tot arreu l'apreciat bolet groc, ben visible entre les fulles caigudes. Un plaer poc usual en aquestes dates, tot i que l'any passat, en plena festa major ja en vaig collir uns quants -ni molt menys tants com avui-. Per cert, que per dinar ja n'hem cuinat alguns per acompanyar unes excel·lents costelles de xai a la planxa.
