El discurs del cinquantè aniversari d’Òmnium Cultural, com era d’esperar, aportà una proposta interessant de desobediència fiscal. Era previsible. Després del protagonisme assolit en la manifestació del 10-J, l’entitat presidida per Muriel Casals havia de tornar a captar l’atenció mediàtica i no decebre a aquells qui, des de l’orfandat de la política, esperen una mena de lideratge cívic per a les transformacions radicals que requereix el nostre país.
Tanmateix, més enllà del titular, la factibilitat de “coordinar” una mena de desobediència fiscal, com a eina de pressió per assolir el tan anhelat concert econòmic, és prou discutible. Tècnicament, la viabilitat requeriria la intervenció de les institucions catalanes. I de fet, i com es podia preveure en el guió dels esdeveniments, el govern no ha trigat a desmarcar-se (a mitges entre la boca gran i la boca petita) de la proposta d’Òmnium. L’excusa, que en el delicat procés de negociació amb l’estat, no es poden mostrar les cartes.
L’experiència pujoliana del “peix al cove” fa
pensar, ingènuament, que fóra possible una nova relació econòmica amb
Madrid. Tanmateix, en política econòmica, sol haver una tendència
patològica a mentir amb major intensitat que els pacients del doctor
House. L’estat, tal com està configurat fiscalment i econòmica en
l’actualitat, no podria prescindir de la cinquena part d’ingressos i de
la quarta part de capacitat exportadora. Un concert a la basca suposaria
el pitjor dels malsons per a qualsevol ministre d’Hisenda, car la
viabilitat econòmica d’Espanya només seria possible si se suprimissin
els privilegis fiscals a l’oligarquia financera que tradicionalment ha
mantingut sempre. “No vam guanyar una guerra i una Transició per haver
de pagar impostos”, que podria dir perfectament la duquessa d’Alba,
rècord mundial de percepció d’ajuts europeus. Per tant, el concert
econòmic català provocaria un conflicte intern d’imprevisibles
conseqüències a Espanya. I les elits dirigents, els banquers, el gran
empresariat, que no sap què és la contribució fiscal, l’entramat
econòmic parasitari hispànic, serien capaços d’arriscar-se a un cop
d’estat abans que transigir. Com ens ho recorda una coneguda cançó
tradicional espanyola, “Antes muerta que sencilla”. La desobediència
fiscal, per tant, no és viable. Contràriament al que pensen molts
catalanistes, l’estat espanyol disposa d’una maquinària recaptatòria i
administrativa envejable, que només fa servir selectivament contra els
seus ciutadans sense pedigrí. Espanya disposa de moltes lleis, tanmateix
només les fa aplicar a aquells que li molesten. L’amenaça d’un boicot
fiscal deu fer riure als descendents de la maquinària imperial, que
durant generacions saben què és disposar d’un estat. L’única eina
que realment poden emprar les institucions catalanes per pressionar
Madrid és el “coco” de la independència en plan seriós. És a dir,
l’inici, per part del Parlament, de la tramitació d’una llei que, en el
termini d’un parell d’anys, impliqui la declaració unilateral de la
independència (amb un referèndum posterior a l’acte ). Encara que sembli
mentida, jurídicament i política, aquest procediment és més factible.
A mi aquests tipus de debats em semblen fora de lloc. No pel tema de la independència, que cadascú tindrà la seva opinió. No, més aviat es per com es presenta, com si tots els catalans fossim iguals, des dels hereus de Samaranch i Millet fins a l'últim de la classe, tots iguals... I tots molt diferents de tothom més enllà de l'Ebre. Doncs no, hi ha antagonismes dins la societat catalana que els discursos d'una entitat com Omnium, representant de la dreta catòlica vol diluir. Em nego rotundament a seguir aquest tipus de discursos absolutament falsos per enganyar al personal. Per damunt de tot, una cultura... ¿Quina Cultura? ¿Que no n'hi ha de diferents dins Catalunya? ¿Que no ens han imposat durant el pujolisme i més enllà el nacionalcatolicisme català? Volen un discurs irracional amb quatre mites mobilitzadors per servir ¿A qui concretament? Cada vegada que parlo amb gent, que diu que el problema de TOT es la relació fiscal amb l'estat, em venen ganes de riure i de plorar a la vegada. Omnium cultural no representa a tots els catalans, més aviat a la dreta catòlica catalana. L' estat Espanyol es la expressió del domini hegemònic castellà, sí es cert, envers tots els pobles no només el català... però el tipus d'independència que predica molta gent avui dia, es sembla molt més als Ustasha que als moviments d'alliberament de fa algunes dècades.
