Quan una empresa o grup d'empreses entra en un Concurs de creditors,(Antiga Suspensió de pagaments) un jutge, el primer que fa es nomenar un o més administradors ( tres son el máxim), per garantir fins on sigui possible la viabilitat de la empresa. Aquests experts, economistes i/o advocats amb amplis coneixements comptables básicament, han de ser diligents en la seva pressa de decisions per tal de garantir el futur de l'empresa.
Aquest fet, el de salvar una empresa de la fallida, hauria de tranquilitzar en els treballadors de la firma, sinó a tots a una amplia majoria, ja que sota l'aixopluc d'aquests personatges hi ha moltes possibilitats d'en sortir-se, però com tot, la llei concursal té una esquerda que fa que el treballadors no ho estiguin gens de tranquils, ans el contrari.
Aquesta esquerda, bé més aviat un esvoranc, es que aquests administradors cobren un percentatge del passiu declarat per l'empresa, o bé, del valor de la seva massa patrimonial. Per acabar d'arreglar-ho la llei els garanteix aquest cobrament davant de qualsevol creditor, i aquí tenim el problema.
Aquest es el gran problema de Cacaolat, una empresa viable però que per culpa de la Família Ruiz Mateos s'ha vist arrossegada per la suspensió de pagaments del Grup Clesa. Aquest, amb un passiu de 1.112 milions d'euros, es una fruita massa saborosa per els administradors concursals madrilenys, que veuen com un perill la venda de Cacaolat separada de la de tot el grup. Perill del seus honoraris, res més.
Aquests administradors que volen que el concurs de Cacaolat es tramiti a Madrid com a part del grup Clesa, tant se'ls hi en fot que el jutjat de Barcelona tingui tres grups interessats en quedar-se-la ( ja han dipositat el tres milions d'aval que els hi requeria el jutge). Ells, tan preocupats pels seus interessos han pressionat ( deixant entreveure que el que vol fer el jutjat mercantil de Barcelona no es del tot legal) perquè altres grups interessats en l'empresa catalana s'hagin fet enrere, posant en perill la continuïtat de l'empresa.
El que si que es, sinó il·legal, del tot immoral és què la cobdícia dels que en un principi haurien de vetllar per la viabilitat de l'empresa, estigui per davant de salvar la fàbrica i els llocs de treball dels qui han fet les coses bé, però que per culpa d'uns taurons estan patint per la seva feina.
Aquest matí, a quarts de vuit, estava descarregant ampolles un camió de Cacaolat/Clesa a la plaça Artós de Sarrià, i m’ha vingut al cap quelcom similar al que has escrit, però el meu enfocament és una mica diferent. Ens agradi o no, els administradors concursals es guanyen la vida d’aquesta manera. Així ho estableix la llei, i si està mal feta doncs canviem-la! Si no tinguessin unes perspectives de treure’n uns beneficis ningú voldria fer d’administrador concursal. Conec alguns casos que després de tota la feina que suposa administrar aquestes empreses, la majoria en fallida, l’administrador no n’ha pogut treure res per a ell. Ras i curt, ha treballat de franc. Per tant, parles de la seva cobdícia i no ho acabo d’entendre. El fet que l’expedient vagi a Madrid no hauria de suposar cap impediment perquè aquestes ofertes que dius es puguin traslladar també a Madrid. I si això representa més competència per quedar-se amb Cacaolat, no veig perquè ha de ser dolent. Si més no, la resta de creditors ho agrairan.
Els administradors concursal cobren o bé del passiu total o be de la massa patrimonial. No treuen res quan no es compleixen cap de les dues premisses ( quasi mai es així). ¿I aquí donen les empreses on els guanys del administrador son nuls? doncs sospitosament en els principiants que compleixin, això si, amb els mínims que marca la llei.
Pel que fa al cas de Cacaolat l'administrador principal es Angel Rojo, curiosament al mateix que va fe d'administrador concursal de la Immobiliària Nozar, aquest senyor cobra el 1% del total del passiu en aquest cas 1.112 milions d'euros, i si Cacaolat no entra a Madrid aquest passiu es veuria disminuït, fes comptes.
