Persones joves plenes d'un gran talent que se'n van amb els peus pel davant quan encara no toca.
Quina societat hem creat que no és capaç d'oferir una mà a aquells que profereixen crits sords d'auxili?
Els morts, la van refusar?
Gaudien amb l'autodestrucció?
Era autodestrucció o un crit encara més sord de pànic i solitud?
Totalment incompresos, enlluernats i enlluernant-nos amb la fama, els diners i l'èxit. Enlluernats, ells, que cridaven; enlluernats, nosaltres, que no oïem.
Els xiulets que rebé Amy a Belgrad fa un mes i escaig, era l'avís a l'enterramorts?
Ja no sonarà més aquella veu 'negra'en el cos d'una 'blanca', la veu del soul del present i --ai!-- ja no del futur. Una veu arrelada a la terra, una veu increïble.
He gaudit amb la teva veu i la (et) ploro.
Descansa com vulguis (o com puguis), Amy Winehouse.
I benvinguda al club maleït (dels 27)
Aquí podeu veure el vídeo d'una cançó profèticament funesta: Rehab
sergi borges
Sergi, si em permets, afegiré un altre vídeo. També la trobo molt significativa, aquesta cançó: gairebé sempre escribia sobre els seus desenganys amb l'amor, el joc que segons ella sempre es perd. Us deixo amb la versió acústica de "You know I'm no Good". Tot i que la meva preferida és Back to Black (n'he deixat un enllaç als comentaris).
Amy Winehouse - You Know Im No Good (acoustic per
La nena del pou
Sergi, si em permets, afegiré un altre vídeo. També la trobo molt significativa, aquesta cançó: gairebé sempre escribia sobre els seus desenganys amb l'amor, el joc que segons ella sempre es perd. Us deixo amb la versió acústica de "You know I'm no Good". Tot i que la meva preferida és Back to Black (n'he deixat un enllaç als comentaris).
Amy Winehouse - You Know Im No Good (acoustic per
La nena del pou
http://www.youtube.com/watch?v=WbVp09E1LRg