Pràcticament en temps de descompte, com ja és bastant habitual en mi, avui he visitat l'exposició "La ciutat de Sagnier" que CaixaFòrum ofereix a Tarragona fins mitjans d'agost.
Enric Sagnier (1858-1931) va ser un arquitecte d'estil eclèctic, fill de família benestant barcelonina, que potser no és prou conegut pel gran públic, però els seus edificis sí: el Palau de Justícia, l'edifici de la Caixa de Pensions de la Via Laietana, el Temple Expiatori del Tibidabo, i centenars de construccions més de tota índole, residències senyorials, pisos d'obrers, esglésies, hotels, etc.
L'exposició dedica un espai important al Tibidabo. S'hi explica que la figura del Sagrat Cor no va ser instal·lada a la cúspide del temple fins el 1961, cosa que ignorava. D'aquella època data una filmació del No-do, on surten totes les atraccions de l'època: l'avió, els autòmates o aquella mena de monorail que s'endinsava per uns túnels que reproduïen les coves d'Artà o l'Alhambra de Granada. Veient aquelles imatges m'he sentit transportat a la meva infància.
També es dedica una atenció especial al primer edifici que va tenir la Caixa a Tarragona, a la Rambla Nova. El fet que després l'ocupés Ràdio Tarragona és l'excusa perquè es reprodueixi una gravació dels anys seixanta del famós personatge radiofònic Maginet. La veritat és que sentir una vegada i una altra els acudits infantiloides del popular Maginet ("¿Valor se acentúa? - Sí, señor, sobre todo en verano", i així tots) contrasta amb la contemplació de l'obra arquitectònica de Sagnier, tot un senyor d'ordre com ja no en queden. Com tampoc queda, val adir, un cert nombre d'obres de l'arquitecte, desaparegudes a les darreres dècades i per motius ben diversos.
[L'exposició La ciutat de Sagnier romandrà oberta al CaixaFòrum de Tarragona fins el 14 d'agost]
Una salutació.