El tema de les infraestructures, i especialment dels ports i aeroports, és una de les mancances més importants de l'"Estatutet" de la Moncloa.
Actualment, tenim un dèficit en infraestructures i equipaments que limita la competitivitat i la productivitat de les nostres empreses i la nostra economia i què, també, ens fa tenir un retard relatiu en el benestar i la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya en educació, sanitat, habitatge o serveis socials.
El model de finançament de l'"Estatutet" no ens permet millorar aquesta situació. No tindrem ni un euro més i, per tant, continuarà el nostre enorme dèficit fiscal estructural. Tampoc tenim cap garantia que augmentin les inversions en infraestructures i equipaments, degut a què es preveu un gran increment del Fons de Compensació Interterritorial a les CCAA més pobres per compensar la pèrdua dels fons europeus: en el cas més favorable podriem rebre 3 milions de € en els propers 7 anys, què no arriba ni a la meitat del que ha costat la T4 de l'aeroport de Barajas.
I mentrestant l'aeroport del Prat va perdent competitivitat lligada a aquest afavoriment de l'aeroport de Barajas. Una pèrdua de posicions de molt difícil recuperació a curt termini, com es pot veure a l'article del professor Xavier Vives a La Vanguardia d'ahir, o al del professor Antoni Serra Ramoneda a El Pais també d'ahir. El tema dels aeroports, com el del finançament és també un tema de poder, com ens explicava fa poc el professor Germà Bel.
