Aquest apunt el vaig escriure el propassat 18 de juliol de 2011, fent memòria de com la Guerra civil i el franquisme que en sorgí, es van viure en una famíla vençuda com la meva. Jo era petit- durant el franquisme- quan Franco era un personatge temible a casa meva. I la Guerra encara roman adherida a les parets. Petita crònica, doncs, d'una família vençuda, amb ulls d'infant.
Victoria |
diumenge, 31 de juliol de 2011 | 11:50h
Bon dia, Carles, te vaig seguint entre els anhels, les reflexions i la sensibilitat de les teves llicències íntimes. Crec efectivament que els infants van ser colpejats d'una manera encara no prou reconeguda
Bloc à mpliament dedicat al vi, entre altres comentaris personals de l'autor. Hi trobareu bones guies i referències de vins del paÃs i de fora del paÃs.
Útil per anar tastant...
La vida expressada en forma de sublim poesia. Bloc de Victòria, d'altÃssima qualitat literà ria, d'intima sensibilitat poètica. Si voleu un passeig per la pau i el plaer de la lectura, i el de la vida... entreu-hi.
Aquest apunt el vaig escriure el propassat 18 de juliol de 2011, fent memòria de com la Guerra civil i el franquisme que en sorgí, es van viure en una famíla vençuda com la meva. 
Ningú no certifica la mort de la innocència