Poc més o menys, Josep Maria Llompart i Manuel Sanchis Guarner afirmaven aquesta idea en el seu moment. Avui, els Països Catalans viuen més esquarterats que mai i l'ofensiva contra la llengua, la cultura, la identitat i la gent es prepara amb força, no únicament des de fora, sinó des de dins i amb el suport, via pacte o silenci, dels que es diuen "de casa". Avui és moment de recuperar de fet i amb energia aquella idea, si algú l'havia oblidada, abandonada o desada en un racó. I en aquest context, em sorprèn que una entitat que duu en la seva divisa "llengua, cultura, país", com és Òmnium, i a la qual tant se li fa la gara-gara, no engegui una campanya de desobediència davant d'Espanya si no és en el terreny d'allò que duu CiU -i accepta ERC- en el seu programa. Sempre les amenaces, sempre els avisos, sempre el sermó paternalista, el reny alliçonador davant dels fets. Òmnium no és una entitat al servei del país, dels Països Catalans, sinó de la Catalunya del poder. La del poder que no actua davant les retallades nacionals -TV3 al sud, les línies a les escoles, les retallades a les Illes, les amenaces a la Franja- i respon en clau regional catalunyista, com la manifestació del 10-J. Significatiu que davant de les retallades socials, de la duresa policial, dels desnonaments, etcètera, Òmnium no recordés el tema del "país", de la gent i no avisés sobre el que representen aquestes polítiques. Òmnium, quina llàstima, no està al servei dels Països Catalans sinó del poder catalunyès. És la viva expressió d'aquest "nacionalisme" econòmic que avui domina la realitat catalunyesa. Ara no és hora de jocs de saló, és hora de llibertat per als Països Catalans, sense més dilacions. És hora de respostes nacionals als atacs del poder nacional espanyol i dels responsables autonòmics.
Per a mi, té més representativitat nacional la butifarra amb seques (o l'all-i-oli), que no pas TV3, Catalunyes radios i altres mandangues (per exemple, l'himne nacional). Atentament
Heu vist i sentit TV3 i Catalunya radio? Penseu que la programació, el contingut i les formes són positives? Creieu que en un pais "normal" la gent no s'emprenyaria pèr les animalades, tontades i mariconades que ens fan pagar a tots, pel sol fet de dir "ténim una tele i una radio nacional"? Pot ser abans de retallar educació/ensenyament i sanitat, començar a retallar financiacions i subvencions a segons què... Respecte a campionats, sapiga que passo completament de tot això. Atentament, i feliç dissabte.
Per una vegada et dono la raó, o tenim molt cru als Països Catalans. Però n'hi ha uns quants que també son culpables i curiosament mai en parles ( serà la veu de la consciència o els remordiments que roseguen?). Els anarquistes "catalunyesos" que passen completament dels Països Catalans, se'ls en refot la cosa. Mai els veig protestant contra el genocidi lingüístic o contra l'esquartarament de la nostra terra, identitat, cultura.... Tant imperialista és el convergent catalunyès com l'anarcoespanyolista catalunyès que calla i atorga. L'independentisme ha de declarar la guerra oberta contra els unionistes, siguin del color que siguin i segurament ha arribat l'hora d'assenyalar els anarcoimperialistes i combatre'ls, perquè son tant culpables de genocidi com els autonomistes convergents. Les dues cares de la mateixa moneda.
Alguns surten amb l'excusa de que ni fronteres ni banderes però accepten el marc territorial espanyol i fan el joc a l'imperialisme com el que més. És l'hora de plantar-los cara, és l'hora de combatre'ls, és l'hora de que l'independentisme lluiti per la terra i contra els enemics.
No es pot demanar peres a l'om... Els anarquistes estaràn sempre en contra de qualsevol Estat, inclós l'Estat català... i l'espanyol. Seràn més o menys "localistes", però mai "estatistes". I això no està renyit en voler la independència d'un territori determinat. Han estat "federalistes" molt abans que aparegues la broma del PSC-PSOE, per exemple. Sobre genocidis lingüístics, els anarquistes van estar un dels primers col·lectius en fer de l'esperanto una llengua a tenir en compte, per tal de mantenir totes les llengües (inclòs l'anglès!), i que aquestes no desapareixesin. Recordar el lema "Cada poble amb la seva llengua, i una llengua per a tothom". I d'això ja fa més de 100 anys! (tants com els que té l'esperanto). D'anarcoimperialistes no n'he conegut. Però si vostè diu que n'hi han, doncs m'ho crec. Però s'ha de tenir en compte que aquests anarcoimperialistes són uns "heretges", car el "dogma anarquista" està en contra de TOT Estat, de qualsevol" isme" i de tota institució (encara que, en aquest darrer punt, hi hauràn possibles detractors o punts de mira diferents). Jo sóc pacífic de mena, per lo cual estic en contra de qualsevol guerra, i encara menys d'inventar-me genocidis i enemics (ara sí que és la veu de la consciència i una cançó d'Edith Piaf qui recull els meus sentiments, amb acompanyament filològic d'en Mossèn Alcover). No nego que pugui haver-hi un intent d'exterminar la llengua i cultura catalanes, però trobo excesiu dir que els "autonomistes convergents" siguin uns genocides. Primer, perque el terme "genocidi" vers la llengua i cultura catalanes avui en dia no existeix com a tal (malgrat l'ofensiva espanyolista i cosmopolita/anglofila); i segon, perque els "autonomistes convergents" no són contraris a la catalanitat (encara que sia de fireta folklorica). No he votat mai a Convergencia, tot sia dit de pasada. Atentament
És evident que hi ha un intent d'exterminar la llengua, cultura i identiat catalanes. Des de fa segles els estats espanyol i francès ho intenten sense parar, i en aquest procés de genocidi silenciós les forces autonomistes hi tenen una gran responsabilitat. És evident que només amb la independència dels Paísos Catalans podem sobreviure com a poble i com a cultura però ni els estats imperialistes ni les comparses autonomistes que fan el joc a ambdós estats ho permetran mail. Els convergents juguen a la puta i la ramoneta des de fa dècades i més enllà d'un folclorisme regionalista i tímid no s'atreveixen a plantar cara.