Pel que fa a que l'expedient vagi a Madrid, suposaria un endarreriment tant important en el procediment que Cacaolatentraria en fallida, i si entra en fallida tothom el carrer i a malvendre maquinaria,camions i naus per pagar en els creditors, i qui esta al capdavant de tots els creditors? doncs els administradors concursals.
Pel que fa a les ofertes, inicialment eren set, però la pressió exercida per l'administrador les han convertides en tres. Com tot economista o advocat sap, el jutge fa molt cas de les recomanacions que l'administrador fa alhora d'adjudicar-ho a una o altre companyia interessada, i ves per on, una de les que s'ha retirat i ha demanat que es fes cas a l'administrador es el grup Leche Pascual, que sospitosament es el que ha fet una oferta més baixa, i te les seves oficines a Madrid.
No parlo d’oïdes. Conec administradors judicials i el cas que exposes al principi del teu comentari s’ha donat, i no només una vegada. El problema és que aquí quan una empresa va a concurs en molts casos ja és un veritable cadàver empresarial, una fallida, cosa que no passa en altres països del nostre entorn.
El cas concret de Cacaolat demostres conèixer-lo molt millor que jo, que només sé el que han dit els diaris, així que dono per bona la teva versió.
Entenc el que plantejaves, però en aquest cas després de recollir, llegir i parlar amb una persona molt relacionada amb aquest procediment - sento no poder ser més explícit-, esta clar el que es pretén.
Pel que fa a la llei si que hi ha previst modificar la formula de cobrament dels honoraris dels administradors, una de les propostes es que hi hagi uns barems fixos en funció de la importància del concurs, i garantir d'aquesta manera que també cobrin els que sempre els hi toca ballar amb la més lletja. Garantint d'aquesta manera que l'empresa que esta immersa en aquests procés tingui uns defensors despreocupats del que i com cobraran.
Quan una empresa o grup d'empreses entra en un Concurs de creditors,(Antiga Suspensió de pagaments) un jutge, el primer que fa es nomenar un o més administradors ( tres son el máxim), per garantir fins on sigui possible la viabilitat de la empresa. Aquests experts, economistes i/o advocats amb amplis coneixements comptables básicament, han de ser diligents en la seva pressa de decisions per tal de garantir el futur de l'empresa. 
Pel que fa al cas de Cacaolat l'administrador principal es Angel Rojo, curiosament al mateix que va fe d'administrador concursal de la Immobiliària Nozar, aquest senyor cobra el 1% del total del passiu en aquest cas 1.112 milions d'euros, i si Cacaolat no entra a Madrid aquest passiu es veuria disminuït, fes comptes.
Pel que fa a que l'expedient vagi a Madrid, suposaria un endarreriment tant important en el procediment que Cacaolatentraria en fallida, i si entra en fallida tothom el carrer i a malvendre maquinaria,camions i naus per pagar en els creditors, i qui esta al capdavant de tots els creditors? doncs els administradors concursals.
Pel que fa a les ofertes, inicialment eren set, però la pressió exercida per l'administrador les han convertides en tres. Com tot economista o advocat sap, el jutge fa molt cas de les recomanacions que l'administrador fa alhora d'adjudicar-ho a una o altre companyia interessada, i ves per on, una de les que s'ha retirat i ha demanat que es fes cas a l'administrador es el grup Leche Pascual, que sospitosament es el que ha fet una oferta més baixa, i te les seves oficines a Madrid.
El cas concret de Cacaolat demostres conèixer-lo molt millor que jo, que només sé el que han dit els diaris, així que dono per bona la teva versió.
Pel que fa a la llei si que hi ha previst modificar la formula de cobrament dels honoraris dels administradors, una de les propostes es que hi hagi uns barems fixos en funció de la importància del concurs, i garantir d'aquesta manera que també cobrin els que sempre els hi toca ballar amb la més lletja. Garantint d'aquesta manera que l'empresa que esta immersa en aquests procés tingui uns defensors despreocupats del que i com cobraran.
Salut i gracies pels teus comentaris