La crítica arquitectònica de la intervenció en el patrimoni* ha creat dos pols de tensió divergents des d'un punt de vista epistemològic.
D'un costat la intervenció filològica (erudita en el sentit arquitectònic) que arriba a emmascarar l'antic amb la impossibilitat de diferenciar lo nou i reproduir i reconstruir peces a un estat que mai no va existir. Qui comanda aquest tipus d'intervenció és Viollet-le-Duc. Retindreu en la retina Notre-Dame, Vezelay, Carcasona, etc. Suscitant un debat posterior al voltant de l'autenticitat. Per una altra banda està la línia conservacionista propugnada per John Ruskin que proposava un manteniment continuat dels monuments i que en cas de no arribar a temps la seua conversió en ruïna. Prenent aquesta línia discursiva s'ha introduït l'actuació per constrast per tal de diferenciar allò antic del nou, amb una intervenció de faiçó contemporània.
Ruskin fou un influent pensador, dibuixant, escriptor moralista i crític victorià que ens llegà uns llibres meravellosos: "Les set llànties de l'arquitectura", "Les pedres de Venècia" i un petit llibret al qual li tinc força estima: "Les tècniques del dibuix". Una sorprent evolució des d'un aristocraticisme estètic fins a veure's enrolat en posicions filantròpiques i obreristes sota els auspicis d'una contrarrevolució industrial antimanchesteriana.
Si passeu al "Vull llegir més ..." podreu veure un extracte de "The stones of Venice" animat des d'un retrat d'en Ruskin que li fa honor per la lectura del text molt enginyosa.
PS:(*) em pense que sempre hi actuem en el patrimoni, mai estem entremig d'un no-res, per pura consciència sostenible i panteista.
D'un costat la intervenció filològica (erudita en el sentit arquitectònic) que arriba a emmascarar l'antic amb la impossibilitat de diferenciar lo nou i reproduir i reconstruir peces a un estat que mai no va existir. Qui comanda aquest tipus d'intervenció és Viollet-le-Duc. Retindreu en la retina Notre-Dame, Vezelay, Carcasona, etc. Suscitant un debat posterior al voltant de l'autenticitat. Per una altra banda està la línia conservacionista propugnada per John Ruskin que proposava un manteniment continuat dels monuments i que en cas de no arribar a temps la seua conversió en ruïna. Prenent aquesta línia discursiva s'ha introduït l'actuació per constrast per tal de diferenciar allò antic del nou, amb una intervenció de faiçó contemporània.
Ruskin fou un influent pensador, dibuixant, escriptor moralista i crític victorià que ens llegà uns llibres meravellosos: "Les set llànties de l'arquitectura", "Les pedres de Venècia" i un petit llibret al qual li tinc força estima: "Les tècniques del dibuix". Una sorprent evolució des d'un aristocraticisme estètic fins a veure's enrolat en posicions filantròpiques i obreristes sota els auspicis d'una contrarrevolució industrial antimanchesteriana.
Si passeu al "Vull llegir més ..." podreu veure un extracte de "The stones of Venice" animat des d'un retrat d'en Ruskin que li fa honor per la lectura del text molt enginyosa.
PS:(*) em pense que sempre hi actuem en el patrimoni, mai estem entremig d'un no-res, per pura consciència sostenible i panteista.
Manteniment continuat .... doncs sí. Ara quan viatgi a l'antic regne d'Arrakan em trobaré amb les pagodes, palau, muralles, temples, tot en ruïnes, i alguns encara en bon estat, sense cap mena de treball (secles XIV al XVIII) de rehabilitació i un petit poblet de menys de tres mil habitants vivint en condicions difícils, quan havia estat tot un imperi.