Home, des de la meva poquíssima simpatia cap a la dreta catalana i per extensió al catolicisme democrata cristià, dir el que dius és fer la rosca als qui des de postures espanyolistes (i no ho dic com a insult) sempre diuen que aquest debat no toca (de què em sona) i que el nacionalisme català (de la mena que sigui) no pot representar la pluralitat de Catalunya, quan de facto l'únic nacionalisme que ens imposa la representació institucional i psicològica és el nacionalisme espanyol.
Per altra banda el que diu el Xavier és cert, i la gent té poca memòria ja que vull recordar que per la consecució d'un estatut (versió 2006) els militars en reserva van demanar que l'exèrcit intervingués si era aplicat, entenc que si no cal no les diuen aquestes coses, però amb les coses del menjar no s'hi juga i això ho sap molt bé la pitjor oligarquia d'Espanya, que corretgint a Anguita es troba a Madrid incrustat en el sector especulatiu i el Poder Polític.
Mentrestant aquí anem tancant hospitals, perquè uns són de dretes nostrats i els altres són els que tenen la clau de la caixa i són a Madrid i ja sembla que els vagi bé. I em pregunto, els que esteu en contra del nacionalisme català, quin projecte de pais teniu per als vostres paisans? continuar com ara?
Es possible que tinguis raó en que el llengüatge es pot malinterpretar. Em refereixo, no a que no toqui parlar d'independència, de fet tant debó que es pogués parlar d'això i de molts altres temes de fons encara més radicals. El que jo vull dir, es que el discurs d' Omnium, d'altres entitats i de molta altra gent, està destinat a imposar una hegemonia cultural, social i econòmica que no representa a tots els catalans. I quan dic això, faig referència a l'intent d'imposar el nacionalisme conservador catòlic i els valors dels grups dominants catalans. Gairebé, però, cal dir que ja han triomfat a l'hora de fer creure a la majoria que aquests son les idees que representen "la catalanitat" enfront Espanya. Jo no soc independentista, tot i que el model d'estat em sembla l'imposició de Castella sobre tots els pobles d'Espanya. De fet, crec en la descentralització dels poders fins a arribar al poder decisori de cadascú sobre la vida colectiva. Però penso que si aquests son els valors dominants, l'esencial no canviaria a Catalunya. Tanquen hospitals i els seguirien també tancant amb independència. Per a mi, això es el greu, que aquest discurs provinent d'uns sectors que van col-laborar bastant temps amb el franquisme, que han recolzat la constitució i la monarquia, que van acceptar l'entrada a l'OTAN, etc, tinguin qualsevol legitimitat per presentar-se com forjadors d'un discurs totalitzador. Doncs no, les veritables divisions son econòmiques, socials, ideològiques i també estan presents a Catalunya. A partir d'aquí que cadascú parli el que vulgui, però aquest fals discurs interclassista no s'aguanta. I es una excusa per aplicar polítiques neoliberals i dir sempre que el problema son altres. Les farien igualment ells sols, si es que volguessin donar passos per canviar coses. Que no volen. D'altra banda, a Catalunya sembla que no es pot dir, que hi ha feixismes dins sectors del nacionalisme català, sense que es pensin que ets "espanyolista". No te res a veure, però segurament alguns mai pensareu en clau de les persones. Jo puc compartir una cultura determinada amb gent de molts llocs i en canvi el Virolai no es la meva cultura. En canvi sí ho son clarament molts altres referents catalans i en català. Com probablemnt estigui millor explicitat en la seva vertent històrica, deixo un enllaç amb un treball del historiador (Vilanoví, per cert) Antonio Canales Serrano: El robo de la memoria. Salutacions.
