AVíS A NAVEGANTS I COMENTARISTES: ÉS POSSIBLE QUE TINGUEU DIFICULTATS PER A DEIXAR COMENTARIS SI UTILITZEU INTERNET EXPLORER. SI ÉS AIXÍ, AGRAIRIA MOLT QUE M'HO COMUNIQUEU A labelendemadrid@gmail.com, SI US PLAU, I ME'LS ENVIEU SI VOLEU QUE ELS PUBLIQUI. ALTRES NAVEGADORS COM GOOGLE CHROME, MOZILLA FIREFOX, SAFARI, O LINUX-UBUNTÚ, NO DONEN PROBLEMES.
Que con el alma no puedo... Em disculparan si li dedico al Sr. Camps aquests sentits i emocionats acords. No puedo por menos que hacerme eco (bilingüe) del pesar de los valenssians y valenssianes, tots i totes, que ploren hui pel seu estimat President caigut. Gran pèrdua irreparable. Orfes i òrfenes queden (quedem, per la part que em pertoca) en esta nostra Comunitat Valenciana. Els desfiles de moda ja no seran el mateix. Qui portarà la pluja a escola vestida de gurtel? Quién elevará una oda al santo "ladrillo" pan nuestro de cada día? No sufrais queridos valensians. En Fabra vindrà a fer-ne més. No, no, Pompeu no, a aquest no el coneixen ni en pintura...
En una mirada neta... La Comunitat Valenciana és lo més gran que n'hi ha al món. Això he aprés a casa i això he transmitit (sí, sí, transmitit, transmitit) als meus fills...
Requiescant in Pace El mejor presidente para nuestra tierra...
(21 de Juliol de 2011. El dia després. Oda al cinisme)
Aquest vídeo és apte per a castellanoparlants monolingües amb fòbia extrema al bilingüisme televisivo. Per a lliçons de "Com parlar Valencià en públic si ets Molt Honarable" veure millor el vídeo de la portada de Vilaweb,sin desperdissio.
Soy Mujer y un dulce calor me abriga cuando el mundo me golpea. Es el calor de las otras mujeres, de aquellas que no conocí, pero que forjaron un suelo común. Alejandra Pizarnik.
A cal Joan Olivares, a Otos (a la Vall d'Albaida) el poble dels rellotges de sol... Pels qui gusten del turisme rural i les activitats culturals i lúdiques.
Lentament em trec els guants de la metàfora, perquè vull escriure a pèl sobre els dies que passen... Lentament em trec l'abric de l'escapisme, per dibuixar bell somriures sobre les paraules...
I somniant t’explico tot el que no et sé dir: que el teu nom sona com un pessic quan el dic, que no puc pensar a fer res de res quan no hi ets i quan hi ets no em reconec. Trobo a faltar un got de llet i torrades de pa amb mantega... http://www.marcparrot.com/marc_parrot_cat.html
Petons