FranSisco Camps va acudir abans inclús que fóra imputat a l'advocat Javier Boix, el de capçalera del PP. Boix va ser un dels advocats del PP del cas Naseiro, també va representar Rafael Blasco en el cas Calp (a tretze heures) i el PSOE valencià el va destituir de conseller d'Obres Públiques, tot i que va ser absolt per l’anul·lació d’unes converses telefòniques gravades, és a dir, per un defecte de forma.
Boix va dur el cas de Luis Fernando Cartagena, exalcalde d'Oriola i també exconseller d'Obres Públiques, i el van condemnar per quedar-se els diners d'unes mongetes oriolanes.
Està duent Carlos Fabra i, efectivament, l'expresident de la Diputació ha aconseguit dilatar el cas Fabra, ha pogut abandonar la política abans de ser jutjat, però difícilment esquivarà seure a la banqueta.
El cas dels trages ha sigut un desficaci i la realitat és que FranSisco no sembla que haja estat molt ben assessorat. Primer, que els pagava. Després, que agafava diners de la caixa de la farmàcia de la dona. Més tard, que va demanar diners als seus escortes. I, a la fi, que si, que els pagava, però que si no els haguera pagat, els regals li'ls feien en funció de l'amistat que tenia amb els obsequiosos Gürtel.
Menys mal que estava Federico Trillo darrere, dirigint les operacions des de Madrid, intentant esborrar el rastre de Camps del sistema informàtic de les tendes de roba i reunint-se amb el seu propietari per tramar una estratègia.
Si no arriba a estar darrere Trillo i l'advocat no arriba a ser Javier Boix, no sé que hauria pogut passar. Un estudiant de segon de Dret igual haguera portat millor el cas. Fa tot molt de riure, no?
Però allò més cridaner de tot és que Javier Boix ha sigut catedràtic de les illes Balears, de la Universitat d'Alacant, de la qual va ser fin i tot rector abans de l'aprovació dels seus estatuts, i ara és catedràtic de la Universitat de València. Potser tothom crega que és normal que el catedràtic de Dret Penal de la Universitat de València puga compaginar la seua tasca universitària amb la defensa de gent com aquesta. Nosaltres no. Com és possible que se li dóne la compatibilitat i puga exercir d'advocat en casos així? Com és possible que siga normal que faça classe als seus alumnes un catedràtic de tan marcada trajectòria? Potser a ell no li interesse el seu prestigi i pose per davant els diners, però els seus interessos no tenen perquè coincidir amb els de la Universitat.
Estem en un moment molt perillós de la democràcia valenciana. Però molt. Quan comencen a ser normals i tolerables aquestes coses és quan comença a estar tot perdut. És conegut que la Universitat, que les universitats, són illes, per no dir sectes manejades sense control. També que el corporativisme els impedirà prendre mesures perquè aquestes coses no passen perquè, entre altres coses, hi ha molta gent empastrada. Però allò que no és normal és que Javier Boix siga catedràtic de Dret Penal de la Universitat de València i es dedique a defensar Rosendo Naseiro (del cas Naseiro, l'exsecretari de finances del PP a principi dels anys 90), Rafael Blasco, Luis Fernando Cartegena, Carlos Fabra, FranSisco Camps o Juan Cano (l'exalcalde de Polop imputat per l'assassinat del seu predecesor en el càrrec, Alejandro Ponsoda, i per un delicte urbanístic).