Darrerament fa federat, tothom parla del Concert i del Pacte Fiscal com si fossin una mateixa cosa.
smolins9 |
dimecres, 13 de juliol de 2011 | 22:50h
Darrerament fa federat, tothom parla del Concert i del Pacte Fiscal com si fossin una mateixa cosa. Ara parlen de Concert, ara de Pacte Fiscal i no es recorden quans dies va tardar Ciu a renunciar a la seva promesa electoral. Ciu no mereix cap confiança i Omnium li cobreix les espatlles. Res més que una excusa per no fer el que cal: "la tramitació d’una llei que, en el
termini d’un parell d’anys, impliqui la declaració unilateral de la
independència".
Quan es va discutir la llei d'Independència si Ciu no s'hagués abstingut el procés estaria en marxa. Aquí no hi havia excuses de que els contraris a Catalunya farien perdre el Referendum vinculant, la majoria estava assegurada, però el Mas -el traïdor del Braveheart- va ser tan miserable -rata de claveguera- que es va quedar fora del Parlament mentre la llei es discutia.
No sé si es tracta d'un engany volgut -la Muriel Casals sens dubte és
una dona lúcida i intel·ligent- o es tracta d'aquella cagarel·la dels
encaixistes que ens envolta i ofega?
La Muriel Casals ha intentat
enganyar a molts incauts cobrint les espatlles a Convergència i al Sr.
Mas i camarilla. La Presidenta d'Omnium juga amb una colla de conceptes
falsos i el resultat és que Ciu jugant amb aquests enganys pot anar
tirant quatre anys més sense comprometre's en el que cal de veritat que
és la Independència.
Com ho fa la Muriel?
Parla de totes
les independències que és capaç d'inventar-se "fiscal", "lingüística"
... menys la independència de veritat que és la independència política.
Té nassos, encara de treure el trist i enganyós concepte de "Dret de
Decidir" -Només decideix Espanya! subalterns més que subalterns!-
Encara
fa una altra cosa la Muriel Casals, parla el mateix llenguatge que es
feia servir quan es pensava i negociava l'estatut i tan sols hi afegeix o
canvia la paraula "independència" però el planteig és el mateix:
mendicar i mendicar, pregar i lamentar-se, posar esperança en l'opressor
... És que la Presidenta de l'Omnium vol que un cop repetit tot el
procés surti el PP i tombi aquesta mena d'Independència que ella
proposa? La Independència és nostra no pas d'Espanya! No li devem res a
Espanya! ni ens ha de concedir res, que per altra banda, no ens mamem el
dit, mai ens concedirà res!
No! senyors meus, Espanya, ho sabem
tots prou bé, no ha escoltat ni escoltarà mai Catalunya! Ens ho han dit
ells mateixos per activa i per passiva, ni bilateralitat, ni nació, ni
Concert Econòmic!, ni pacte fiscal, ni peres amb vinagre, senyors! i
nosaltres "dale que dale" i quatre anys més, i tancaments de caixes que
Ciu mai liderarà!
No! Sra. Muriel. No s'enganyi ni ens enganyi!
Dins Espanya no hi fotem res sinó morir, morir i suïcidar la nostra
pròpia llengua! No ens mati la llengua Sra. Muriel! No ens mati la
llengua! No ens mati l'Anhel Sra. Muriel!
Quatre anys més! 88.000
milions d'euros menys! Retallades a manta! La llengua atacada arreu i
per tots cantons! Mas i Pujol llepant el "c_" d'Espanya i del PP i els
catalans tan ajupits i cargolats amb la llengua fora, netejant la
misèria dels carrers!
Prou! com digué el Dr. Domènec, prou d'enganys i de misèries, prou de submissió! Subalterns més que subalterns!
No hi ha res de més miserable que el qui enganyant-se a si mateix vol enganyar i així trair al seu Poble!
Salvador Molins (Membre de Berguedans per la Independència de Catalunya i Conseller de Catalunya Acció)
Per altra banda el que diu el Xavier és cert, i la gent té poca memòria ja que vull recordar que per la consecució d'un estatut (versió 2006) els militars en reserva van demanar que l'exèrcit intervingués si era aplicat, entenc que si no cal no les diuen aquestes coses, però amb les coses del menjar no s'hi juga i això ho sap molt bé la pitjor oligarquia d'Espanya, que corretgint a Anguita es troba a Madrid incrustat en el sector especulatiu i el Poder Polític.
