Fa dies que tracte d’escriure alguna cosa referent a l’actualitat política valenciana però la magnitud de la tragèdia –o comèdia– és tant gran que no sé per on començar. Des que, ara fa dos anys, el jutge Garzón fes públiques les investigacions sobre l’embolic judicial i polític de l’anomenat “cas dels vestits”, on hi ha involucrat el ja expresident de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, han passat tantes coses i tant esperpèntiques que la meua capacitat d’anàlisi s’ha vist absolutament desbordada. I és que ni el millor guionista de Hollywood hauria escrit una història tant aconseguida, histriònica i embolicada com la que estan interpretant els màxims dirigents del PP valencià, amb el sr. Camps com a estrella principal. L’únic inconvenient d’aquesta original sèrie d’intriga política és que els protagonistes, malgrat la veracitat de les seues actuacions, no són actors i actrius professionals sinó els nostres governants, i la trama, per increïble que semble, no és cap ficció: és la nostra crua realitat. Com ja he dit, la meua incapacitat analítica i literària m’impedeix de fer una síntesi mínimament ordenada i elegant dels incomptables capítols que ja portem d’aquest serial -podeu veure'n el trailer promocional fent clic en aquest enllaç Gürtel: la sèrie!-. Així doncs, em limitaré a fer un petit sumari dels capítols més destacats.
Capítol I: El sastre delator
Un humil i anònim sastre, de nom Francisco Tomás, denuncia davant del jutge Garzon que el Molt Honorable president de la Generalitat Valenciana no paga els vestits que li fa a mida. Francisco Camps, acomodat en el poder des de fa temps, es pensa que es invulnerable i que pot fer el que li passe pels ous. Per això, no té la més mínima sospita de que l’estan investigant i que, entre d’altres coses, li han punxat el telèfon de casa per ordre judicial.
Capítol III: El “Bigotes”
Quan s’alça el secret de sumari, la sèrie fa un bot qualitatiu amb l’aparició d’un personatge d’allò més peculiar: Álvaro Pérez, més conegut com el “Bigotes”. És el cap d’una empresa anomenada Orange Market que, segons el jutge Garzón, ha estat clarament beneficiada per la Generalitat Valenciana. Alhora, aquesta empresa és la filial valenciana d’una trama d’empreses corruptes de Madrid comandades per Francisco Correa, l’autèntic “capo” de tot el sarau.
Capítol V: Els vestits
El capítol IV té poc interès perquè el president i tot el seu equip neguen les acusacions i afirmen que Orange Market és una empresa com una altra i que de tracte de favor, res de res. Els advocats i la fiscalia tracten d’esbrinar irregularitats en la contractació de la citada empresa però les argúcies legals de l’Administració fan pràcticament impossible de demostrar res. Tanmateix, la sèrie torna a agafar embranzida quan es descobreix que el “Bigotes” ha unflat a vestits al President en un gest d’agraïment pels contractes desviats a la seua empresa. La cosa s’embolica perquè l’esposa del president i els seus fills també reben regals del “Bigotes”. Camps però, en una primera declaració a la premsa, ho torna a negar tot i diu, amb la seua prepotència habitual, que no sap qui és el tal “Bigotes”.
Capítol VI: Les escoltes telefòniques
Un dia després de negar-ho tot i dir que no sap qui és el “Bigotes”, un gran nombre de diaris publiquen fragments de les converses telefòniques de Camps intervingudes per la policia. Sens dubte, la més interessant és una que manté precisament amb el “Bigotes” on ambdós és juren amor etern amb frases tant eloqüents com “Lo nuestro es muy bonito” o “Te quiero un huevo!”. I allò més greu: en la conversa, Camps es mostra agraïdíssim pels regals que el Bigotes li ha enviat a ell i a la seua família. Quina pillada, senyor Camps!
Capítol
IX: La caiguda de Ricardo Costa
En els capítols VII i VIII la investigació descobreix que hi ha més càrrecs polítics implicats. El de més alt rang és Ricardo Costa, àlies “O sea”, número dos del PP valencià i mà dreta de Camps. Entre d’altres coses, la trama Gürtel li ha fet arribar un rellotge de 25.000€ que l’home mostra cofoi a per tot arreu. També li han regalat algun que altre vestit. En el capítol IX però, Camps, per a sorpresa de tothom, s’amputa la mà dreta –o siga: es carrega Ricardo Costa–, perquè així li ho han demanat el amos del PP des de Madrid, espantats per les dimensions que la trama està prenent a València. Així doncs, el PP suspèn de militància durant un any a Ricardo Costa, que no s’ho acaba de creure i exclama indignat: “Pero si no he hecho nada, o sea!”. Aquesta decisió és un nou gir copernicà en la sèrie perquè Camps havia declarat per activa i per passiva que si algú intentava tocar a Ricardo, seria per damunt del seu propi cadàver. Una traïció en tota regla.
Capítol XV: “Más que un amigo”
Després d’una llarg laberint jurídic, el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià fixa la vista oral per escoltar les parts implicades i determinar si els indicis de delicte descoberts per la policia són suficient argument com per jutjar el “Curita” –malnom de Camps en la sèrie– d’un delicte de “cohecho” impropi. Lluny d’apaivagar-se la polèmica però, la sèrie viu un nou escàndol. Abans que el Tribunal faça pública la seua decisió surten a la llum unes declaracions de Camps sobre De la Rúa –el president del TSJPV i un dels tres jutges que ha de decidir sobre l’encausament del president–, on es refereix a ell com a “más que un amigo”. És a dir, un dels jutges –el president!– que ha determinar si enceta un judici contra Camps és íntim amic de Camps. Embolica que fa fort!
Capítol XIX: Un terrabastall
Quan semblava que la sèrie arribava al seu final, els guionistes tornen a demostrar una capacitat innata per enganxar a l’espectador. El “col·lega” de Camps i els altres dos jutges del TSJPV conclouen –dos vots contra un– que els indicis presentats per la policia no eren suficientment poderosos com per jutjar-lo. La fiscalia i l’acusació particular anuncien que recorreran la decisió del tribunal però tot fa pensar que Camps se n’ha eixit amb la seua: el president i tota la seua “colla” tornen a somriure i a mostrar la seua prepotència habitual. Mentrestant, la sèrie enceta noves trames i introdueix nous personatges: finançament il·legal del PP valecià; malversació de fons públics; Betoret, Pedro García, Víctor Campos... La cosa s'embolica fins a un punt malaltís. I quan ja tothom havia oblidat el personatge de Francisco Camps, un nou sotrac commociona els teleespectadors: el Tribunal Suprem Espanyol, desacreditant el jutge "col·lega" de Camps i en una decisió unànime –cinc vots–, afirma que sí que hi ha indicis fundats de delicte i obliga el TSJPV a reobrir la causa contra Camps. Quin espectacle!Continuarà...
Però tu, no hauries d'estar en cuba ballant salsa?
començar l'aventura! I tu, què faràs? Òbviament no sé qui eres però
m'agrada imaginar-ho! Sigues qui sigues, que passes un estiu en gran!
Didac