Per a una criatura, la pitjor amenaça és la possibilitat de perdre’s enmig de la multitud. Tendres caputxetes, senten que, sense els pares, el món és ple de llops.
Ahir, la dona, la nena i jo comentàvem que ara fa un any ens vam trobar molt còmodes a la gran manifestació, on la fraternitat de l'ambient propiciava que, sense adonar-te’n, entressis en conversa amb els desconeguts que tenies al voltant, una pràctica poc freqüent en aquesta societat nostra, sempre tan reservada.
La nena, poruga de mena, ho va definir així: “enmig d'aquella gentada, vaig sentir que, si em perdia, no passava res.”