Mentrestant aquí anem tancant hospitals, perquè uns són de dretes nostrats i els altres són els que tenen la clau de la caixa i són a Madrid i ja sembla que els vagi bé. I em pregunto, els que esteu en contra del nacionalisme català, quin projecte de pais teniu per als vostres paisans? continuar com ara?
http://www.ahistcon.org/docs/ayer/ayer59/59-11.pdf
termini d’un parell d’anys, impliqui la declaració unilateral de la
independència".
Quan es va discutir la llei d'Independència si Ciu no s'hagués abstingut el procés estaria en marxa. Aquí no hi havia excuses de que els contraris a Catalunya farien perdre el Referendum vinculant, la majoria estava assegurada, però el Mas -el traïdor del Braveheart- va ser tan miserable -rata de claveguera- que es va quedar fora del Parlament mentre la llei es discutia.
Ho té clar tot això l'OMNIUM ??? !!!
Muriel Casals s'enganya i ens enganya! __ EA 1833
empordaaccio |
dimecres, 13 de juliol de 2011 | 00:10h
No sé si es tracta d'un engany volgut -la Muriel Casals sens dubte és
una dona lúcida i intel·ligent- o es tracta d'aquella cagarel·la dels
encaixistes que ens envolta i ofega?
La Muriel Casals ha intentat
enganyar a molts incauts cobrint les espatlles a Convergència i al Sr.
Mas i camarilla. La Presidenta d'Omnium juga amb una colla de conceptes
falsos i el resultat és que Ciu jugant amb aquests enganys pot anar
tirant quatre anys més sense comprometre's en el que cal de veritat que
és la Independència.
Com ho fa la Muriel?
Parla de totes
les independències que és capaç d'inventar-se "fiscal", "lingüística"
... menys la independència de veritat que és la independència política.
Té nassos, encara de treure el trist i enganyós concepte de "Dret de
Decidir" -Només decideix Espanya! subalterns més que subalterns!-
Encara
fa una altra cosa la Muriel Casals, parla el mateix llenguatge que es
feia servir quan es pensava i negociava l'estatut i tan sols hi afegeix o
canvia la paraula "independència" però el planteig és el mateix:
mendicar i mendicar, pregar i lamentar-se, posar esperança en l'opressor
... És que la Presidenta de l'Omnium vol que un cop repetit tot el
procés surti el PP i tombi aquesta mena d'Independència que ella
proposa? La Independència és nostra no pas d'Espanya! No li devem res a
Espanya! ni ens ha de concedir res, que per altra banda, no ens mamem el
dit, mai ens concedirà res!
No! senyors meus, Espanya, ho sabem
tots prou bé, no ha escoltat ni escoltarà mai Catalunya! Ens ho han dit
ells mateixos per activa i per passiva, ni bilateralitat, ni nació, ni
Concert Econòmic!, ni pacte fiscal, ni peres amb vinagre, senyors! i
nosaltres "dale que dale" i quatre anys més, i tancaments de caixes que
Ciu mai liderarà!
No! Sra. Muriel. No s'enganyi ni ens enganyi!
Dins Espanya no hi fotem res sinó morir, morir i suïcidar la nostra
pròpia llengua! No ens mati la llengua Sra. Muriel! No ens mati la
llengua! No ens mati l'Anhel Sra. Muriel!
Quatre anys més! 88.000
milions d'euros menys! Retallades a manta! La llengua atacada arreu i
per tots cantons! Mas i Pujol llepant el "c_" d'Espanya i del PP i els
catalans tan ajupits i cargolats amb la llengua fora, netejant la
misèria dels carrers!
Prou! com digué el Dr. Domènec, prou d'enganys i de misèries, prou de submissió! Subalterns més que subalterns!
No hi ha res de més miserable que el qui enganyant-se a si mateix vol enganyar i així trair al seu Poble!
Salvador Molins
(Membre de Berguedans per la Independència de Catalunya i Conseller de Catalunya Acció)