ELOGI DEL PORRÓ

Una forma neta, amistosa i festiva de beure el vi (incloent el cava i els vins dolós o licorosos, om el moscatell, la malvasia, el garnatxa d’ Empordà...), molts característica de Catalunya. El porró celebra l´amistat, i converteix  la beguda en un acte social amistós, compartit, que és l autèntica tradició mediterrània del vi.

El porró, per tant, és un bon reflex de la forma de ser dels catalans, i la prova és al seva importantíssima presència en el folklore i les tradicions populars.

A les cases i als hostals, posat a taula  ofert al passavolants, era un símbol de benvinguda; en  tota la meva infància, en un medi rural, ho vaig viure així. En qualsevol reunió de treball o lleure, el porró esdevenia el nucli central de l’ amistat i la sociabilitat Encara recordo els típics restaurants a peu de carretera- entre altres llocs, en recordo un a prop de Montserrat, al Bages, però també en altres llocs de Barcelona o Girona i Tarragona- on posat damunt la taula hi havia un porró enorme i  ple de vi que calia aixecar a pols.

És evident que la societat urbana, i particularment, el gran monstre de descatalanització i d´esnobisme que és l’ area de Barcelona, ha fet arraconar el porró dels espais públics. Però és també cert que el porró és innocent i no fa mal a ningú, ni impedeix la convivència amb els usos reglats de la degustació de vi , amb les copes escaients, etc.

Cal dir que en la Catalunya de les petites i mitjanes ciutats el porró encara és present, i encara  sovint és la forma escollida per beure vi, especialment en grup.  Si més no, això és prou evident a les comarques de Girona, on el porró encara presideix ufanosament esmorzars de forquilla, dinars i sopars. També és corrent oferir un porró en miniatura amb un vi de licor per a les postres, especialment els postres de músics- “grana de capellà” a la regió de Girona.

El porró és democràtic, i no si’ imposa a ningú. Si algun comensal no té traça per beure-hi o, simplement, no li agrada beure a galet, el porró és una magnífica gerra per a servir el vi a la copa o al got. I particularment, li dóno una altra utilitat: algunes vegades l´utilitzo com a útil decantador.

El porró també és objecte de la història de l’art, i només cal veure els magnífics porrons barroc s o vuitcentistes del museu del Castella de Peralada i d’ altres, i també un motiu de divertida competivitat- com el concurs de “titius”-. A valls. l´Oriol Pérez de Tudela, que és el meu comerciant de vins de capçalera,amb el seu “Vi a punt” organitza un Concurs de beure en porró a l Firagost de Valls el 2 d’ agost, que em sembla una magnífica idea, a la que m´hi apunto.

Lèxic del beure en porró

BARRAL.Al País Valencià, mena de porró amb bec llarg, per beure a galet begudes com la barreja o la sangria que beuen els jugadors de pilota valenciana.

BARRETET.Prolongació del broc gros d’alguns porrons de coll recte.

BEURE A GALET. Beure amb el porró fent caure el raig de líquid a la boca guardant una distància suficient (almenys uns 10 cm). Al Pla de l’ Estany hi ha la dita infantil “Tinc set; pixa a terra i beu a gallet”.

BEURE A MORRO.Beure aplicant els llavis al broc. Xumar,beure a xumec,mamar,xarrupar,xurmar,xuclar.

BROC.Conducte del porró que serveix per a omplir-lo, servir (broc gros) o per beure-hi a galet (broc petit). Dóna lloc a diverses dites: “pel broc gros” (Catalunya), “amb es broc gros” (Balears), etc.

BUC. Cos del porró.

CARLÍ. Dit del porró amb un broc de raig escàs.

CATALANA. Nom que rep un tipus del porró al País Valencià.

COLL. Broc gros del porró.

CUL. Part inferior del porró.

ESCANTONAT. Dit del broc petit que presenta u esmussament accidental.

GALET, GALLET. Broc petit del porró, per on es beu a raig.Mot usat en l’ expressió beure a galet. “Fer beure a galet” significa, en sentit figurat, enganyar algú amb facilitat.

LACTICINI. Decoració de color blanc pròpia dels porrons ornamentals o de luxe del Barroc.Filets de lacticini.

