Foto: Tomba de la rosa d'Arenys de Mar....
No! si això ja es veia a venir....
Varem començar per prostituir la tomba i ara, apa!!! Tothom s'hi veu en cor!!!
El títol avui el manllevo del mateix qui ens furta una part de nosaltres. El bloc d'en Toni Cucarella... es diu "Toni Cucarella en roba de batalla". Doncs apa! vols caldo! tres tasses!!
Home, que això no es fa.
Permeteu-me que m'expliqui:
Fa uns dies, amb la meva dona varem practicar un dels esports que més ens abelleix: Trapassejar per llibreries... I ara un llibre ara un altre, els passem per la mà, de la mà al magí i quasi sempre del magí a la bossa.
I en aquesta feina tan agradívola: Voilà, quina fuetejada: Em trobo amb la tomba d'En Pasqual Sentís: la portada del llibre d'en Toni Cucarella l'Ultima Paraula, recentment reeditat per 3 i 4. (Cliqueu i veieu-ne la foto i compareu-la amb la de l'Emilia Rovira de Preses que encapçala aquest post!!!!)
I mireu quines coses: M'han prostituït la tomba, m'han tret a l'Emília amb les seves cuites, m'hi etziben un camàndula a la portada i no en tenen prou, que a dins, ni citen d'on han tret el retrato!!!
No home no!!
Que això no es fa. Que aquesta tomba és un tresor i massa preuat perquè ens el violi qualque indocumentat i el posi a la portada d'un llibre, sense citar d'on l'ha tret!.
Castigats sigueu a les penes eternes d'en Pere Botero!
Si voleu, cliqueu per veure les fotografies d'un cementiri que és una joia :
El de Sinera.
Si voleu, cliqueu un post antic on explico algunes dades. I per que en tingueu coneixement, us escric la llegenda resumida.
ADDENDA: LA LLEGENDA DE LA ROSA
La llegenda de la història de la rosa, fou tal que l'Emilia Rovira de Preses i en Rafael Martinez Ortiz es varen enamorar quan aquest darrer, cubà, va venir a Catalunya per estudiar medicina i es va ostatjar a casa d'uns parents d'Arenys. Quan la carrera fou acabada, el pobre Rafael se'n retornà a Cuba, no sense abans haver promés a l'Emília que s'escriurien i, el dia de demà, si s'esqueia, es casarien.
Les cartes, totes, foren obstruides per la familia d'ella. Tant les d'anada com les de tornada.
Emília morí de pena d'amor.
Passats molts anys, ja casat i emmainadat, En Rafael , diplomàtic cubà ve a Europa a un Congrés a París.
S'arriba a Arenys a veure als seus coneguts i saber que en fou d'aquella noia, l'Emilia... Li expliquen: Es morí de sentiment esperant l'estimat cubà.
Ell, en recordança d'aquella bella amistat fa construir la tomba amb marbre de París.
Un cop construïda demana autorització a la família de l'Emília que quedava. El permís li és negat.
La llegenda ens il.lustra que el cavaller cubà, es treu una rosa fresca, acabada de collir que lluïa a l'ullal de l'americana i la llença, solitària, dins la tomba...
El simbol excels de l'amor:
Una rosa, encara tendra, que reposi en recordança pels segles dels segles que l'amor, a voltes, no és res més que una rosa perlada de gotims de rosada.....
Després, unes mans maldestres, la malmeteren posant les restes de la pobre Emília a la tomba i trencant l'encanteri de l'amor... volent-la convertir en una tomba adotzenada...
I la història ens retorna el seu desengany...
Ara, per greuge de visitants, a la tomba de l'Emilia, sempre, sempre ... hi ha unes roses de plàstic... (Apa! castigats per sempre més)
I és clar... Havent trencat l'encanteri, què voleu!! qualsevol passerell es veu en cor de tornar-la a violentar!!!
Salvem la tomba, salvem l'amor...
I en Toni Cucarella, home enllustrat i de provat senderi......, crec que, algun desgreuge o altre ha de fer......
No! si això ja es veia a venir....
Varem començar per prostituir la tomba i ara, apa!!! Tothom s'hi veu en cor!!!
El títol avui el manllevo del mateix qui ens furta una part de nosaltres. El bloc d'en Toni Cucarella... es diu "Toni Cucarella en roba de batalla". Doncs apa! vols caldo! tres tasses!!
Home, que això no es fa.
Permeteu-me que m'expliqui:
Fa uns dies, amb la meva dona varem practicar un dels esports que més ens abelleix: Trapassejar per llibreries... I ara un llibre ara un altre, els passem per la mà, de la mà al magí i quasi sempre del magí a la bossa.
I en aquesta feina tan agradívola: Voilà, quina fuetejada: Em trobo amb la tomba d'En Pasqual Sentís: la portada del llibre d'en Toni Cucarella l'Ultima Paraula, recentment reeditat per 3 i 4. (Cliqueu i veieu-ne la foto i compareu-la amb la de l'Emilia Rovira de Preses que encapçala aquest post!!!!)
I mireu quines coses: M'han prostituït la tomba, m'han tret a l'Emília amb les seves cuites, m'hi etziben un camàndula a la portada i no en tenen prou, que a dins, ni citen d'on han tret el retrato!!!
No home no!!
Que això no es fa. Que aquesta tomba és un tresor i massa preuat perquè ens el violi qualque indocumentat i el posi a la portada d'un llibre, sense citar d'on l'ha tret!.
