Aquest punt de vista el comparteix un ampli ventall de formacions polítiques i socials del País Basc, però no els representants dels partits espanyols i el Partit Nacionalista Basc (PNB). El president del govern espanyol, per exemple, s'ha limitat a declarar que el contingut d'aquest comunicat ve a ser “més del mateix” de sempre i que l'única bona notícia que espera d'ETA és el seu anunci d'autodissolució. Dintre d'aquesta línia, el conseller de l'Interior del govern autònom basc ha declarat que en el “comunicat no hi ha res digne de menció”. D'una forma més emfatitzada, pel PNB, en la boca del seu secretari general, Iñigo Urkullu, el comunicat d'ETA no és solament reiteratiu sinó que ens arriba com “un insult i un menyspreu”. Amb tot, si alguna cosa positiva conté és que “per al consum intern de l'anomenada esquerra abertzale, pot suposar una alenada de cara a seguir donant passos en l'aprofundiment de la seva aposta per les vies exclusivament polítiques”.

En canvi, als ulls d'ETA i dels qui en valoren positivament la seva presa de posició, estem arribant a consolidar el camí emprès des de la treva indefinida que ja té uns quants mesos de vida. Ara existeixen més elements per a treballar “a favor d'una solució i a obrir, entre tots, espais de diàleg i negociació”. Hem edificat una fita “important per a Euskal Herria”, després d'un llarg “debat conduït per l'esquerra abertzale”, enfrontada a “l'estratègia repressiva i de bloqueig” adoptada pels estats espanyol i francès. Avui ja es pot afirmar, davant els resultats de Bildu, que “les forces sobiranistes han recuperat el seu protagonisme i la seva influència política, donant a llum l'esperança del canvi en amplis sectors populars i oferint opcions per a l'acumulació de forces”. Actualment “Euskal Herria té més mecanismes al seu abast per a prosseguir el camí emprès, que porta a un escenari democràtic i a actuar en l'àmbit de la construcció nacional i la defensa dels treballadors”. En fi, les noves condicions i circumstàncies haurien de facilitar la solució, mitjançant el diàleg i la negociació de les parts implicades, dels grans conflictes que no permeten al poble basc el ple exercici dels seus drets bàsics a la sobirania en tots sentits, en definitiva del seu dret a la independència. Els nous motius “d'il·lusió i esperança” s'haurien de veure recompensats amb la potenciació de les energies que condueixen a una pau i a una llibertat justes. Especialment a l'esquerra abertzale i als sectors populars els incumbeix, “continuar treballant amb fermesa, amb la seva habitual humilitat i generositat i amb l'alè que els donen els avenços aconseguits”. L'obra proposada s'enllaça amb les “propostes, les mobilitzacions populars, les iniciatives d'ETA i les tasques desenvolupades conjuntament, durant els últims mesos, entre els distints sectors”.

ETA reconeix que “quan els ciutadans prenen la paraula existeix la capacitat suficient per a condicionar i alterar la situació política”. D'aquí que advoqui perquè la ciutadania prengui consciència que “la pau és una tasca de tothom. Les excuses ja no serveixen per a no donar passos en aquesta direcció”.

Els representants de Bildu, sortint al pas de l'acusació feta, entre altres pel Parit Popular, que aquesta formació i ETA “són la mateixa cosa”, no cauen en la trampa d'entretenir-se a desmentir l'acusació. Senzillament, en el seu comentari de l'escrit d'ETA, diuen que ens trobem davant d'una actitud que ajuda a “confirmar la possibilitat oberta a Euskal Herria de caminar vers la pau”, possibilitat que el mateix Bildu havia explicitat en el seu programa electoral, com un dels seus principals eixos. Sigui com sigui, Bildu s'empara en l'oportunitat que ofereix ETA per a “fer una crida a tots els agents implicats en la solució del conflicte, a remar en la direcció que duu a la consecució d'una pau definitiva i a una normalització política que aporti la veritable democràcia al país”. Caldria llegir el comunicat d'ETA, segons Bildu, també com una prova del seu compromís per a possibilitar l'èxit de la nova fase que els resultats de les eleccions assenyalen i de la seva decisió de col·laborar en fer possible “la resolució definitiva del conflicte polític”. El compromís d'ETA reforça la treva que decretà unilateralment, una decisió que “contrasta amb l'actitud que mantenen els estats espanyol i francès; una actitud de tancament i bloqueig davant la nova era oberta a Euskal Herria, tot mantenint la seva aposta per a la utilització de velles i caduques receptes repressives i intentant enfortir-les mitjançant l'ús de la violència”. Bildu insta els responsables de les “no solucions” a desfer-se de les seves activitats obstruccionistes i “a implicar-se en el procés (...) de les solucions que el nostre poble reclama”.

La formació política Aralar també ha volgut dir la seva, bo i matisant l'optimisme expressat per Bildu. En un primer moment, afirmava que creia que sí, que s'està caminant en la bona direcció, en el ”compliment del que es va fixar en l'Acord de Gernika”; una afirmació que, però, posteriorment ha puntualitzat en el sentit que el comunicat d'ETA és políticament massa esquifit. Almenys massa esquifit perquè “el final d'ETA pugui ser unilateral i sense contraprestacions, en la línia de com va néixer ETA mateixa”.

Segurament, si tenim en compte els ritmes per dir-ho d'alguna manera de l'actuació d'ETA, el seu comunicat i les reaccions que ha suscitat revelen que la seva decisió de posar punt final al seu tipus de lluita està més a prop. Si més no objectivament. Això sol ja és una bona notícia. Ajuda a fer presents o més presents, per al diàleg i la negociació necessaris, els interlocutors imprescindibles.