jmsansalvador |
dissabte, 6 d'agost de 2011 | 19:37h
Ja sé que els temps que corren no permeten la menor alegria pressupostària, pública o privada. Ja sé que un camp de futbol de gespa és un actiu important per a un poble. Ja sé que és una reinvindicació llargament formulada per un col·lectiu esportiu i veïnal prou nombrós i respectable.
Però també vull pensar que un auditori, calculat i construït a escala i dimensió sarrianenca, seria una peça clau -també- en el catàleg d'instal·lacions per a usos culturals i socials del poble. Em sap greu que tot s'hagi de decidir a roig o negre, màxime quan ja hi ha molta feina feta i, amb un esforç suplementari, en un termini no massa llarg es podria gaudir d'aquest equipament. La inversió al camp de futbol també és elevada i, en aquell cas sí que hi ha data de caducitat i una titularitat registral gens diàfana.
Jo també voldria un auditori, que vindria a sumar i a tancar l'eix cultural biblioteca-auditori-centre de visitants. Jo també voldria un auditori, de la mateixa manera que ho voldria bona part de la població del meu poble. Voldria que hi hagués recursos per a això i per a molt més i que les decisions de futur -veritablement rellevants- no fos necessari haver-les de prendre a cara o creu.