LIBERAL, LLIBERAL.Dit del porró amb un broc de raig generós.

MAMAR.Dit de la forma incorrecta de beure amb porró amorrant els llavis al broc o “pitorro”.

MATRIMONI.Porró doble per a beure barreja.

PASSAR EL PORRÓ Quan es beu en grup,acció de donar el porró a una altra persona.

PORRÓ.Vas de forma bulbosa o cònica, que es perllonga per la part superior en un broc gros, per on l’ omple, i per la part inferior en un altre de llarg que arrenca de prop del fons i va aprimant-se, per la punta del qual brolla un rajolí de líquid en decantar convenientment el vas. Generalment serveix per a beure vi. L’ etimologia és del llatí porrum, porro, amb el sufix -one, per al semblança de l’ hortalissa amb el cos bulbós del porró. El mot es troba documentat des de l’Edat Mitjana: apareix, per exemple, a l’ Spill-Llibre de les dones, poema satíric del valencià Jaume Roig (1401-1478): “En un porró/aygua beureu”.

És característic dels Països Catalans, si bé el troben en alguna altra contrada, com a Aragó o la Rioja (porrón).

PORRÓ.Mesura per a líquids, especialment vi, equivalent a 0,94 l, en general, amb petites fluctuacions (Girona:0,96;Tarragona:1,08). Com a tal, apareix en els receptaris antics de cuina o adrogueria.

PORRÓ DE COLL RECTE.Porró amb el broc gros recte i, al final, un petit repla; sol tenri el buc rodó. Típic dels hostals.Porrona, tassa.

PORRÓ DE COLL TORT.El porró corrent.

PORRÓ DE PESCADOR.Porró de coll recte i curt, de vidre més gruixut que els altres, generalment verd, amb un ribet gruixut al voltant.Porró de barca.

PORRÓ DE SEGADOR. Porró posat a dins d’ un cistell o cistella, amb palla humida, per mantenir-lo fresc,o sense res, per portar a la feina. Es beu agafant- l’ ansa de la cistella. N’ hi ha exemplars de grans dimensions, sovint de vidre verd. Porró garberer, porró garber, porrona.

PORRÓ DE VALONA.Mena de porró de coll recte, l’ extrem superior del qual acaba en forma de barretet.

PORRÓ DOBLE. Matrimoni, doble porró acoblat, per a barreja.

PORRÓ SARAGOSSÀ.Porró de coll recte i broc més petit i inclinat.Porró aragonès, panxa saragossana.

PORRÓ ENROSQUILLAT, ROSQUILLAT.Porró amb decoració en forma de torterol, de dalt a baix del coll.Propi per a aiguardent o barreja. Cigaló (quarta part d’ un litre).

PORRONA.Porró molt gros. Porró garberer.”Fer la porrona” és anar a beure a l’hostal.

PORRONADA.Conjunt de porrons. Contingut d’ un porró; quantitat de líquid que hi cap. Cop donat amb un porró.

PORRONAIRE.Que fabrica o ven porrons.

PORRONAR.Atipar-se de bona teca (Menorca).Menjar, cruspir-se el menjar: “aquest s’ ho porrona tot”(Mallorca).

PORRONAT. Porró ple de vi.

PORRONER-ERA.Aficionat a beure massa vi.Propi de la gent baixa (Mallorca). 

TAP.Peça , generalment de suro, per a tapar el broc gros del porró. N’ hi ha d’altres materials, vidre, fusta, plàstics, etc.

TASSA. Al Bages, porró de coll recte.

TITIT.Dit d’ un joc o concurs que consisteix a beure a galet, sense parar, i anar comptant "un titit", dos titits" etc. (Fer titits).

XERRIC. Soroll que, en beure a galet, es produeix entre el paladar i la punta de la llengua. Tirada de vi o d’altre líquid begut a galet.

XERRICADA. Acció de xerricar.

XERRICAMENT. Acció de xerricar.

XERRICAR.Fer xerric bevent a galet amb el porró.Beure a galet.

XERRICÓ. Fressa que fa amb la boca la persona que xerrica o beu a galet.

XUMAR.Beure a morro.Xuclar, xuplar, mamar, xurmar, xurminar.