jpinyol |
dissabte, 6 d'agost de 2011 | 01:03h
El 20 de novembre de 1975 va morir el dictador i alguns il•lusos vancreure que, amb ell, moriria també el franquisme. Justos trenta-sis anys
després, el postfranquisme que sempre ha representat el PP pot tornar al
poder de l’Estat. Sense haver condemnat mai la vulneració dels drets
humans que infringí Franco, sense voler saber res de les causes que
defensem els familiars de les víctimes de la guerra civil i de la
dictadura, milers de les quals usades un cop mortes per omplir el mausoleu
franquista del Valle de los Caídos –una vegada profanades de llurs tombes
i traslladades allí entre els anys 50 i 60 amb nocturnitat i traïdoria pel
Règim franquista-, i després d’haver de sentir, per part de dirigents
populars com el diputat a Madrid Jorge Fernández Díaz, que aquell mausoleu
–meca ideològica i actual parc temàtic del feixisme espanyol- és
equiparable al memorial de víctimes de països com els Estats Units
–obviant que el greuge macabre de l’ús de morts en benefici del govern
allí continua latent-, el proper 20 de novembre a tots els electors ens
pertoca...
contribuir o no al resorgiment d’una manera de fer que liquidarà en dos dies tots els esforços dedicats a la memòria històrica.
Deia el doctor que el pitjor no són les retallades, sinó el que encara està per arribar. En les properes eleccions generals, induïts en part per la crítica destructiva de l'oposició, els votants l'escolliran com a nou govern amb l'únic motiu d'escarmentar el govern actual.
El que potser els votants no entenen, es que el càstig el rebran ells en forma de benefici a les classes altes, que la majoria votarà el benefici de la minoria, destruint així els últims indicis de democràcia que queden en un país que, com tants altres, fa aigües.