Una bona notícia per anar acabant el mes. Que ningú no faci massa festes però, l'alternativa també és de la costra de coco.Dijous, 21 de juliol de 2011
Finalment el P.P. de Madrid ha reconegut que tenien una penya de bandolers instal·lada al govern de la Generalitat Valenciana.
Han fet dimitir a l'inefable Francisco Camps.
Una bona notícia que caldrà celebrar.
Semblava que algú havia posat les coses al seu lloc però no. Tant el discurs del propi ex-president com les múltiples excuses presentades pel P.P. han estat una exhibició de poca vergonya. Gonzàlez Pons, perillós filòleg, ho ha aclarit molt bé quan ha dit que el Camps havia dimitit per tres vestits "que no li havien regalat".
Es a dir que havia dimitit per no res i per ser innocent.
Com si no sabés tothom que els tres vestits no són sinó la punteta mínima d'un iceberg de corrupcions, finançament il·legal del partit, manipulació informativa, repartiment de diners i altres conceptes de semblant estil.
El cas del Camps recorda una mica el cas d'Al Capone. Dedicat que va estar el tipus, durant anys, a la delinqüència massiva, el van agafar per uns impostos que no havia pagat. Un tema francament menor.
Al Camps, després de tots els anys dedicats a fer i a desfer, l'han agafat per uns vestits que li havien regalat.
Ell, que havia de passar a la història...
De tots els comentaris i frases que s'han publicat, el més bonic i que més altament recull el concepte de la política que té segons qui, ha estat el del Carlos Fabra el de Castelló: "Ja se sap que tots els polítics reben regals i per això no dimiteix ningú".
El Rajoy callat, esperant que li diguin el que ha de dir.
Suposo.
Al final tots peten ja que les "llaminadures" politiques son com les de la
canalla, sempre en volen i al final , es clar, t'arriba el mal de panxa. El dolen
de aixo es que tots segueixen i sempre hi arriba un altre que tard ho d'hora tambe tindra gana.
Es aixi noi, i si no hens unim tot continuara igual, i hem sembla que va per dies. Menys mal que ara començara el futbol i estarem distrets.
Salut.
I lo del futbol suposo que ho dius amb alguna ironia però em sembla molt que funciona exactament així. En fi, paciència sobretot.