I sobre els anarquistes? Bé, a mi ja em cansa la cançoneta aquesta d'estar en contra dels estats, imés quan es fica en el mateix sac un estat que no existeix: el català. Quina mania a comparar els estats català i espanyol! Però si l'estat català no existeix coi!
segur que els anarquistes tenen un objectiu final en el qual no hi hagi cap estat al planeta. Segur que quan això s'assoleixi tot el planeta serà feliç i ja no i haurà ni desigualtats ni guerres, ni fam, ni atur ( més o menys com el cel dels cristians o el paradís dels musulmans) però mentre això no arriba els anarquistes ( tant la CNT com la seva escisió reformista: la CGT) no tenen cap mena de problema per treballar en base a una referència estatal: Espanya, la gran i lliure Espanya!
Jo ja n'estic tip d'anarcos que van per la vida amb aires de superioritat moral, que ens acusen als independentistes de ser "vulgars nacionalistes" i que mai mouen un dit per defensar la nostra llengua i cultura. Prefereixen anar amb el castellà i ser "ciudadanos del mundo", aquest topic i fals estigma que ni ells es creuen. Els anarquistes son tan enemics del poble català com ho puguin ser els neoliberals peperos o els comunistes espanyolistes, ni més ni menys.
Està molt bé legir Kan, Proudhon, Bakunins, Kropoptkin, Reclus i altres referents llibertaris, però personalment ja n'estic tip de l'anarcofeixisme espanyolista
Atentament
Respecte a campionats, sapiga que passo completament de tot això.
Atentament, i feliç dissabte.
Alguns surten amb l'excusa de que ni fronteres ni banderes però accepten el marc territorial espanyol i fan el joc a l'imperialisme com el que més. És l'hora de plantar-los cara, és l'hora de combatre'ls, és l'hora de que l'independentisme lluiti per la terra i contra els enemics.
Sobre genocidis lingüístics, els anarquistes van estar un dels primers col·lectius en fer de l'esperanto una llengua a tenir en compte, per tal de mantenir totes les llengües (inclòs l'anglès!), i que aquestes no desapareixesin. Recordar el lema "Cada poble amb la seva llengua, i una llengua per a tothom". I d'això ja fa més de 100 anys! (tants com els que té l'esperanto).
D'anarcoimperialistes no n'he conegut. Però si vostè diu que n'hi han, doncs m'ho crec. Però s'ha de tenir en compte que aquests anarcoimperialistes són uns "heretges", car el "dogma anarquista" està en contra de TOT Estat, de qualsevol" isme" i de tota institució (encara que, en aquest darrer punt, hi hauràn possibles detractors o punts de mira diferents).
Jo sóc pacífic de mena, per lo cual estic en contra de qualsevol guerra, i encara menys d'inventar-me genocidis i enemics (ara sí que és la veu de la consciència i una cançó d'Edith Piaf qui recull els meus sentiments, amb acompanyament filològic d'en Mossèn Alcover).
No nego que pugui haver-hi un intent d'exterminar la llengua i cultura catalanes, però trobo excesiu dir que els "autonomistes convergents" siguin uns genocides. Primer, perque el terme "genocidi" vers la llengua i cultura catalanes avui en dia no existeix com a tal (malgrat l'ofensiva espanyolista i cosmopolita/anglofila); i segon, perque els "autonomistes convergents" no són contraris a la catalanitat (encara que sia de fireta folklorica). No he votat mai a Convergencia, tot sia dit de pasada.
Atentament
I sobre els anarquistes? Bé, a mi ja em cansa la cançoneta aquesta d'estar en contra dels estats, imés quan es fica en el mateix sac un estat que no existeix: el català. Quina mania a comparar els estats català i espanyol! Però si l'estat català no existeix coi!
segur que els anarquistes tenen un objectiu final en el qual no hi hagi cap estat al planeta. Segur que quan això s'assoleixi tot el planeta serà feliç i ja no i haurà ni desigualtats ni guerres, ni fam, ni atur ( més o menys com el cel dels cristians o el paradís dels musulmans) però mentre això no arriba els anarquistes ( tant la CNT com la seva escisió reformista: la CGT) no tenen cap mena de problema per treballar en base a una referència estatal: Espanya, la gran i lliure Espanya!
Jo ja n'estic tip d'anarcos que van per la vida amb aires de superioritat moral, que ens acusen als independentistes de ser "vulgars nacionalistes" i que mai mouen un dit per defensar la nostra llengua i cultura. Prefereixen anar amb el castellà i ser "ciudadanos del mundo", aquest topic i fals estigma que ni ells es creuen. Els anarquistes son tan enemics del poble català com ho puguin ser els neoliberals peperos o els comunistes espanyolistes, ni més ni menys.
Està molt bé legir Kan, Proudhon, Bakunins, Kropoptkin, Reclus i altres referents llibertaris, però personalment ja n'estic tip de l'anarcofeixisme espanyolista
vostè és anarquista?