Castigats sigueu a les penes eternes d'en Pere Botero!
Si voleu, cliqueu per veure les fotografies d'un cementiri que és una joia :
El de Sinera.
Si voleu, cliqueu un post antic on explico algunes dades. I per que en tingueu coneixement, us escric la llegenda resumida.
ADDENDA: LA LLEGENDA DE LA ROSA
La llegenda de la història de la rosa, fou tal que l'Emilia Rovira de Preses i en Rafael Martinez Ortiz es varen enamorar quan aquest darrer, cubà, va venir a Catalunya per estudiar medicina i es va ostatjar a casa d'uns parents d'Arenys. Quan la carrera fou acabada, el pobre Rafael se'n retornà a Cuba, no sense abans haver promés a l'Emília que s'escriurien i, el dia de demà, si s'esqueia, es casarien.
Les cartes, totes, foren obstruides per la familia d'ella. Tant les d'anada com les de tornada.
Emília morí de pena d'amor.
Passats molts anys, ja casat i emmainadat, En Rafael , diplomàtic cubà ve a Europa a un Congrés a París.
S'arriba a Arenys a veure als seus coneguts i saber que en fou d'aquella noia, l'Emilia... Li expliquen: Es morí de sentiment esperant l'estimat cubà.
Ell, en recordança d'aquella bella amistat fa construir la tomba amb marbre de París.
Un cop construïda demana autorització a la família de l'Emília que quedava. El permís li és negat.
La llegenda ens il.lustra que el cavaller cubà, es treu una rosa fresca, acabada de collir que lluïa a l'ullal de l'americana i la llença, solitària, dins la tomba...
El simbol excels de l'amor:
Una rosa, encara tendra, que reposi en recordança pels segles dels segles que l'amor, a voltes, no és res més que una rosa perlada de gotims de rosada.....
Després, unes mans maldestres, la malmeteren posant les restes de la pobre Emília a la tomba i trencant l'encanteri de l'amor... volent-la convertir en una tomba adotzenada...
I la història ens retorna el seu desengany...
Ara, per greuge de visitants, a la tomba de l'Emilia, sempre, sempre ... hi ha unes roses de plàstic... (Apa! castigats per sempre més)
I és clar... Havent trencat l'encanteri, què voleu!! qualsevol passerell es veu en cor de tornar-la a violentar!!!
Salvem la tomba, salvem l'amor...
I en Toni Cucarella, home enllustrat i de provat senderi......, crec que, algun desgreuge o altre ha de fer......
Ramon que petit és el mon. Estàs en tot.
Martí
Tanmateix, em permetreu que us explique que el relat de l'amor entrebancat entre Emilia Rovira de Preses i en Rafael Martinez Ortiz és similar al de ma mare i el seu primer promès, fill d'un exiliat cenetista que tot festejant se'n va haver d'anar a París per reunir-se amb son pare. Ell va intentar casar-se amb ma mare per poders, a través d'un cosí germà, però les cartes que enviava eren interceptades per la meua àvia, que les destruïa. I si parlem de desamors cubans, i sobretot, per a parlar de la destrucció de la memòria -o de la manipulació- i la de la terra us convide a llegir Heretaràs la Terra.
Sigueu clements i comprensius quan proposeu la vostra penitència o acció de desgreuge a N'Emilia Rovira de Preses.
Toni Cucarella
Vaig visitar el cementeri de Sinera l'any 1984. Acabava d'arribar a Barcelona, on vaig viure vuit anys, i després de visitar el Fossar de les Moreres la segona visita obligada era el cementeri d'Arenys (hi té res a veure n'Emília amb Tereseta-que-baixava-les-escales?) Llàstima, però, que després de tant de temps a penes puc recordar l'entrada i alguna figura d'en Llimona. Potser si la meua memòria fóra menys voluble hauria recordat la tomba.
M'agrada visitar els cementeris, a les grans ciutats i a les petites poblacions. No és, ens absolut, morbositat, sinó que aquests espais sovint expliquen molt sobre la gent que ha viscut i viu en aquell indret. Jo solc visitar molt el cementeri de la meua ciutat, Xàtiva, sovint per força, i val a dir que, lamentablement, està sent destruït per una gent inculta i desarrelada. Ja han assolat alguns panys de nínxols més antics on fins i tot hi havia enterrats personatges importants de la història de la ciutat. Àtila trencalàpides
De nou, una salutació, i gràcies per la invitació.
Mira, estàs a Vilaweb, amb en Vicent i l'Assumpció, ets de Xàtiva d'en Raimon... Què vols que et digui. I jo soc un apassionat incorregible!!
M'han agradat molt i molt els teus comentaris. L'historia de la mare, la vinguda a Sinera....
I no, potser hi te alguna cosa a veure amb la Tereseta que .... però poc... encara que a Sinera tot te a veure amb tot.
Deu me'n reguard d'imposar penitències, però podríem fer una cosa... Crec que un dia, quan et vagi bé, sense cap pressa podries presentar el llibre a la Biblioteca d'Arenys, t'asseguro que seràs ben acollit. La Mercè la bibliotecària és un encant... Em comprometo a presentar el llibre, l'autor i la trobada a internet (si vols eh!!)....
I si t'abelleix i no em faig pesat, fariem una passejada pel cementiri..
Sense presses eh!
De veritat que dóna goig contactar amb persones tan comprensives i intel.ligents.
Ah! i si et passeges pel meu bloc, veuràs la meva passió arenyenca.... Ho dic com a desgreuge eh!!