Aquests dies hem realitzat les trobades prèvies al Congrés Nacional d’Esquerra, el 26, a través de la Vicesecretaria general de coordinació interna i acció electoral. Han estat sessions divulgatives del congrés, que serveixen per recordar dates, mètode i objectius; però també hi ha hagut un apart de sessió participativa precongressual, amb quadres territorials i militància, a criteri de cada òrgan territorial. Jo personalment, he assistit a Badalona pel Barcelonès Nord; a Solsona, pel Solsonès; a Balaguer, per la Noguera i Pla d’Urgell; a Vic, per Osona; a Tàrrega per l’Urgell i Segarra; a Salt, per les comarques de Girona; i Lleida, pel Segrià i Garrigues...////seguiu////
És curiós comprovar la varietat d’objectius que els nostres quadres esperen d’aquest Congrés nacional extraordinari. Hi ha persones que pensen que cal una readaptació, reinterpretació, resintonització de l’estratègia; d’altres només un canvi de cares; d’altres una nova forma de fer; i hi ha persones que esperen quasi un refundació del partit... Em refereixo a aspectes organitzatius. L’executiva nacional em va proposar, per raó de càrrec, i el consell nacional va ratificar-ho, incloure'm a la Ponència d’estatuts i organitzativa, on estic integrat amb altres 6 companys. Relacionat amb aquestes expectatives tant assimètriques dels quadres territorials, presidents comarcals, executives regionals, electes locals i militància ens demanen... algunes situacions m’han sorprès.
Una part d’aquestes persones cauen, caiem, en certs contrasentits amb el que desitjaríem i el camí per arribar-hi. És lògic, normal, i fins i tot natural, amb la nostra visió de “ciutadania republicana”.S’emmarca en el quadre mental de persones lliures, que volem ser més lliures. Haurem de ser generosos tots plegats per entendre, que per aconseguir una cosa significa sacrificar el concepte actual pur d’un altre, o almenys matisar-lo, modular-lo, canviar-lo... Per exemple, he escoltat en més d’una, dues i tres vegades que al partit li feia falta “més mandu”, més comandament, ordre... Però això, sempre va associat a modular la nostra cultura política i organitzativa (procés on els resultats són sempre a mig termini), en acatar més les decisions preses, més disciplina, i més règim disciplinari... He escoltat també que el partit necessita tractar el territoris de forma diferent, però quan tractem les territorials de forma assimètrica, estic convençut que sortiran pors atàviques respecte a la capital o territoris més poblats... ; o per exemple, participació versus determinació i presa de decisions no afeblides. Model de governança del partit diferent i més eficient, versus la polifonia o lideratges en equip...
En definitiva, un arriba a la conclusió que tot i que poguem fer canvis concrets de persones, la cultura organitzativa i decol·lectiu l’anirem assumint de mica en mica. El partit, com a eina que volservir per alliberar el país, ha de fer un salt. Hem de fer un salt, una salt qualitatiu necessari.
Només vaig intervenir una vegada, però penso que al partit li manquen mecanismes de relació i organització (i presa de desicions) més àgils. Executives locals, comarcals, regionals, permanents, consell nacional, tot plegat molt feixuc i de vegades poc operatiu. Vivim una societat molt dinàmica (en quan a canvis) i a la vegada líquida, i penso que cal readaptar el partit a aquesta velocitat de vertigen que són els canvis socials. Una altra cosa, que com que tinc sentit d'estat no escriuré en públic i és referent a les nostres febleses organitzatives. Atentament
La capilaritat del partit a nivell territorial pot ser una fortalesa (en molts llocs ho és!) o una debilitat per la seva fragilitat. Crec que el dia de Balaguer vam tractar sobre si 425 seccions locals eren poques o moltes, i sobretot, si realment feien de corretja de transmissió, de veu del què el partit vol i defensa en el seu àmbit. Volem un sistema molt participatiu per la nostra militància, i això en algun moment comporta càrrega burocràtica segur... hem de fer una esporgada a aquelles coses que ens poden fer més àgils. Algunes, no totes, s'han afrontat en la revisió d'estatuts de la ponència d'estatuts i organitzativa.
Executives locals, comarcals, regionals, permanents, consell nacional, tot plegat molt feixuc i de vegades poc operatiu.
Vivim una societat molt dinàmica (en quan a canvis) i a la vegada líquida, i penso que cal readaptar el partit a aquesta velocitat de vertigen que són els canvis socials.
Una altra cosa, que com que tinc sentit d'estat no escriuré en públic i és referent a les nostres febleses organitzatives.
Atentament
Merci pel comentari.