Aquí miraré de despullar-lo i apartar-lo de les bases, si més no conceptuals, del #15m, és a dir, de la democràcia real que s'hi propugna.
El concepte de liquidesa – referit a la política i a la societat actual - és obra de Zygmunt Bauman. Sociòleg i influent pensador afincat a la Gran Bretanya que l’utilitza per explicar l'estructtura relacional de la nostra societat. Una societat basada en el consum i la pèrdua de ferms llaços relacionals, en contraposició a la societat més sòlida, productiva i de forts llaços relacionals que, en la seva obra, anomena modernitat sòlida.
La seva visió sobre els temps que corren traspua més crítica que no pas acord i, en el tema que ens ocupa - el de la política i el sistema democràtic -, el seu rebuig a la democràcia a través de mitjans electrònics i digitals ens permet titllar-lo de ciberpessimista sense tenir gaire por a equivocar-nos. Sobretot si atenem a la seva opinió sobre la participació a través de mitjans digitals. Una participació que, segons ell, només serveix per distreure les propostes que caldria fer en la política real i que, la participació a través d’eines digitals, no té cap mena d’influència en aquesta.
Com pot ser que, per parlar d’un sistema alternatiu i basat en la participació digital, s’utilitzi el nom de democràcia líquida? Oi més, tenint coneixement d’aquesta paternitat com n’han de tenir els seus formuladors? No seria més lògic parlar de democràcia en xarxa o, si es vol un nom més comercial i de moda, democràcia quàntica?
Entro a la pàgina del grup que promou la democràcia líquida, l’anomenat Partido de Internet, i arrufo el nas. Només d’entrada ja em parla d’un dels components de la modernitat sòlida: la Constitució d'un Estat i el document nacional d’identitat d'aquest mateix Estat constituït. De tot plegat, n’ensumo un aprofitament del moviment del #15m per a finalitats que em resulten més properes al populisme que a la construcció d’una democràcia més digne i real.
Cerco enllaços sobre democràcia líquida i em trobo que, a l’Amèrica Llatina, s'utilitza per denunciar les mancances democràtiques del continent i que, en el món anglosaxó, fa referència a la delegació del vot, un concepte que encara me’ls fa més sòlids i tradicionals, ja que la delegació del vot suposa l’elecció d’un representant i això només serveix per adormir consciències i amagar la necessària pedagogia, veritable pedra angular de qualsevol règim democràtic.
El seu sistema, el que defineixen com a democràcia líquida, no se’m dibuixa gaire diferent del proposat i implementat pel Partit Pirata, però, en la mateixa estructura de les pàgines d'ambdues associacions veig que el segon beu directament de les fonts de la participació, la pedagogia i la filosofia del compartir, pròpies d’aquesta modernitat més líquida, mentres que el primer segueix unes estructures massa sòlides i jerarquitzades. A més a més, l'aposta pirata presenta una ben tramada xarxa transnacional, cosa que no mostren els "pares" de la democràcia líquida. Acabo, doncs, per qüestionar-me si la democràcia líquida que propugnen, no és una via de reforç d’una nacionalitat determinada, si darrere de la modernitat del seu llenguatge no s’hi troba un retorn a un passat que no hauria de tornar.
Personalment, i amb el bagatge cultural de les lectures realitzades, demanaria que el nom del projecte de democratització del sistema fos el de democràcia quàntica o democràcia de les menudes partícules. Un sistema on ens puguem agrupar i desagrupar, delegar el vot o no delegar-lo, informar-nos més o menys, però treure les cotilles que veig tant en la democràcia representativa d’avui, com en la democràcia líquida d’aquells que volen mantenir les cledes d'un Estat, però disfressant-les de democràcia real.
La meva democràcia serà transnacional o no serà.
La meva democràcia serà participativa o no serà.
La meva democràcia necessita de grans dosis de pedagogia per trencar
les cadenes que encara no hem trencat. Cadenes que només tenim
allotjades dins dels nostres caps.
Pel tema de la transnacionalitat - no és una cosa a decidir pels ciutadans: O l'acceptes o els mercats se't menjen. Ells ja han superat el marc constitucional-nacional fa força temps. I no va en contra de què les persones tinguin capacitat de decisió en cada moment. Això és en la base d'altres propostes -i torno a la comparativa amb el Partit Pirata-.
El tema del DNIe justament és per la limitació de la perspectiva. Perquè la seguretat l'hem de tenir com a espanyols, si rascant internet trobes d'altres sistemes de reconeixment més segurs. A mi encara no m'han demanat el DNI per comprar llibres per Internet als Estats Units, per exemple. La limitació aquesta la posen sense tenir en compte aquesta suposada capacitat de decisió dels ciutadans, no?
El concepte de democràcia líquida ja l'he entès perfectament, però està mal triada conceptualment. Només has de veure el seu origen per entendre-ho. Com dic seria millor altres definicions per dir, potser, la mateixa cosa. Ara bé, la teva germana que estudia econòmiques a Harvard, per exemple, aprèn una visió determinada del món que potser no coincideix amb la teva. Abans de delegar el vot cal molta pedagogia.
I certament un sistema semblant a aquest és potentíssim, però si el limites a la realitat d'un estat tradicional resta orfe des del principi. Jo segueixo pensant que la millor forma d'arribar a una democràcia real de la manera més elegant, menys traumàtica i més intel·ligent passa per aplicar un sistema semblant a aquest, però en diversos sistemes democràtics a la vegada. I aixó, aquí, a Estocolm i a Tunisia, ho està fent una altra opció que no posa tantes barreres al sistema i que ja s'està treballant el carrer per a poder arribar a tots aquells que no tenen ni els coneixements, ni les habilitats, ni tan sols el DNIe per utilitzar el sistema d'un partit que m'està plantejant una democràcia massa sòlida.
Ja se sap que en moments com aquest, de començaments, de vegades els conceptes estan confusos (o 'líquids'). I és lògic que així sigui, però els errors fundacionals després es fan notar per llarg temps...
Afortunadament, sembla que el moviment del #15M ha sigut capaç, per ara, d'escapar a diferents absorcions de signes ben diferents, no creus?
Ara bé, la seva evolució ha de comptar amb ponts de col·laboració entre el què en diuen indignats i el que jo, com a contraproposta, en dic integrats (militants en actiu de sindicats, partits polítics i associacions) que es mouen en lògica d'evolució social i que són favorables al lema "una persona un vot" per damunt del lema "un euro un vot".